Un cop, una amiga em va confessar que “sense voler me’l vaig tirar”. Jo li vaig aixecar el pantaló: anava depilada. “Amb una ampolla de cava”, va afegir, i vàrem riure les dues. “On no hi ha vi, no pot haver-hi amor” deia Eurípides. Em pregunto quants matrimonis s’aguanten gràcies a l’ampolla de vi compartida els dissabtes. No cal que contesteu, si el vostre amor es converteix en un recipient buit, però ple d’emocions. “Amb vi, l’amor és foc” va dir Ovidi. Hi ha una dita italiana que diu: “non puoi avere la botte piena e la moglie ubriaca” (que no pots tindre l’ampolla plena i la dona borratxa). Els octaus eren un joc eròtic de la Magna Grècia que consistia a beure tantes copes de vi com lletres tenia el nom de l’estimada (perquè en aquella democràcia no hi entràvem les dones). Amb les nou lletres del meu nom hauria tombat a tothom!
Faré com les pintures de Toulouse-Lautrec, sense jutjar amb paternalismes ni amb sentimentalismes. Hi ha heteros con puntazos. És a dir, que un cop begut, és a dir, quan no estàs al 100% de les teves facultats, existeix una llicència fluida per poder experimentar amb el teu mateix sexe. Podríem dir que som vi-sexuals en comptes de bisexuals?
Dionís és un déu que ha nascut dos cops. El primer, del ventre de la seva mare Sèmele i el segon, de la cuixa del seu pare Zeus. Per això, el vi també té dues cares: la cultura i la droga. M’agrada diferenciar les begudes fermentades de les destil·lades. Recordem que una cervesa té aproximadament 5 graus; el vi, uns 13, i els destil·lats, un 43. Tot és aproximat, perquè els 13% del vi, amb el canvi climàtic, en algunes zones ha pujat fins i tot un grau. Pura física: a més insolació, més sucres, que —amb la fermentació— augmenten el grau alcohòlic. Tu pots anar calent o calenta, però la birra ha d’estar ben freda!
En nits de festa al Sutton, l’alcohol fa la gent desvergonyida. In vino veritas, deia Plini el Vell, però in vodka di piú pensen alguns joves, fins a arribar al coma etílic. I no parlem de les ampolles màgnums que hi ha als reservats. Napoleó Bonaparte deia: “Xampany! En la victòria, el mereixes; en la derrota, el necessites”. També Lilly Bollinger deia que les bombolles feien les dones més boniques. Potser és que simplement les veien dobles. La meva preferida, per realista, és d’Honoré de Balzac “Totes les relacions comencen amb xampany i acaben amb una infusió”.
El vi té dues cares: la cultura i la droga
Per parlar del vi i l’amor, el mestre és Omar Khayyam i els seus quartets Robaiat. La mística sufí és un gran cupatge de cultures on s'agafa la part més romàntica, hedonista i espiritual del vi. El poeta del vi i les roses, l’anomenaven. Al Libro de buen amor de l’Arxipreste d'Hita ja ens explicava com Venus i Bacus eren inseparables. “Tots som mortals, fins al primer petó i la segona copa de vi”, resumeix Eduardo Galeano.
L’alcohol ha fet que molta gent perdés la vida al volant o ha fet perdre la vida als altres, que és encara pitjor. Per això em preocupa que, a part de tot el que significa el cas Alves, l’alcohol sigui l’atenuant del sexe no consentit (és a dir, una violació) quan no ho és d’un accident de cotxe. O és l’excusa per cometre una infidelitat i no ho seria, per inadmissible, per a un cas de pederàstia. Es pot ser salvador i botxí alhora?
El vi m’ho ha donat tot. La meva passió, la meva feina, els meus amics... Fins i tot podríem dir que els meus fills (ja que gràcies al fet que vaig degustar el vi que feia el seu pare en una fira, han arribat a existir!). Però soc conscient que l’alcohol també m'ho podria prendre tot. La meva parella és exalcohòlica (sí, abstenir-se dels acudits fàcils) i malgrat que fa cinc anys que no beu, la recaiguda podria ser mortal. No pot ni prendre una cervesa 0,0% o una salsa on s’hi hagi posat porto, per no despertar al monstre. Tothom li pregunta per què no pot ni brindar, i mai no preguntem si els que beuen, després faran servir el transport públic. És el món al revés.
El vi, el volem (i el defensem) per maridar la gastronomia, situacions vitals i l’art. L’alcohol és pura contradicció. Et calma i t’anima. Et fa parlar amb els altres i t’ajuda al diàleg intern. Una mica com el tabac, que et desperta, que t’adorm, et fa venir gana i te la treu alhora. I té el superpoder de fer-te més hetero i més gai! Continuarem donant-li protagonisme a les nostres vides fins a acabar sent personatges secundaris? Així sempre podem dir, per fer-nos perdonar, que anàvem una mica beguts, però no gaire.