Si la reunió de les primeres espases mundials a Riad (Aràbia Saudita) tenia entre els seus principals objectius propiciar la recuperació global, les vacunes han estat les grans protagonistes de la cimera. L'anunci de Pfizer-BioNtech que l'eficàcia en els últims assajos clínics era del 95%, i Moderna, la segona en la gran aventura, amb 94,5%, molt per sobre de les exigències de les autoritats de la salut nord-americana, va conduir a ambdós a sol·licitar l'aprovació urgent dels seus preparats.

El mercat va començar a pensar en una economia mundial que funcioni amb normalitat en comptes de l'alternança entre períodes de fortes restriccions sanitàries amb períodes de relaxació mantenint la incertesa de les empreses sobre l'entorn econòmic, la qual cosa ha tingut conseqüències molt greus. Els inventors de la fórmula de BioNtech van anticipar un hivern dur però van avançar que a mitjans de 2021 "tot tornarà a ser com abans".

Els bancs centrals s'han mostrat cauts. Jerome Powell, president de la Reserva Federal, va dir que és massa aviat per dir com unes vacunes podrien influir en l'àmbit econòmic. Chistine Lagarde, presidenta del BCE, va prevenir que la recuperació serà "inestable".

Els mercats, que suporten menys el pes de la realitat immediata, van començar a posicionar-se amb compres al·ludint al mitjà termini i a la millora de les expectatives. El Wall Street Journal va intervenir en la polèmica indicant que "una vacuna Covid-19 impulsarà l'economia mundial, però no de cop". En qualsevol cas, s'ha acceptat que la política sanitària és una política econòmica i, com a tal, es troba sota la llei de la competència. Per tal motiu, Pequín va anunciar que un milió de xinesos estan experimentant vacunes de Sinopharm.

I, coincidint amb el G-20, la Xina va obtenir el diumenge 15 de novembre una victòria quan 15 nacions d'Àsia i el Pacífic van firmar el pacte més important de lliure comerç a través de l'Associació Econòmica Integral Regional (RCEP en les sigles angleses) després de vuit anys de negociacions. L'acord exclou els EUA, i estén el domini xinès a la regió i dona ales al segle asiàtic.

Per a experts de Singapur, "hauríem de veure el pacte com la base per a futures converses. El consens final requereix l'acord en els seus respectius parlaments nacionals. Fins i tot si no hi ha obstacles, la data d'inici més probable seria l'1 de gener de 2022". Universitats americanes (de Washington i Boston) van mostrar que l'acord agregarà 186.000 milions de dòlars a l'economia mundial i un 0,2% del PIB dels països participants. Però el caràcter simbòlic es jutja molt alt.

El recel davant la Xina i la seva política de crear vassalls es mostra especialment a Austràlia, Malàisia i Tailàndia, països que Nick Marro, membre d'Economist Intelligence Unit, va agregar a Corea del Sud i el Japó ("amb relacions inestables durant els últims anys"). L'Índia va quedar-ne fora per iniciativa pròpia el novembre de 2019.

Enquestes fetes entre 20.000 persones a Europa a 13 països revelen que la reputació de la Xina ha empitjorat per la gestió de l'epidèmia i la seva diplomàcia agressiva

Davant aquests dubtes, Stuart Tait, director regional d'Àsia Pacífic a HSBC, va afirmar que "el RCEP pot resultar el tònic que Àsia necessita per recuperar-se de la depressió induïda per la pandèmia". "El comerç intrasiàtic, que ja és més gran que el comerç d'Àsia i Amèrica del Nord i Europa combinats, continuarà impulsant el creixement econòmic mundial i atraient el centre de gravetat econòmic cap a l'Àsia", va agregar.

Respecte a Europa, el president Xi Jinping es va mostrar contrari davant de les demandes europees d'accés al mercat xinès i va respondre amb duresa a les crítiques de la UE respecte als drets humans.

Enquestes fetes entre 20.000 persones a Europa a 13 països revelen que la reputació de la Xina ha empitjorat en la gestió de l'epidèmia i la seva diplomàcia agressiva, coneguda com la del "guerrer llop". Noah Barkin, un especialista del binomi UE-Xina, va dir que "l'enfocament sobre el que passa a Hong Kong i a Xinjiang mostra que els valors tenen un paper cada vegada més important".

Des de Nova York, el mestre mundial de la diplomàcia, Henry Kissinger, ha subratllat que Europa i els EUA han de trobar una postura comuna sobre les relacions sinonord-americanes". Respecte a l'equilibri global, "seria indesitjable que Europa es transformi en una espècie de continuació d'Euràsia".

Sumant qüestions com l'ajornament dels deutes dels països pobres i la intervenció de Trump sobre el respecte a les fronteres, la trobada de Riad ha suposat un esdeveniment on abordar i convidar a tractar qüestions sobre les quals pot girar el món en ràpides i imprevistes transformacions.