En els darrers dies, la CUP ha tornat a posar en dubte el seu suport als pressupostos de la Generalitat i ha condicionat el seu vot afirmatiu en el Parlament que tinguin un marcat caràcter social. No és la primera vegada que la CUP practica el joc del gat i el ratolí amb els diputats de Junts pel Sí i que fa una interpretació sui generis de l'acord polític que va desembocar en la renúncia d'Artur Mas a la seva investidura, l'elecció de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, la dimissió de dos diputats de la CUP, l'autocrítica pública de la formació anticapitalista i el compromís a l'estabilitat del Govern català.
Mireia Boya, la nova diputada cupaire que ha substituït el parlamentari per Lleida Ramon Usall, ha estat l'última a referir-se a aquesta qüestió i al pla de xoc social acordat entre JxSí i la CUP en un to que dista molt del compromís públic adquirit. Seria desitjable que en una qüestió tan rellevant com són l'aprovació o no dels pressupostos es complissin els acords d'estabilitat del Govern acordats, ja que, entre altres coses, la ràpida tramitació i aprovació permetrien acudir en auxili de moltes persones necessitades de les partides pressupostàries acordades en el pla de xoc. Consta que el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, manté un diàleg fluid i obert perquè els pressupostos puguin ser presentats i aprovats, ja que la pròrroga pressupostària bloquejaria les partides del pla de xoc i oferiria una excusa perfecta perquè s'obrís una crítica a la debilitat del Govern, incapaç d'aprovar la que tradicionalment sol ser la llei més important de l'any.
Els reptes del Govern en els pròxims temps són ingents i l'Executiu espanyol ja ha avançat que la seva resposta serà implacable davant de cada iniciativa que ultrapassi el marc de la Constitució. Per això, és potser més necessari que mai que els Pressupostos s'aprovin com més aviat millor i el galimaties de la política espanyola també hi hauria d'ajudar.