Un dels projectes que va fer desencallar la negociació dels pressupostos de la Generalitat per al 2023 fou l’impuls de la Ronda Nord (Quart Cinturó), un projecte d’infraestructura gestat ja fa molts anys, que era al congelador i que ara, a rebuf dels intercanvis polítics, n’ha sortit. D’aquest projecte fet servir com a moneda de canvi, juntament amb l’ampliació de l’aeroport i el macrocasino Hard Rock a tocar de Port Aventura, en vaig parlar al seu dia en aquest article. Avui m’ha semblat oportú referir-me al del Quart Cinturó pel que representa de donar un pas més en l’escalat de consumir territori al Vallès Occidental, una comarca on al llarg de la meva vida professional hi he vist néixer i expandir-se un sens fi de polígons industrials, parcs comercials, zones residencials (incloses infinites urbanitzacions), infraestructures, parcs logístics, etc... que l’han transformat dràsticament.

El Vallès pateix la pressió urbanística de la comarca del Barcelonès (que inclou Barcelona, l’Hospitalet, Sant Adrià, Badalona i Santa Coloma de Gramenet), que és una part del país completament saturada i que s’escampa a la manera d’una taca d’oli difícil de parar per les comarques del voltant (Baix Llobregat, els dos Vallesos i el Maresme). Aquesta pressió, per cert, s’afegeix a la dinàmica econòmica i social que aquestes ja tenien per elles mateixes, provocant un efecte acumulatiu.

Vegem primer, en dades territorials el Barcelonès i després el Vallès Occidental, amb Sabadell i Terrassa com a ciutats de capçalera. Al Barcelonès hi viuen 2,3 milions d’habitants, en una superfície de 146 km2, això és una densitat d’uns 15.600 habitants per km2 (243 al conjunt de Catalunya). Dues de les seves ciutats, l’Hospitalet i Barcelona, són la segona i la quarta més denses de tot Europa. El sòl urbà de la comarca representa el 80% de la superfície total, l’urbanitzable l’1,4% i el no urbanitzable, la resta. O sigui, comarca saturada, per no dir hipersaturada.

El Vallès pateix la pressió urbanística de la comarca del Barcelonès, que és una part del país completament saturada i que s’escampa a la manera d’una taca d’oli difícil de parar per les comarques del voltant

Anem al Vallès Occidental. Aquesta comarca té una superfície de 583 km2, dels quals actualment el sòl urbà representa el 26%, el sòl urbanitzable el 4,4% i no urbanitzable el 66%. La densitat de població és de 1.600 habitants per km2 (6,5 vegades la densitat del conjunt del país). Un pot creure que, comparat amb els valors del Barcelonès, aquest Vallès té recorregut per seguir creixent urbanísticament, i és cert. Però no sé si aquest és el model de país que necessitem perquè, portat al límit, voldria dir que tot Catalunya podria arribar a ser una gran Barcelona, i això m’imagino que ningú ho voldria.

Més aviat m’imagino que molts lectors que coneixen el Vallès poden pensar que s’ha anat massa lluny en matèria urbanística. Aquests són alguns valors i la posició relativa de la comarca en variables urbanes crítiques respecte al conjunt de Catalunya:

  • El Vallès és la comarca catalana amb més sòl urbà (15.400 hectàrees, per sobre del Barcelonès, que en té 11.700 i del Vallès Oriental, que en té 10.700).
  • Es la segona comarca de Catalunya en reserva de sòl urbanitzable (4.400 ha, una mica per sota del Baix Llobregat, que en té 5.200), que és l’avantsala del sòl urbà.
  • És la primera comarca en sòl urbà residencial (també 5.200 ha) i la primera en sòl urbà destinat a activitat econòmica (naus industrials, logístiques, centres comercials, etc...) (2.600 ha).
  • És la primera comarca en superfície destinada a sistemes (xarxes viàries, equipaments, parcs, jardins, escoles, etc...) (18.000 ha, per sobre de les 17.600 del Baix Llobregat i les 9.800 del Barcelonès).
  • És la primera comarca en sòl destinat a comunicacions viàries (4.300 ha) i la segona en sòl destinat al ferrocarril (280 ha).
  • És la segona comarca en teixits residencials nous (4.200 ha), després del Vallès Oriental (4.300 ha), i en teixits residencials antics (1.000 ha), després del Barcelonès.

Urbanísticament som, per tant, davant d’una comarca líder, molt activa, per no dir desbocada, i amb recorregut a la vista per accentuar-ne el creixement si ajuntaments i Generalitat segueixen propiciant-ho (aquí no es pot culpar el govern de Madrid).

El Vallès va camí de ser irreconeixible respecte a posem 50 anys enrere i lluny de la descripció de pàtria petita que en feia Joan Oliver (Pere Quart) en les seves corrandes de l’exili quan deia “En ma terra del Vallès, tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra, com el Vallès no hi ha res”. Tot sembla indicar que, al pas que marca la inèrcia i no molt lluny en el temps, d’aquell Vallès no en quedarà res.