Dinamarca és en boca de tothom perquè Donald Trump els vol prendre Groenlàndia. Però el país de Hamlet i de Michael Laudrup ha estat notícia també aquest Nadal perquè ha esdevingut el primer d'Europa a eliminar el servei de lliurament de cartes a domicili. Ep! Punt final a 401 anys d'història postal. Poca broma. El 30 de desembre, el correu danès va lliurar la darrera carta de la seva història al Museu de la Comunicació de Copenhaguen, on quedarà exposada. Durant el segon semestre del 2025, ja es van començar a retirar les 1.500 bústies públiques de color vermell repartides per tot el país, un miler de les quals han pogut comprar-se per uns 200 euros a Internet. Ara, PostNord només repartirà paquets.
Òbviament que hi haurà empreses que prestin el servei postal, però em sap greu aquest final anunciat de bústies, cartes, segells i postals. És veritat que molt poca gent envia cartes, que a les bústies només hi trobem propaganda, i ara ja ni cartes del banc. Però estic segur que una manera de combatre el soroll de les xarxes i del món real, una manera de ser subversius en la societat de la taquicàrdia, és que ens tornem a enviar cartes. Quotidianitat, urgència, pràctica, immediatesa versus lentitud, tacte, conservació, pas del temps i intenció. Ah! I postals! Postals que algú deu enviar. Si no, com es menja que a totes les botigues de souvenirs de totes les ciutats del món venguin postals. Si ningú les compra, on és el negoci? Jo ho he tornat a fer i us asseguro que és un petit plaer... un cop trobes una bústia.
Una manera de combatre el soroll de les xarxes i del món real, una manera de ser subversius en la societat de la taquicàrdia, és que ens tornem a enviar cartes
Havent llegit la notícia danesa, després de comprar una postal a Vallbona de les Monges, tot passejant per Cervera la tarda de Cap d’Any, vaig passar per l’edifici on es van celebrar les Corts que el 1359 van donar lloc a la Generalitat. Dit de manera simplificada i sense que ningú s’enfadi. El cas és que Pere III el Cerimoniós necessitava diners per pagar les seves guerres i va convocar unes Corts per crear una mena d’hisenda catalana. I com es convocaven les Corts perquè tothom aparegués miraculosament a Cervera?, em vaig preguntar. Doncs suposo que mitjançant cartes reials, que s’enviaven als tres braços, fixant un dia i un lloc perquè tothom i pogués arribar a temps a cavall, em vaig respondre. I qui les feia arribar al destinatari? Doncs els missatgers reials, és clar.
Després vaig buscar informació i vaig llegir que va ser justament al segle XIV que es va reglamentar la funció del correu, i amb les Ordenacions del Cerimoniós es van completar les normes referents a l’ofici, a més de donar-los noms més específics, com un que m’encanta: "troters de bústia". Troters de bústia. Que bonic. I, certament, es veu que podien trotar a cavall, però, pel que sembla, més aviat anaven a peu. Poc temps més tard, la Confraria dels Correus a Cavall i a Peu de Barcelona va ser la primera organització postal que va existir a Europa.
Total, que he pensat que quants herois anònims han contribuït al curs de la història, quants missatgers de Marató, quants Miquel Strogoff hem tingut oblidats per la història, fins a arribar al punt que els actuals troters de bústia, els Miquel Strogoff de torn, només ens porten multes i embargaments.