The Guardian va posar noms i cognoms als responsables de la crisi financera més gran d'ençà de la Segona Guerra Mundial. La crisi del 2008 no va ser un fenomen natural, i el diari britànic va decidir fer una llista de 25 culpables. Al capdavant hi van posar Alan Greenspan, president de la Reserva Federal dels Estats Units entre el 1987 i el 2006. Greenspan passarà a la història per la defensa del lliure mercat, la capacitat per rescatar l'economia dels Estats Units del col·lapse financer del 1987 i per mitigar els efectes derivats dels atacs a les Torres Bessones. Però, sobretot, com el principal culpable de la crisi del 2008. Bàsicament, per permetre la formació d'una gran, una immensa, bombolla immobiliària gràcies a uns tipus d'interès baixos i a l'absència de regulació al voltant dels préstecs hipotecaris.
I ara que França crema, ara que Itàlia i Espanya bullen, potser la culpa no és (només) de Macron, Meloni i Sánchez —per posar exemples de centre, dreta i esquerra. La generació Z està a punt d’incendiar el món i el drama és que els governants hi poden fer poc de manera aïllada. Però tampoc és un accident. En el malestar hi ha una combinació de factors, però amb noms i cognoms al darrere i que no són els que veiem cada dia als diaris. Començant pels fons voltor i les seves pràctiques especulatives agressives que busquen maximitzar els beneficis a molt curt termini aprofitant la vulnerabilitat d'estats, empreses i famílies. Posem un nom: BlackRock, fundada per Larry Fink, la gestora d'actius més gran del món, amb més d'11 bilions de dòlars. Un volum de capital superior al PIB de la majoria dels països del món. O Blackstone, fundada per Stephen A. Schwarzman, president i conseller delegat, que té com a principal actiu el sector immobiliari i que a Espanya ha comprat milers d’habitatges i s’ha dedicat a augmentar els lloguers.
França crema perquè hem construït un món on l’economia financera s’ha menjat l’economia productiva
The Wall Street Journal va informar el 2011 de l'enorme consum d'aigua dels residents benestants de Palm Beach durant un període de sequera excepcional. Stephen A. Schwarzman figurava entre els cinc consumidors més importants. No en va tenir prou. El 2025, Schwarzman es va fer portar fins a la seva finca de Conholt Park, al comtat de Wiltshire, Anglaterra, camions cisterna amb aigua obtinguda de punts de subministrament d’una zona afectada per la sequera. Tenia set? No. Volia omplir el seu llac particular. L'empresa Southern Water va acabar prohibint que li portessin més aigua. Aquest és un dels senyors que determinen la nostra vida i a qui no votarem mai.
França crema perquè hem construït un món on l’economia financera s’ha menjat l’economia productiva. Un món on costa assenyalar els veritables responsables. Un món on cada vegada hi ha més desigualtats entre rics i pobres. Un món on els sous no arriben no ja per comprar una casa, sinó ni per llogar una habitació. I el segon drama és que qui en traurà rèdit serà l’extrema dreta. És una llàstima que sempre s’hagi d’arribar a aquest extrem per reaccionar. I en traurà rèdit l’extrema dreta perquè els tecnooligarques com Mark Zuckerberg, Elon Musk o Larry Ellison, que sopen quotidianament a la Casa Blanca amb Donald Trump, controlen les granges de bots, les publicacions manipulades amb intel·ligència artificial i tots els mitjans que permeten la parcialitat que contribueix a victòries electorals arreu del món, cosa que fa malbé, a més de l’economia, la democràcia mateixa. I ja només faltava el Niño.