1. I, de sobte, apareix a Antena 3 un misteriós vídeo...

Dimecres, per art de màgia, va aparèixer a Antena 3 un vídeo gravat per no se sap qui ni per què, en el qual, segons la cadena, quedava demostrada la relació entre la CUP, ETA, Podemos i Veneçuela. Els va faltar el gihadisme, els germans Izquierdo de Puerto Hurraco i el Senyor Pla del Club Super3. El primer problema és que, mentre la cadena va passar-se dos dies autoelogiant-se per la gran "exclusiva", oblidant les plantofades que li queien per totes bandes perquè allò ni era una exclusiva ni explicava res que no sabéssim, a la xarxa hi circulava la veritat. Per cert, petit incís: hi ha qui encara es pensa que pot controlar la informació, que pot formar part activa d'una campanya d'intoxicació i manipulació desesperada i que la ciutadania no accedirà a la realitat. Perdó, però, en quin món viuen? Fi de l'incís. Continuem. El "bolado" va començar a desfer-se quan va començar a córrer un article del 9 de gener del 2015 (un any abans de la gran exclusiva galàctica). L'havia escrit l'Anna Gabriel, una de les protagonistes del vídeo i principal objectiu de la ficció. Allà explicava el viatge, què hi havia anat a fer i amb qui. I, casualment, Antena 3 no va tenir temps de parlar-ne. Per tant, si un any abans que apareguin unes imatges gravades en secret i filtrades per demostrar presumptes viatges secrets amb misteriosos objectius inconfessables però tots ells perversos, resulta que els que apareixen a les imatges explicaven amb naturalitat l'estada, doncs bé, com va dir el filòsof Bernd Schuster: "no hase falta decirt nada más". A partir d'aquí i, a pesar dels esforços d'Antena 3 per defensar l'artefacte, l'esguerro queia a trossos a cada hora que passava. Semblava la tribuna del vell estadi de l'Espanyol el dia que la van dinamitar. Només va faltar que June Fernández expliqués a eldiario.es, i no precisament de forma elogiosa amb el règim chavista, que ella també va ser-hi, en aquella trobada internacional del mal.

 

2. L'autoinculpació inconscient.

Molts mitjans estan començant a utilitzar Periscope, una aplicació per transmetre vídeos en temps real a través de Twitter. Antena 3 també. En el seu cas, ells aprofiten per mostrar què passa al plató mentre emeten les peces. I el dia de la gran exclusiva també ho van fer, tal com es pot veure aquí. Però els responsables de l'invent no van tenir en compte que aquell informatiu no era com els altres. I el que va acabar passant és que sense que Antena 3 en fos conscient, van permetre que tothom veiés la reacció interna davant d'una exclusiva de la Via Làctia que va acabar en un recull de grans obres de Hans Christian Andersen barrejades en una muntanya de llibres de tercera mà als Encants. L'expressió de la presentadora, Sandra Golpe, encara avui és una etiqueta vigent a Twitter: #nosvanadarperobien.

 

3. I ja posats a manipular, anem a totes, no?

Em pot fer un favor? Torni a mirar-se aquest vídeo, el de l'exclusiva que va resultar no ser-ho. Vagi al minut 02.19, que és quan dimecres "pillen" Anna Gabriel pels passadissos del Parlament. ¿Oi que sembla que estigui com fugint dels periodistes i que parla com nerviosa? Doncs bé, Libertad Digital (gens sospitosa de connivències "cupaires" ni bolivarianes) penjava a Youtube una versió força diferent de les declaracions d'Anna Gabriel. Diferent perquè en aquest cas ella parlava pausadament, sense nervis, sense oferir la sensació que escapava de ningú i dient unes coses sobre Antena 3 que Antena 3 no va emetre. Segurament la direcció d'informatius, o qui dirigís l'operació, va considerar que les crítiques a la cadena no eren notícia. És un criteri, esclar. En tot cas, objectiu aconseguit. Ja sap allò que un cop la pasta de dents surt del tub, ja no la tornes a posar a dins. En un món de missatge curt, directe i simple, ara vostè vagi i argumenti que la notícia d'Antena 3 ha estat una filtració interessada feta per algun àngel aparcat en doble fila i que, a més, no només és mentida sinó que si hagués estat veritat, la cosa es despatxa amb un: "Ja, i?". Però tant se val. Per un sector de la població espanyola, hi ha un grup de terroristes que reben instruccions i finançament de Veneçuela. I no els mouràs d'aquí. Per molt que els ensenyis aquesta notícia de juliol del 2012...   Morenés Veneçuela  

4. 'Raza' i disparar a internet abans de preguntar.

La 2 de TVE va anunciar l'emissió dilluns a la nit de Raza. La pel·lícula no ha passat a la història per la seva qualitat, sinó perquè el guionista va ser Francisco Franco, que signa amb el pseudònim de Jaime de Andrade. De seguida van començar les protestes i Nació Digital se'n va fer ressò. Una de les més indignades va ser Pilar Rahola:   Rahola   Efectivament, Raza és una pel·lícula de propaganda feixista que glorificava una dictadura assassina. Ara bé, Fotogramas explicava el context i els motius pels quals la 2 va decidir passar aquesta pel·lícula. Si no vol llegir-se tot l'enllaç, crec que amb aquesta captura queda tot prou clar:   Raza   O sigui, Raza va ser emesa en un cicle per explicar un moment històric i perquè els programadors van considerar que aportava elements interessants per entendre'l. I, no només això, sinó que abans d'emetre-la van passar una petita entrevista amb l'historiador del cinema Romà Gubern, que si una cosa no és, és ser sospitós de franquista, perquè expliqués el context del film i què van pretendre Franco i el règim fent-la possible. Ja se sap que a Twitter és més ràpid l'impuls crític que la possibilitat que el que es critica no sigui ben bé com t'han explicat que és. I aquesta és una de les gràcies de l'invent, perquè ens permet reflexionar sobre la prudència, la transmissió de la informació, les opinions basades en apriorismes, etc.

 

5. Una broma ha convertit Rajoy en un paio normal

No suporto les bromes. I les radiofòniques menys. I si en fan una i l'emeten, sóc dels que tanca la ràdio perquè pateixo. M'agafa allò que en diuen "vergonyeta" i em poso les mans al cap dient "ui, ui, ui". Per tant, la que li van fer els de El Matí i la Mare i que el va Parir de Ràdio Flaixbac a Mariano Rajoy fent-se passar per Carles Puigdemont no l'he escoltat sencera. Ni l'escoltaré. Si vostè encara no ha tingut l'oportunitat i li fa gràcia, aquí la té. Allà vostè. Notarà que he escrit "no l'he escoltat sencera". Sí, perquè no he pogut evitar acabar escoltant el tall quan Rajoy li mostra a l'imitador del president de la Generalitat una gran predisposició per reunir-se amb ell. I escoltar aquell home manifestant una il·lusió evident per fer la trobada com més aviat millor m'ha confirmat que la vida dels polítics es divideix en la real i en la que veiem. La real és on actuen, pensen i parlen com persones normals. I és la que no es veu. La que veiem públicament és la del discurs que toca, la de la frase que busca un titular, la de l'eslògan i la del missatge que pretén acontentar els seus de la manera més fàcil. La nova política hauria de fer que aparegués el polític normal, el real. Però observant les maniobres d'alguns d'aquests que s'han autoconcedit la medalla de la regeneració, crec que, justament, la tendència és la contrària.

 

6. En política, les promeses estan per incomplir-les

Em costa entendre com és que hi ha polítics que encara fan segons quines promeses. Però, què no veuen que se les acabaran menjant amb patates? Bé, i en alguns casos se les cruspiran directament, sense ni patates. De vegades els veus (i els escoltes) i al cap de 5 segons penses: "ai marededéu, aquest pobre (o aquesta pobra) com se l'haurà d'embeinar". La nit electoral a can En Comú Podem va produir un d'aquests moments que ara, quan aquesta formació no ha pogut mantenir la promesa de tenir grup parlamentari propi, ha estat recuperat i àmpliament reproduït...  

  Abans es deia: "què terrible és l'hemeroteca". Ara es diu: "què terrible és la xarxa", perquè no només ho guarda tot, sinó que accedir-hi és el més ràpid i senzill del món i arriba a molta més gent en menys temps.

 

7. Frases que em grinyolen

Imagini que un presentador asturià, murcià o de la Xina Popular no renovés el contracte per continuar fent un programa de TV. Vostè creu que s'escriurien les sis primeres línies d'aquest text?   Sardà i el talent   Si, ja m'ho sé això de la pell massa fina, el victimisme i el bla, bla, bla... Però insisteixo, ¿vostè creu que algú escriuria "el supuesto talento asturiano (murciano o de la China Popular)"?. No, oi? I, vostè creu que això ho escriuria un diari digital fet a Astúries (Múrcia o la Xina Popular)? Doncs Economía Digital està fet a Catalunya i el seu actual director ha treballat pel govern català. El pròxim dia que el vegi li demanaré que m'expliqui aquest text, a veure què em diu.

 

8. Un nen de 12 anys envia una carta a una revista

Any 1980. Revista de Badalona. Un nen publica una carta reivindicativa...   Albiol 12 anys revista badalona 1980   31 anys després aquest nen serà alcalde de la ciutat on va publicar la carta. I 35 anys després serà líder del PP de Catalunya i senador, una cosa que ja havia intentat anteriorment...   Image-1   Les casualitats han volgut que, precisament aquesta setmana, la carta i el cartell circulin profusament. I "plaf", com diria el seu autor...