Vinya i sequera

La sequera que estem patint ens afecta pràcticament a tots. Tanmateix, hi ha qui la pateix de manera molt més directa que la resta. És el cas del sector agrari. La gent que no viu de l’agricultura i la ramaderia pateix el canvi climàtic, cert, però segueix treballant normalment, segueix sortint a sopar i segueix fent vacances, si vols tu amb més aire condicionat a tot arreu.

En el cas d’un sector tan important a Catalunya com és el de la vinya, al problema recurrent dels preus del raïm, en els darrers anys —i encara més enguany— s’hi ha afegit la sequera. Se’n feia ressò aquest diari en un article publicat fa pocs dies. El de la vinya és un sector que sempre m’ha interessat i sobre el qual he escrit força amb perspectiva catalana. En les circumstàncies actuals de sequera persistent i extrema, m’ha semblat oportú recollir consideracions provinents del mateix sector sobre els seus efectes en matèria de producció i de preus.

Abans d’entrar-hi permeteu-me situar el lector en algunes xifres bàsiques del sector a Catalunya. El 2022 es van produir 357 milions de quilos de raïm (pesades entrades als cellers), que va representar una caiguda del 15% respecte al 2021 (un bon any després d’un pèssim 2020 en què només es van collir 311 milions de quilos). En volum, les cinc destinacions principals del raïm el 2022 van ser les denominacions d’origen Cava (191 milions), Catalunya (52 milions), Penedès (30 milions), Terra Alta (20 milions) i Costers del Segre (20 milions). D’acord amb l’Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava, el 2022 el cost de producció mitjà d’un quilo de raïm macabeu, parellada i xarel·lo fou de 40 cèntims (en el cas de la varietat parellada, 46), per bé que es dona una notable heterogeneïtat entre productors a causa de la incidència de múltiples factors, com ara si és de regadiu o no, o si és producció ecològica o convencional, entre altres.

El que caldria evitar, al cost que sigui, és que la sequera provoqui més dimissions de pagesos

Anem a la producció i els preus del raïm a les dues grans zones productores de raïm de Catalunya, que són el Penedès i el Camp de Tarragona. S’estima que la quantitat de raïm que es produirà serà del voltant d’un 30% inferior a la de l’any passat. A les poques zones de regadiu que hi ha tant al Penedès com al Camp, la caiguda serà inferior; però a secà (que és la majoria) serà superior, amb casos de pèrdua de collita per manca de pluja superiors al 50%. En aquesta línia, pot servir d’exemple el que em comenta un productor de Corpinnat: a Sant Sadurní acumulen fins ara 120 litres de pluja menys que l’any més sec de la història (el 2016), i aquest 2023 colliran 2.000 kg/ha, en comparació amb els 5.500 que s’obtenien de mitjana els darrers anys. En aquest cas el raïm és ecològic.

Sobre el preu, les incògnites són més grans, perquè al final dependrà de l’oferta i la demanda a mesura que el raïm vagi entrant als cellers. Tot i això, també com a referència, un dels dos grans productors de cava pagarà per convencional 0,42-0,43 € el quilo de raïm, que és de l’ordre d’un 5% més que els preus de l’any passat. Amb aquesta oferta de preu, si la caiguda de producció fos la indicada més amunt (del 30%), l’ingrés del pagès pel seu raïm, que l’any passat era, posem, de 100, enguany passaria a ser de 74,5; per tant, una caiguda del 25,5%. Com que el gran productor indicat pren en consideració l’efecte de la sequera, al preu de 42-43 cèntims n’hi afegeix 7, de manera que el resultant seria, en números rodons, de 50 cèntims el kg. Amb aquest preu final i una producció un 30% inferior, l’ingrés del pagès passaria a ser de 87,5, és a dir, un 12,5% menys que el 2022. Per a compensar la sequera i mantenir l’ingrés de l’any passat, el preu final del raïm hauria de ser de 57 cèntims. Veurem què resulta realment al final de la verema.  

Els raïms ecològics que compra el gran productor se’n van al voltant de 50 cèntims el quilo més un plus de sequera de 14 cèntims, en total uns 64 cèntims el quilo. En aquest punt, val la pena indicar que els preus de corpinnat parteixen d’un mínim de 0,80 euros el quilo, per bé que es creu que en realitat superaran la xifra d’1 € (0,89 € el 2022).

Ja es veurà tot plegat quines xifres són les que finalment es donen en el mercat, però en qualsevol cas sembla que el canvi climàtic, i concretament les sequeres, han arribat per quedar-se a la vinya, a l’olivera, a l’avellaner, a l’horta... Això es reflectirà en anys difícils com aquest 2023, en adaptacions dels cultius, en assegurar collites i en altres conseqüències. El que caldria evitar, al cost que sigui, és que la sequera provoqui més dimissions de pagesos, en benefici dels mateixos pagesos, de la seguretat alimentària i del territori.