Que Donald Trump es reunís amb els gegants de Silicon Valley dimecres, el mateix dia en què la Reserva Federal li llancés el seu pla d'atac basat a tensar la futura línia dels tipus d'interès, no va ser cap casualitat. Sens dubte que no. Va respondre a un intent de canvi d'aliances sobre el qual assentar un nivell del creixement del 4%, el necessari per tornar la confiança als americans.

Després d'un any de practicar una política monetària cent per cent acomodatícia, Janet Yellen, presidenta de la Reserva Federal (Fed), va treure l'arsenal monetari que tenia preparat per a 2017, quan el president republicà ocupi la Casa Blanca.

La senyora Yellen va esmentar els "considerables progressos" de l'economia americana, que creixerà un modest 1,9% el 2016, dos mesos després que a Boston reconegués que "el nivell de producció potencial és ara un 7% més baix del que es podia esperar partint de la seva trajectòria anterior a la crisi". Això, afirmava a l'octubre, feia necessari "l'execució temporal d'una economia d'alta pressió", això és un xoc des del costat de la demanda a través d'una despesa fiscal més important, per estimular la producció i l'oferta.

Ara, tot això sembla oblidat. "Amb una taxa d'atur del 4,6% l'estímul fiscal no resulta necessari", va indicar la presidenta de la Fed dimecres en roda de premsa.

No és cert que totes les feines siguin iguals

Potser li sembla innecessària per jutjar que l'economia americana està en bona forma. Si és així, per què se senten llavors disgustats els seus compatriotes? Una explicació la hi va servir el futur secretari de Comerç, Wilbur Ross, en una recent entrevista amb la CNBC. En els seus estudis va dir: "no és cert que totes les feines siguin iguals. Un tipus que solia treballar en una fàbrica d'acer ara està fent hamburgueses i sap que no és el mateix. La qualitat de les feines és tan important com la quantitat i un dels problemes que es plantegen amb la recuperació és quan les feines acabats de crear no són tan remuneratius com els que es van perdre. Aquest és un problema estructural molt important".

L'elevació de l'objectiu de tipus d'interès, que suposarà tres alces el 2017 davant les dues anunciades prèviament, revela que per part de la política monetària no sembla buscar la complementarietat amb la política fiscal que es demanava sinó més aviat estrènyer el seu camí. És com si en un avió en conflictes el pilot i el copilot estiguessin barallant-se.

Si en la combinació de les vies tradicionals de les polítiques econòmiques no es divisen gaires esperances, es feia precís trobar una altra via: la de la tecnologia, el pacte amb la Califòrnia digital.

A la cita en la Trump Tower van acudir les primeres espases de l'economia numèrica, com Larry Page (Alphabet, la casa matriu de Google), Tim Cook (Apple) Satyra Nadella (Microsoft) Safra Catz (Oracle), entre altres, als quals es van afegir Elon Musk (Tesla i SpaceX) i Jeff Bezos, d'Amazon,

Trump els va rebre com a herois. "No hi ha ningú al món com vosaltres", els va dir. Segons participants en la trobada, la reunió va ser cordial. Es va produir un cessament el foc en una lluita que consisteix a saber qui portarà el pas en el futur: el país o el Silicon Valley. I quin dels dos haurà d'adaptar-se al que marqui el líder. Les posicions estan clares i cada camp exigeix prioritat.

Tecnologia davant política

L'amfitrió va ser hàbil i va indicar als assistents que podien reclamar l'atenció de qualsevol del seu equip perquè, aquí, en aquesta taula, va dir Trump, "no hi ha jerarquia".

En qüestions concretes, el president electe vol ampliar l'ocupació industrial, millorar la productivitat i aconseguir que torni la inversió als EUA. Altrament no es pot encoratjar al 4%. Per a això està disposat a portar l'impost de societats del 35% actual al 15%. Les empreses del Silicon mantenen centenars de milers de milions a l'estranger a causa de les taxes elevades. També es tracta d'aconseguir el seu retorn. A canvi, Trump demana que les empreses high tech se centrin més en els EUA que en la deslocalització de les seves operacions i negocis, com quan va reclamar a Apple la repatriació de la producció del iPhone. Qüestions com les relacionades amb la immigració són importants, però secundàries.

El grup AGAFA (Google, Apple, Facebook o Amazon) són molt dependents del pressupost del Govern americà. Google va obtenir de l'Administració Obama més de 427 cites en la Casa Blanca. Un altre cas és el de la NASA i SpaceX, una empresa d'Elon Musk especialitzada en l'aeroespacial. Però Trump també té una elevada força a les xarxes socials, amb més de 17,2 milions de seguidors.

Un pols sobre qui governarà el futur del món ha començat. La tecnologia o la política. D'entrada, el joc comença sense jerarquies. Però només de moment.