Nathalie Becquart és una dona forta de la Santa Seu. El seu càrrec és sotssecretària de la Secretaria General del Sínode de Bisbes. Aquesta religiosa francesa ha estat presentada als mitjans de comunicació com l'única dona que té dret a vot al Sínode de Bisbes al Vaticà. Un sínode o trobada de bisbes és el que el seu nom indica: una trobada d’homes que han rebut la consagració episcopal. Però als sínodes de Roma, els papes hi conviden consultors i experts, auditors i membres diversos, i, naturalment, alguns d’ells són dones. Fins ara el reglament només preveia el vot per als bisbes, però al Papa de Roma, que li van els processos i no els documents fixos i tancats, li ha semblat bé obrir el vot a tothom que hi participi. Per tant, amb aquesta decisió, el Papa obre la porta a les dones, i aquestes tindran dret a vot.
Becquart ha estat a Barcelona, i en una conferència a la Tribuna Joan Carrera ha parlat del lideratge femení a l’Església i ha dit frases com ara “moltes dones se senten marginades a la societat i a l’Església” i n’ha citat d’altres del Papa Francesc, com aquesta: “Una Església viva pot reaccionar fent atenció a les reivindicacions legítimes de les dones que demanen més justícia i igualtat”. Becquart forma part del 23% de dones que treballen a la cúria romana. Per ella, “queda molt per fer i cal molta paciència, abnegació i fe per part de les dones implicades a l’Església per a seguir duent a terme el seu humil servei quotidià malgrat els nombrosos obstacles i les resistències que troben en una societat i en una Església que encara estan configurades a partir d’una mentalitat patriarcal i clerical”. És reconfortant que sigui una dona que ha estat escollida per ser una de les veus autoritzades a Roma la que pronuncia aquestes paraules, que podrien semblar més d’una portaveu d’un grup feminista enrabiat que la d’una religiosa que treballa en el sistema vaticà, que cada cop és més permeable al poder (sí, al poder) de les dones.
“Les religioses sovint són considerades mà d’obra barata”
Nathalie Becquart ens va dir que en tots els àmbits de la vida, les dones demanen que l’Església estigui al seu costat. Davant de les dinàmiques socials d’empobriment, violència i humiliació que pateixen, demanen que l’Església sigui més comprensiva i solidària en la lluita contra aquestes forces de destrucció i exclusió. Les que han participat en els processos sinodals també volen que l’Església i la societat siguin per a les dones un lloc de creixement, participació activa i pertinença sana. També va dir, i subscric i subratllo, que “les religioses sovint són considerades mà d’obra barata”. Naturalment, el “tema” de les dones a l’Església no els afecta només a elles, ni és un benefici corporatiu femení, sinó que és un bé per a tothom.
Aquesta important dona vaticana atribueix molta força al procés en què homes i dones han participat junts, i no tant en el valor del vot, que per ella és simbòlic. El vot, però, i aquí discrepo amb l’admirada Nathalie, mai no és simbòlic. Votar en una assemblea catòlica evidentment no té el mateix rang que fer-ho en un parlament, però votar sí que és rellevant, i més per a les dones. I més, a l’Església.