Després de 93 dies i 16 hores, avui comença oficialment la tardor. Ho farà este vespre a les 20.19 h. A poc a poc, menys hores de sol, més fredor. Bufen temps de canvis, no només astronòmicament parlant. També TV3 (que ara es diu Som 3 Cat) i el 3/24 (que es fa dir 3 Cat Info) —que ja no sabem si escriure-ho junt o separat ni quin nom tenien— han volgut aprofitar la ventada i canviar d'estació, de grafisme i de plató. Però no han sigut flors i violes. Ara, tot és més aviat gris, com l'oratge. Lo meteorològic, que s'apropa al carrer, i el de la previsió, que patim en pantalla.
Abans d'entrar en matèria de disseny (força criticat a xarxes i que n'hi ha per sucar-hi pa, malgrat les primeres rectificacions ja aplicades, en vista de l'empastrada) voldria abordar un parell de qüestions conceptuals: és una oportunitat perduda, primer, per a posar l'Alguer al mapa dels Països Catalans, com a ciutat sarda del domini lingüístic, i, segon, per a mostrar el país per vegueries catalanes i no per províncies espanyoles. Hi haurà qui diga que com que és "la teva", "la nostra", s'ha de defensar. I sí, però no tot s'hi val i sovint los cavalls de Troia són pitjors que les catapultes fora murs.
Si hi apareix Catalunya, el País Valencià, les Balears, la Catalunya Nord, Andorra, la Franja de Ponent i l'Aran, també, ja per poc, s'hauria d'acabar d'estirar la pantalla —ara que és tan gran— cap a l'est i fer-hi sortir l'extrem occidental de l'illa de Sardenya, on la llengua és ben viva, s'entesta a seguir-ho sent i hi ha un notable sentiment de catalanitat (a més d'una oficina de la Generalitat al centre de l'Alguer). O, si més no, posar la ciutat en un requadre inferior lateral, com a la previsió de l'Estat hi col·loquen les Canàries. La unitat lingüística també és això i hauria de prevaldre'n lo criteri. Són vuit los territoris de parla catalana.
També són vuit les vegueries, però, en canvi, al mapa d'El Temps de Catalunya, la divisió administrativa se fa per províncies (com a les matrícules de cotxe antigues que Aznar va voler diluir, que Espanya és una i no cinquanta-una). I això malgrat tindre una llei de vegueries aprovada —i no desplegada, cert— des del 2010 i ampliada lo 2017. La lògica de l'ordenació física i institucional del nostre país se basa en estes vuit vegueries (Terres de l'Ebre, Camp de Tarragona, Ponent, Alt Pirineu, Penedès, Barcelona, Comarques Centrals i Comarques gironines, a més de l'Aran) i no tindre això en compte és una ofensa, per no parlar del fet que ja no hi posen ni els noms de les ciutats: Fraga, Maó, Tortosa, Perpinyà...
La renovació dels informatius de TV3 mos dixa una previsió d'El Temps grisa, plana, menuda i amb menys elements nacionals, i és una oportunitat perduda, primer, per a posar l'Alguer al mapa dels Països Catalans i, segon, per a mostrar el país per vegueries catalanes i no per províncies espanyoles
Si parlem del disseny, tampoc és que la renovació surta massa ben parada. No dubtem dels avenços tecnològics aplicats i de la necessitat d'implantar-los i dels mesos que deu fer que s'ho preparen (i els diners que ha degut costar), però el resultat és poc atractiu: colors tristos i foscos (dominen lo gris i el negre, que no saps mai què és mar i què és terra) i quan hi ha color hi predomina el taronja de forma exagerada, també als TN (com si el dissenyador fos de Ciutadans) en un cromatisme desagradable a la vista i excessivament llampant. Llàstima que s'estiga desballestant un servei que passa d'exemplar a deficient i que compta amb meteoròlegs i especialistes d'alt nivell.
Quant més grans són les noves pantalles, resulta que més menuts se veuen los números i quan lo sendemà, corrents i de pressa davant les queixes, van voler posar els números més grandets, tampoc cap cosa de l'altre món, aleshores resulta que el rectangle blau que conté la temperatura tapa les comarques i se solapen, sense saber ben bé a quina corresponen los graus. A més, se troba a faltar el relleu físic del mapa, saber què és pla i què és muntanya, i potser sobra tanta fletxeta movent-se sense parar, marejant-mos la mirada. Que potser la meua vista de dona de 49 anys no hi ajuda, però vaja, que no és això només. Mos han venut la gran renovació estètica i, la veritat, lo d'abans era més bonic i entenedor (i no és un comentari carlista, que en esta columna tendim al llibertinatge).
Tampoc mos posarem en la tasca dels professionals, periodistes, comunicadors. Molts d'ells fan una faena excel·lent, alguns ja han mostrat lo seu descontent (com lo propi Comitè d'Empresa de TV3 o el Consell Professional de Catalunya Ràdio) i altres no ho deuen ni poder dir, però en certs aspectes la publicitada remodelació de la cadena s'assembla més a una degradació. La geografia sentimental (dels mapes i dels elements nacionals) brilla per la seua absència; en l'àmbit global, eliminar marques que funcionaven i feen país no té gaire sentit ni explicació.
La nova imatge dels informatius homogeneïtza la forma de transmetre les dades i les notícies, tot és pla, com l'encefalograma del país mateix. En fons i en forma. Ves a saber si també és un reflex de l'actual manera de governar, grisa tota ella i de suposada convivència i normalitat, perquè costa de creure que darrere les raons tecnològiques no hi haja motius polítics més profunds. Vam passar de TV3 a 3Cat, i ara, si em permeteu l'humor semàntic, passem de 3Cat al gris fosc del Trist Cat. Com ha dit l'escriptora i politòloga Cinta Arasa al seu perfil de la xarxa X: "No noteu la pressió del calçador amb el qual ens pretenen entaforar el marc mental espanyol?". Potser esta no és l'única explicació a tant de desori, però es fa difícil descartar-la com a plausible.