El 2023 sembla que serà un any de rècord de turistes en què se superarà el sotrac de la covid-19 que ens va deixar immòbils a casa, o quasi. La reacció social un cop superada la pandèmia ha estat una mena de rebot accentuat que es fa notar pràcticament a totes les destinacions turístiques. Desconec si la recuperació turística és fruit només del rebot, aprofitant que les famílies van estalviar diners i ara es gasten els que no es van gastar llavors (com passa amb celebracions de casaments i altres motius), o bé si ens estem instal·lant en una nova actitud del tipus carpe diem, que en termes col·loquials ens ve a dir “aprofita avui que hi som, que el demà està per veure”. En qualsevol cas, a la vista del repunt del turisme, un té la sensació que ens envaeix una onada consumista en aquest àmbit, que talment sembla que el món s’acabi.

Anem a algunes dades relatives a Catalunya, que molt probablement deuen enregistrar una dinàmica semblant al conjunt de l’estat espanyol, amb una singularitat que vull destacar al final. El nostre país va rebre el 2022 la xifra de 20,1 milions de visitants de fora, repartits en 5,3 provinents de la resta de l’Estat i 14,9 milions de l’estranger. Respecte al 2021 la recuperació va ser espectacular en el cas del turisme estranger, amb un salt del 156%. Tanmateix, el nombre de visitants encara va quedar lluny del rècord del darrer any normal, el 2019, quan en van venir més de 19 milions. La seva despesa total, de 16.500 milions d’euros, encara va quedar lluny (un 22% menys) de la del 2019.

Respecte als visitants de la resta de l’Estat, per raó de proximitat i d’un “efecte substitució” de viatjar a l’estranger, el 2022 ja es van superar els registres del 2019, tant en visitants (un 8% més) com en despesa (un 22% més). També per raó de proximitat, el turisme interior dels catalans a la pròpia Catalunya es va recuperar més ràpid, de manera que el 2022 ja només era un 3% inferior al del 2019 i la despesa ja es va situar un 13% per sobre.

En el balanç agregat del 2022 aquests registres van tenir la seva traducció en millores en l’ocupació, reducció de l’atur del sector i augment de la rendibilitat hotelera i d’altres tipus d’establiments, que havien quedat molt tocats per la crisi de la pandèmia.

Salaris baixos, sobreexplotació del territori, gentrificació, massificació, problemes de seguretat i un llarg etcètera recomanarien deixar la quantitat i primar la qualitat, com s’ha dit tantes vegades

Situats al 2023, totes les previsions apunten cap a una recuperació total dels nivells del 2019 amb gran probabilitat que es batin tots els rècords. Un indicador fiable com és la despesa en targetes mostra entre gener i abril d’enguany percentatges d’augment del voltant del 30% respecte a l’any anterior. I compte!, els registres més dinàmics del sector són tant dels visitants estrangers com de despesa de catalans a l’estranger. Veurem què passa a l’estiu, però la cosa sembla que va disparada, si no, que els ho preguntin als senyors d’Aena, que estan encantats amb la recuperació del trànsit aeri i tornen a posar per enèsima vegada a la taula l’ampliació del Prat.

Arribats en aquest punt, un es pregunta si la recuperació del sector turístic de masses (propi de Catalunya) és una cosa bona o no ho és tant. Citaré dos indicadors que poden ajudar a entendre el problema:

  1. El sector turístic té un pes que, als ulls de molts és excessiu. Amb dades del primer trimestre del 2023, representa més del 12% de la població ocupada, unes 425.000 persones, més de la meitat de les quals corresponen a serveis de menjar i begudes. I també, un 60% dels contractes signats són cambrers assalariats i personal de neteja, oficines, hotels i altres. Salaris baixos, sobreexplotació del territori, gentrificació, massificació, problemes de seguretat i un llarg etcètera recomanarien deixar la quantitat i primar la qualitat, com s’ha dit tantes vegades.
  2. Un sector tan dinàmic té dèficit de personal, i com que hi ha allau de demanda i la població catalana té poc interès a treballar-hi, el turisme és un imant per a la mà d’obra estrangera. De fet, ara ja representa el 31% dels afiliats a la Seguretat Social.

Sobre el que ens espera més enllà del 2023 no es pot ser gaire optimista, perquè les pressions privades per créixer en aquest sector no paren i la ductilitat política n'és un bon conductor. Per exemple, Barcelona té tant de poder d’atracció que fa que la ciutat estigui a prop de morir d’èxit. Sumin-hi l’explosió de creuers, de concerts multitudinaris, d’esdeveniments com la Copa Amèrica. El sector hoteler, encantat. Els que volem una ciutat més tranquil·la, pensada per als residents i orientada a activitats productives més sòlides i consistents, ho estem menys. Fins i tot els creueristes opinen que és una ciutat col·lapsada. Ara posin-hi una ampliació de l’aeroport que ens porti més milions de turistes transoceànics.

A Catalunya, a la llista d’espera, hi ha projectes dubtosos com el macrocasino Hard Rock i, ben recent, la proposta del sector del golf Ryder Cup el 2031. Alimentant la bèstia i orientant-nos cap al model balear. És això el que necessita el país?