Hi ha ajuntaments que es gasten mig pressupost anual de cultura en un sol grup de masses i que durant una nit omplin lo pavelló d'una gran ciutat. Aquella nit acaba i el sendemà és com si res no hagués passat, no hi ha pòsit. I després, també hi ha empreses musicals que amb los mateixos diners organitzen un cicle sencer amb diversos concerts, durant tot un cap de setmana o un mes i a espais únics i de proximitat. Aquella nit dura dies, hi ha missatge. És llavor. La Tornada pertany a n'este segon grup i el passat cap de setmana va celebrar los seus primers 10 anys de vida.

Amb un equip de gent jove al capdavant, fa una dècada que cuida totes les baules que fan créixer la cultura: públic, cantants, músics, equipaments. A més, abasta tots los processos, des de programació, producció, creació i difusió, fins a equips tècnics i de muntatge o gestió sostenible de la barra. Pau Planas i Rocío Rodríguez —lo noi que sempre té un sí i la noia del somriure lluminós— en són els directors cofundadors i encapçalen un actiu grup de professionals carregats d'humanitat, com Xevi Planas, que amb la seua càmera capta els millors moments, o Laura Serrano, que cuida el detall de la producció i fa que tot s'encarrile. Un petit exèrcit de pau que treballa amb la filosofia de conjuminar la cultura com a eina de transformació social i com a modus vivendi.

Mentre hi ha cartells de festa major que no saps a quin municipi pertanyen perquè repetixen los mateixos noms i formats i podrien confondre's amb lo de qualsevol localitat, la gent de La Tornada troba fórmules genuïnes i lluita cada concert com si fos, a la vegada, lo primer i l'últim, donant cabuda a molts noms, accents i estils. Amb la mateixa il·lusió, amb lo mateix saber fer. I ho fan amb propostes originals i enriquidores, com —entre d'altres— los festivals de producció pròpia Recòndit i Aurella (Pla de l'Estany), l'Espurnes (Llagostera) i Macroclima i Microclima (Camprodon). O aquella idea tan especial dels Concerts a Cegues, en què el públic assistix a l'actuació sense saber quin grup s'hi trobarà. Una sorpresa ubicada dins d'un lloc on no s'acostuma a fer música, així també es defensa el patrimoni.

Prestigien l'ofici, tracten l'artista amb dignitat, los ajuntaments amb seriositat i el públic amb respecte

Dins del panorama musical del país, esta empresa és un oasi cultural i quan de vegades sento a dir allò de la gent jove no s'implica, sempre els poso com a exemple de tot lo contrari. Els apassiona el que fan i els agrada també sumar-se a tots aquells projectes que estimen la música i la tracten amb atenció i delicadesa. Durant esta dècada han oferit una mirada renovada al sector, impulsant projectes atrevits i innovadors i demostrant que les coses se poden fer ben fetes i d'una altra manera, generant confiança, promovent retrobades d'artistes i amb lleialtat i bondat, dos aspectes que no solen abundar, ni a la vida en general, ni al nostre món de la faràndula en particular.

Als seus gots i samarretes hi trobem la frase de Montserrat Roig: "la cultura és l'opció política més revolucionària a llarg termini". Tota una declaració d'intencions. N'estaria orgullosa de com la lluïssen. Ells i elles prestigien l'ofici, tracten l'artista amb dignitat, los ajuntaments amb seriositat i el públic amb respecte. Sort en tenim tots plegats, del seu paraigua, que aixopluga idees i les fa realitat. Si dins d'una cançó la tornada és la part que es repetix sempre amb la mateixa lletra i melodia, aquella que se'ns enganxa i anem taral·lejant, que dins la nostra vida cultural, La Tornada —amb majúscules— siga pal de paller i també es vaja repetint molts anys més. Gràcies i felicitats.