I ara, qui neteja tot això? Què fem amb el fangar en què s'ha convertit el periodisme patri? Com obrim una conversa urgent i imprescindible sobre l'exercici de la professió en els últims anys sense que sigui en una carnisseria? No és fàcil, gens. Però hi ha un efecte positiu en l'emissió dels àudios de José Villarejo amb el periodista Antonio García Ferreras. Hem reaccionat, per fi, davant d'un debat pendent i necessari. Part del malestar amb La Sexta-Ferreras no és només pel contingut dels àudios. És per la necessitat de col·locar els mitjans en l'esquema de retre comptes. El que ha passat els darrers anys també ens implicava. Sentir com es va traficar amb un dossier fals sobre un compte fora d'Espanya en què Nicolás Maduro ingressava fons a nom de la mare de Pablo Iglesias un mes abans de les eleccions és massa greu. "Massa matusser". I els periodistes som responsables, al marge del nostre càrrec, de practicar les diligències informatives necessàries per oferir informació veraç. Si fallem en això, en el que és fonamental, la reflexió és obligatòria.

Els àudios de Ferreras amb el comissari generen indignació perquè connecten amb un escàndol que va més enllà. "Que hi va haver una operació contra Podemos? Això és una veritat com un temple", ha dit García Ferreras a Al rojo vivo. Des de quants llocs es va conspirar contra els de Pablo Iglesias? Des del poder, la justícia, la policia i els mitjans. L'exministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, va demanar a un comissari esborrar proves judicials de la corrupció del PP i eliminar enemics polítics. Després van venir desenes de causes arxivades, vinculacions amb ETA, amb el finançament de l'Iran, de Veneçuela, el compte a les Grenadines, l'informe PISA, el cas Dina, Neurona, cas Mainadera... i un llarg etcètera de falsedats que periodistes com Eduardo Inda van fabricar i alguns mitjans van metabolitzar sense més ni més. S'han reproduït acusacions sense que existeixi el paper crític i de verificació necessaris. Alguns van funcionar com a mers altaveus sense filtre, sense el necessari treball de fonts i seria injust assenyalar La Sexta com a màxim artífex de les males pràctiques. Facin una pausa... en surten molts d'altres, molt pitjors. I no tots han funcionat de la mateixa manera. Ni tots els periodistes. Hi ha els qui van rebre premis i tertúlies; altres, càstigs.

El que és preocupant no és Villarejo, sinó les connexions. I la incapacitat de la majoria dels mitjans per desmuntar en el seu moment aquesta xarxa de connivències i corrupteles des de la cúpula de l'anterior govern espanyol a la Policia

Els àudios de Villarejo són el nostre cas Nixon sense conseqüències polítiques ni judicials. El comissari va ser un instrument del poder. Si no tenia les proves, les fabricava. El que és preocupant no és el personatge, sinó les connexions. I la incapacitat de la majoria dels mitjans per desmuntar en el seu moment aquesta xarxa de connivències i corrupteles des de la cúpula de l'anterior govern espanyol a la Policia. El cim de la corrupció. Per sobre d'això, només queda la violència.

Amb tot, hi ha els qui volen convertir la professió en un camp de franctiradors. Els àudios de Ferreras són una mostra del que encara ha d'arribar. No em refereixo a més àudios i més periodistes a la diana. Si ni a l'intent d'eliminació en directe del contrari, en un web ad hoc per a l'objectiu a batre. Hi ha una cosa perillosa en el que està passant. Lluny de donar-nos un espai per a la reflexió calmada des de la professió, amb autocrítica, s'activen els pinxos anònims, els assenyalaments, les campanyes de persecució sistemàtica sense possibilitat d'esmena. Els àudios de Ferreras del passat són una mostra del que espera en el futur.

La ultradreta, mentrestant, en gaudeix. La diputada de Vox Macarena Olona, després de l'anunci del periodista Antonio Maestre que no es tornarà a asseure amb Inda als platós, ha escrit: "Primer va ser Ana Pardo de Vera. Després Rubén Sánchez (Facua). Eduardo Inda està deixant els platós més nets que una patena". Així que una cosa és la reflexió obligada del periodisme de rigor i una altra evitar els franctiradors d'aquest mateix periodisme. Cal honestedat per a l'autocrítica i valentia per arraconar el periodisme porqueria.