"Aquells que follament van buscar el poder cavalcant al llom d'un tigre van acabar-hi dins"
J.F. Kennedy

 

Llegeixo sobre el patiment d'un mexicà pel fet de tenir el penis més gran del món, 48 centímetres i 900 grams de pes, i em miro de cua d'ull la fotografia en què Roberto Esquivel posa el seu membràs sobre una taula per lluir-lo en tota la seva amplitud. Que sí, que ja ho sé, que se suposa que soc analista política i aquests dies hi ha negociacions i investidures en joc. Què hi faig jo parlant de megamembres sobre la taula? Imagineu-vos com una cosa m'ha portat a l'altra i l'altra a l'una. En el fons, la lluita pel poder s'assembla molt a una esgrima de vigories.

Vegeu, per exemple, la pugna del "jo també valc una investidura". Només així s'entén que Feijóo hagi basat la seva pretensió fallida argüint, una vegada i una altra, que si no governarà és perquè no vol, perquè no ha cedit, perquè no s'ha deixat portar on Junts volia anar. És cert, us ho tinc dit des d'agost, que els populars van tenir contactes amb els de Puigdemont des d'aquell mateix mes, fins i tot abans que els socialistes, i pot ser que avançant-se, inclús, a l'envit de Sumar de nomenar "negociador" Asens. Han estat més trobades de les que han reconegut, però mira com de la necessitat n'han fet virtut i, després de tant secretisme, no només els reconeixen sinó que els exhibeixen. És possible que hagi gallejat una mica, trobar-se tampoc no vol dir que els de Puigdemont els preferissin a ells i que només amb dir "sí" hagués estat investit.

Això de Sánchez de no pujar a fer-li la rèplica al candidat en un debat d'investidura, això que ni tan sols ho hagi fet el seu portaveu parlamentari, i se li hagi encarregat a un soldat ras, no és força mexicà? Els més entregats a la causa han aplaudit el gest, i com de bé s'ha jugat, però, en realitat, degradar el debat d'investidura de Feijóo, confondre el relat amb la política, utilitzar el to que s'utilitza, no beneficia ni al seu partit ni als seus interessos ni als de la resta. També dona una pinzellada de com se les gasta Sánchez. El guió parlamentari li diu que li toca parlar i, com que no li prohibeix no fer-ho, surt per la tangent amb una enganyifa. Alerta, que no és la primera vegada que la juga així, ni serà l'última. Sánchez diu que parlarà quan arribi el moment de la seva investidura, que ja dona per segura.

Al final, fer-se el fatxenda sense motiu queda al descobert 

Des de la seva perspectiva tot són envits buits. Està segur que el pacte amb Puigdemont està fet i està segur que de la resta no li fallarà ningú. És estar-ne segur de molt, però mireu el mexicà, ell sí que triomfa. La veritat és que les coses sobre l'amnistia avancen, pel que sembla, adequadament, i que l'acord arribarà i estarà avalat tal com es va demanar. L'avenç és tal que, reservadament, membres del govern espanyol en funcions parlen d'una comunicació de Sánchez al cap de l'Estat, la setmana vinent, per assegurar-li que ja està en disposició de ser investit i sol·licitant una nova ronda de consultes. Els de Waterloo han estat avisats. Així les coses, és possible que ni tan sols s'arribi a la data límit del 26 de novembre perquè se celebri aquesta nova sessió d'investidura. O almenys això és el que diuen uns i altres en veu baixa, perquè parlar més del compte en públic pot enfonsar l'inestable vaixell i d'això precisament acusen alguns ERC, d'histrionisme.

Tots ho valen, ens repeteixen. El vot de tots és necessari, malgrat que és obvi que no decisiu, ja que el van lliurar i no els queda marxa enrere. Tots intenten treure el cap per l'escletxa per no perdre el protagonisme. Tenim Belarra, que amenaça de retirar el suport a Sánchez si no nomena un altre cop ministra Irene Montero. Més enllà de la patètica lluita del nucli dur pel sou i el cotxe oficial d'una persona concreta, el cert és que es tracta d'una fanfarronada, ja que saben que si per culpa seva cal anar de nou a eleccions es dissoldrien com el terròs de sucre que són. Un altre cas de cabells brillants a base del famós xampú —perquè jo ho valc— el tenim clarament en ERC intentant fer veure que el seu suport també està en via de negociació, com si no fos un fet que l'han compromès fins i tot abans de les eleccions. D'aquí ve això del referèndum, "jo encara demano més", tot i que tant ells, com vosaltres o com jo, saben que no deixaran de votar Sánchez, encara que aquesta possibilitat no estigui en aquest moment a cap boca ni en cap negociació. Hi ha molta gent que renega de la seva verborrea i afany de protagonisme. Els de Puigdemont, a la callada, parlaran del reconeixement del dret d'autodeterminació més endavant, no de manera prèvia a la investidura.

Així que ja veieu, qui més qui menys emula el nostre amic mexicà i ens mostra, o més aviat ens explica, com n'és de gran i quant pesen en aquest assumpte. Però per acabar no puc no desvelar-vos una cosa sobre l'eximi Roberto Esquivel, que afirma que tan sols ha tingut una relació sexual en la seva vida, per què tant per a tan poc! Els investigadors han intentat, òbviament, revelar el secret del seu membre d'excepció i, heus aquí que, després de fer-li una tomografia assistida per ordinador, els doctors van concloure que la mida real del seu penis és de 18 centímetres i que la resta era prepuci i pell inflamada. No descarten que sigui el resultat d'haver utilitzat pesos per allargar-lo durant anys i que la tumefacció i inflamació actuals no siguin sinó el resultat d'aquesta pràctica tan terrible. No és or tot el que resplendeix, ni membre tot el que posa sobre la taula el mexicà. De la mateixa manera, tampoc no és poder decisiu tot el que ens diuen. Al final, fer-se el fatxenda sense motiu queda al descobert en un TAC, i la prova, en el cas de la política, serà una votació i una legislatura en què es veurà el pes real de tothom. Encara que ells, és clar, diguin que ho valen.