Hi ha sentències que descriuen una època, i aquesta de José Luis Ábalos retrata dos personatges d'un país que semblava que no existia: un ministre i un assessor que es movien com dos patibularis, dos Torrentes, entre endolls, pisos francs, sobres d'efectiu, prostitutes i un tren de vida impropi d'un secretari d'organització del PSOE, que a més va ser la veu de Pedro Sánchez a la moció de censura per la corrupció del PP el 2018 i home fort del Ministeri de Foment, una mena de Secretaria d'Organització bis per la seva capacitat d'influir en la contractació i engreixar les comunitats autònomes.
Ábalos trenca diverses fites. És la condemna més gran a un ministre de la història —el tribunal no ha reduït en res la petició, ja de per si elevada, de la Fiscalia Anticorrupció. I és a més el primer exministre condemnat mentre el seu govern continua actiu. La sentència supera àmpliament les dels seus predecessors: Jaume Matas va acumular diverses condemnes, la més gran de 10 anys; i Rodrigo Rato va ser condemnat a quatre anys per les targetes black de Bankia i a quatre més pel seu patrimoni.
Es pot estar ben assessorat i, tot i així, prendre les decisions equivocades. Ábalos va mantenir l'aforament i el seu escó després de la imputació i va deixar passar la possibilitat d'una instrucció més lenta a l'Audiència Nacional. El temps calma la Justícia, o almenys ho sembla. Si comparem el judici de la trama Kitchen que s'està celebrant aquest mes, amb una dècada de retard, és difícil pensar que a l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz el condemnin pels 15 anys de presó que demana Anticorrupció. També va poder col·laborar a temps, almenys, delatant Santos Cerdán, el seu successor a la Secretaria d'Organització i de qui, segons la instrucció, en coneixia la implicació en els presumptes contractes i les comissions vinculades a Koldo García, recollides a les gravacions confiscades a l'assessor.
Ja és tard per a gairebé tot. No li resta possibilitat de recórrer més enllà de la via extraordinària: pot sol·licitar empara davant el Tribunal Constitucional i, en última instància, acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans. A la següent causa, com a molt, una eventual condemna futura podria rebaixar-se, però no esborraria els 24 anys ja imposats.
Al govern espanyol ningú respon per Ábalos ni assumeix la responsabilitat d'una trama corrupta gestada al cor del ministeri amb més pressupost, a l'ombra de l'home més proper a Pedro Sánchez. Escuder a les primàries, després a l'aparell i més endavant al mateix govern espanyol. Una vegada digerit pels socis, el president s'ha limitat a una condemna "sense matisos a uns comportaments que clarament han atemptat contra els nostres principis". En definitiva, res.
Víctor de Aldama: és un "penques", un vividor o un col·laborador necessari per a la causa?
En acabat hi ha l'estratègia Óscar Puente, encapçalant a les xarxes l'embrutiment de l'anàlisi de la sentència, aliè a la condemna del seu antecessor. El debat és lícit, pertinent i legítim, però el govern espanyol no és el més indicat per obrir-lo. Víctor de Aldama: és un "penques", un vividor o un col·laborador necessari per a la causa? Depèn del jurista a qui es consulti, hi ha matisos sobre el seu paper clau en la investigació i la consegüent condemna. Si ens atenim a la directriu europea, la legislació avala àmpliament que el corruptor pugui ser condemnat i no compleixi la pena. Però no es pot obviar l'efecte social i exemplaritzant de les sentències.
La condemna del procés és, per al Tribunal Suprem, justa, ponderada i ajustada a dret, però el seu impacte social va tenir efectes dels quals no es va fer càrrec. Una cosa similar passa amb Víctor de Aldama per a una part de la societat. Si es despolititza el debat —lògicament, el govern espanyol és el dit al qual vol mirar—, Aldama no és un penedit. No ho va ser abans, ni ho és ara. No va ser un ciutadà que confessés voluntàriament i va col·laborar només després de ser detingut en la causa d'hidrocarburs i investigat en el cas Mascaretes.
La seva pena ja s'havia rebaixat a un màxim de sis anys i és l'única condemna del trio Ábalos/Koldo/Aldama inferior a la sol·licitada per Anticorrupció (de sis anys a quatre anys i mig). Entre la màxima condemna i el dany mínim, aquesta sensació de sortir-ne airós, hi ha graus; entre ells, la reparació econòmica. Ábalos i Koldo García han estat condemnats a indemnitzar INECO i Tragsatec per l'endoll de Jessica García. En el cas d'Aldama, el Suprem dona per provat que es va emportar 3,7 milions pel pelotazo de les mascaretes a Transports. En total, 6,6 milions en diferents contractes arreglats de diners públics. Del botí, només ha de retornar 140.000 euros.
Tot i que el govern espanyol faci servir a favor seu la desproporció entre el “tot a Ábalos” i el “res a Aldama”, la imatge de l'estiu tornarà a ser la del comissionista i corruptor, com ja va passar l'any passat, en iots i vols privats per les platges d'Eivissa. José Luis Ábalos representa la gran caiguda política i moral dins del PSOE, mentre que Víctor de Aldama encarna, per a una gran part del públic, la figura del corruptor impune. El debat sobre el terme mitjà és més que pertinent.