Per ser les incidències en el servei un tema tan recurrent, un té la temptació de deixar de queixar-se’n. Però em nego a fer-ho perquè, per bé que no canvia absolutament res, passar-ho per alt seria una forma d’acceptació d’un servei públic que es presta de manera impròpia i que alimentem amb els nostres impostos.

Amb l’historial d’incidències, avaries i similars que acumula el servei de Rodalies, la companyia Renfe i l’entitat Adif (Administrador d’Infraestructures Ferroviàries) se’n podria escriure una enciclopèdia. Sentir els seus directius, sentir la catalana ministra de transport i altres responsables polítics a l’hora de repartir culpes i de donar excuses sobre el servei, posa de mal humor, per dir-ho suaument. El darrer episodi greu i d’amplíssima afectació (R2, R13, R14, R15, R16 i R17), l’incendi d’un quadre de senyals a Gavà. Una més, i anem per l’enèsima.

Un treball relativament recent de Roger Medina i Marc Riudevitlles, publicat al blog 5centims.cat, va explorar els tuits i retuits relacionats amb incidències en el servei del compte de Twitter de @rodalies durant 5 mesos (des del 3 d’octubre de 2022 al 3 de febrer de 2023). L’exercici és indicatiu del problema de Renfe, malgrat que la companyia segueix dient dia sí dia també que el seu nivell de puntualitat és dels més alts d’Europa. L’exploració de Twitter indica que cada dia feiner en el període considerat es publiquen múltiples tuits que anuncien l’alteració del servei normal. No som davant de fets puntuals cada tant en tant, sinó de diverses vegades al dia. La majoria (52%) de les incidències que es reporten fan referència a retards d’entre 15 i 30 minuts que, per ser Rodalies (trajectes i durades de viatge relativament curts), representen desviacions importants respecte als horaris programats. Les línies més afectades són l'R4 i l'R1, que acumulen més de la meitat d’incidències. Els autors del treball ens adverteixen de la representativitat real de l’exercici, en el sentit que es parteix d’una informació de base que dona la mateixa Rodalies i que, com és habitual, publica menys incidències (cal pensar que ho fa amb les menys greus) de les que realment es produeixen.

El govern de l’Estat més mediambientalment progressista de la història fa el mateix que els governs anteriors: amb una infraestructura lamentable i amb un servei ídem, incentiva l’ús del cotxe per trajectes curts

La darrera incidència de Gavà, avui resolta, ha tingut un abast molt important, per la durada i per l’amplitud de l’afectació. La Cambra de Comerç de Barcelona va quantificar que afectava diàriament 80.000 desplaçaments, calculant que entre el 2 i 5 de maig el problema va representar la pèrdua global de 292.000 hores a les persones afectades. De fet, segons la mateixa institució, des de principi d’any, les 12 incidències més rellevants a la xarxa de Rodalies han afectat prop 860.000 desplaçaments, s’han traduït en 521.000 hores perdudes, equivalents a 65.000 jornades laborals.

Davant del desori permanent del servei s’estan alçant veus, també per enèsima vegada, d’un traspàs integral de Rodalies. La petició es fa perquè el traspàs de la titularitat del servei a la Generalitat, que es va produir l'any 2010, no serveix de gaire cosa. En virtut a aquell acord, la Generalitat té la potestat de fixar horaris, preus, controlar i sancionar la qualitat del servei, entre altres coses, però no pot fer res en el que és substancial, això és, ni operar el servei (ara ho fa Renfe i en el futur es podria contractar a aquesta o bé a una altra companyia) ni invertir en la infraestructura, competència que està en mans d’Adif. Per fer un símil, imagini’s el lector que li traspassessin la titularitat de l’hospital de la Vall d’Hebron, però sense cap poder de decisió sobre l’equip humà que presta els serveis sanitaris i sense cap poder de decisió (ni diners) tampoc sobre inversions necessàries per prestar un bon servei. Tal com és sabut i com es denuncia reiteradament, Adif, per exemple, ha passat històricament d’invertir en benefici de Rodalies a Catalunya, i d’aquí plora la criatura del mal servei, que afecta, recordem-ho, centenars de milers d’usuaris cada dia.

El govern de l’Estat no vol sentir ni parlar de traspassar Rodalies, de fet, la cessió de la titularitat del servei va ser una operació d’estètica, de cara a la galeria de la descentralització madrilenya. Per tenir cap o pocs resultats, potser no calia la moguda, entre altres coses perquè la Generalitat està en zona de risc que se la faci passar per culpable del mal servei ferroviari, quan en realitat els problemes venen de factors sobre els quals no té cap potestat.

Tot plegat, es dona la paradoxa que el govern de l’Estat més mediambientalment progressista de la història, el que s’ha proposat ser capdavanter en el desplegament d’energies renovables, en la lluita contra el CO₂, en la limitació de l’ús del cotxe en ciutats, que regala bitllets de tren, etcètera, fa el mateix que els governs anteriors: amb una infraestructura lamentable i amb un servei ídem, incentiva l’ús del cotxe per trajectes curts. Això sí, amb la satisfacció del control absolut del tren, perquè totes les decisions importants i la gestió dels diners se segueixen prenent a Madrid, no endebades es considera una estructura d’Estat.