"Els evangèlics van decidir unir-se en un poderós exèrcit."
Clifford Putney
Nostre Senyor Feijóo sembla haver fet desaparèixer de la pàgina del Partit Popular el vídeo en què la telepredicadora Yadira Maestre —apòstola, segons ella mateixa— els beneïa i muntava un numeret impropi d'una democràcia europea. Llibertat de cultes, tota; però separació cultes-estat i, per tant, cultes-eleccions, també. Esborrar el rastre de les imatges mira d'evitar una vergonya mal calculada i que apunta a un mal molt més profund que les estrambòtiques i ditiràmbiques prèdiques de la susdita.
Estranya també la cobertura d'un acte electoral madrileny amb les sigles del Partit Popular Europeu, un parell de banderes comunitàries, el lema "Europa és Hispana" i la presència de la portaveu del PP al Parlament Europeu, Dolors Montserrat, i l'eurodiputat Gabriel Mata. Fons europeus passats per l'escàs filtre de control per fer campanya? Podria ser, el que s'ha dit sona a coartada.
Pel que sembla, els del PP estan disposats a posar una espelma a cada Déu i, si cal, al diable per gratar vots a Vox. Fa uns dies se'n van anar al Vaticà a visitar el papa Francesc —que els va trolejar en gran, parlant-los de Carmena— i aquest cap de setmana s'han rendit a l'onada neoconservadora que té els evangèlics com a eix des dels Estats Units fins al Brasil. La seva intervenció en política i la seva responsabilitat en l'emergència de líders populistes ultres no és cap ximpleria. Així que Vox també se'ls disputa. Sense tenir cap mania per la seva clara vinculació amb els extremistes catòlics, segons expliquen, el matrimoni format per Espinosa de los Monteros i Monasterio es passeja pels polígons assistint al "culte". No és cap traïció, després et confesses i no en parlem més.
La pugna entre tots dos pel vot llatinoamericà, que controlen i manegen amb un màrqueting de primera els telepredicadors evangèlics, no ha començat ara. L'any passat es va veure el secretari general del PP de Madrid recollint un premi per a Almeida i Ayuso a Cristo Viene de Usera, on reposa les seves miraculoses natges la tal Yadira Maestre, experta en curacions del càncer, en curacions de gais i en la batalla contra la immoralitat sexual. Això fa seriosament pudor de Miguel Ángel Rodríguez. Els de Vox els ataquen: "És tot façana, a Ayuso només li interessen els llatins rics", i no van descaminats, fa temps que el barri de Salamanca és el nou Miami i si l'afluència de potentats de l'altre costat de l'oceà continua creixent, acabaran per fer fora els pijos de sempre.
El que és preocupant és la banalitat amb què els líders de la dreta i la ultradreta copien les maniobres que han posat les democràcies d'altres països al caire de l'abisme
Tot això seria molt entretingut si no fos pel risc real que suposa, de moment per a les eleccions locals, però d'aquí no gaire i amb les dobles nacionalitats, també per a les nacionals. La relació de Bannon amb els ultres espanyols és cada vegada més evident. Recorden quan Abascal va provar sort amb la història de les armes? Aquesta també venia de Bannon. No va arrelar, però la dels evangèlics és diferent. L'increment d'aquest culte és espectacular a Espanya i a Catalunya s'ha col·locat gairebé al segon lloc en nombre de creients. Cadascú que cregui el que vulgui, el que passa és que per a certs evangèlics el món polític i el religiós van tan units que acaben sent decisius a l'hora que uns candidats prosperin i d'altres no. Això passava amb Bolsonaro, això va passar amb Trump i això intenta de manera matussera el Partit Popular.
Els evangèlics mouen televisions, llistes de música cristiana, xarxes socials, botigues d'objectes per a la casa; als Estats Units, més que una religió són ja una cultura i tota una forma de vida. "La culminació de l'adopció d'una masculinitat combativa per part de l'evangelisme, una ideologia que consagra l'autoritat patriarcal i consent un desplegament despietat de poder, tant a escala domèstica com a externa", afirma Kristin Kobes du Mez al seu llibre Jesús y John Wayne. Cómo los evangélicos blancos corrompieron una fe y fracturaron una nación, que es va col·locar com un dels més venuts al NYT i que ha traduït al castellà Capitán Swing. Recomanable per a tot aquell que vulgui entendre quin fil terrible existeix entre l'assalt al Congrés nord-americà i els aldarulls de Brasília. Perquè, pels telepredicadors evangèlics, la religió, la política interior i l'exterior són dues cares de la mateixa moneda. Així que el nacionalisme ultracristià els porta a ungir els seus pobles com a preferits per déu i els incita a defensar-se contra tots aquells que no comparteixen les seves creences. Recomanable llegir-lo per fer-se una idea de quin foc electoral estan disposats a jugar no només Vox, sinó també el PP.
Arran d'aquesta moguda de Feijóo i Ayuso, la federació de pastors evangèlics ha hagut de recordar als seus membres que no han de condicionar el vot dels seus fidels i, si han sortit a dir-ho, és perquè era massa evident el que es va intentar l'altre dia en un escenari. Obliden els pepers, o no ho saben, que gran part de l'èxit d'aquestes esglésies consisteix a cobrir les bretxes de l'estat del benestar i assistir els seus fidels amb els diners que cobren en forma de delme. Quan malmets la sanitat o l'educació o la restringeixes, estàs donant poder a aquestes noves forces de conseqüències incontrolables.
El que és preocupant és la banalitat amb què els líders de la dreta i la ultradreta copien les maniobres que han posat les democràcies d'altres països al caire de l'abisme. Una massa de votants manejada per histriònics pastors amb idees reaccionàries, que a Amèrica del Nord, segons l'autora citada, significa donar suport a la guerra preventiva, reivindicar la pena de mort, disculpar la tortura, posseir armes per sobre d'altres confessions i, alhora, condemnar l'avortament, la contracepció, el feminisme i l'homosexualitat.
Són els nois de John Wayne, els que no volen posar l'altra galta. Són els vots que busquen Nostre Senyor Feijóo i Ayuso, sense cap mena de complex.