Parlem sempre de Vox com a concepte o com a molt del seu líder Santiago Abascal i de Javier Ortega Smith, acusació en el procés al procés. Però el cap de llista a Andalusia es diu Francisco Serrano i és jutge en excedència. Doncs bé, com vostès saben, el senyor jutge en excedència ha piulat que Vox no acceptarà acords firmats entre el PP i Ciutadans per impulsar lleis de gènere a Andalusia. Benvinguts al feixisme. Els presentem un jutge espanyol. “Submissió” als “manaments de la dictadura de gènere”, en diu el personatge. I el partit hi afegeix que tot és cosa de les “associacions feministes podemites radicals”. Això sí, com el Butano quan deia que estimava Catalunya perquè la seva dona es deia Montserrat, després Serrano va dir que “ningú condemna més que Vox les agressions a dones”. Però de feminisme “supremacista” res. Quina mania amb el supremacisme...

De fet, el que ha fet el tal Serrano no hauria de sorprendre a ningú perquè ja va ser l’impulsor de la campanya Mujer sé honesta, denuncia cuando se deba y no cuando convenga. La va engegar després de ser condemnat a 10 anys d’inhabilitació per prevaricació per haver sentenciat l’allargament de dos dies de la custòdia d’un pare perquè el nen pogués sortir com a patge a la confraria de Setmana Santa de Sevilla. La mare el va denunciar, clar.

Fer aquestes afirmacions davant d’una qüestió de drets humans hauria d’haver comportat la sortida en bloc de tots els dirigents del PP i Ciutadans. Però hi van posar sordina. Abans el poder que l’ètica. Al compte de Twitter d’Inés Arrimadas, a banda d’un tuit fixat el 12 de desembre en què diu que “Torra” és un perill per a la convivència, la seva següent preocupació és un retuit amb la imatge d’un elefant recollint un paper de terra amb la trompa. Certament, preocupar-se pel civisme dels qui embruten la selva és molt lloable. Res a dir, Inés. Carlos Carrizosa, al seu torn, denuncia atacs del “feixisme separatista” ―aquest sí― a Vila-seca (unes pintades) i Besalú (uns ninots penjats cap per avall). Res a dir, tampoc. Per fi arribo a Albert Rivera, qui, més àgil, denuncia que lluitar contra la violència masclista amb recursos i mesures és una obligació. I el pacte d’Estat que va firmar Ciutadans, diu, s’aplicarà també a Andalusia. Contundent i elegant. Sí. M’agrada l’estil. Res a veure amb l’agressivitat que gasta en cada opinió sobre sobiranistes i podemites. I Juan Marín? Doncs el candidat a vicepresident de la Junta (un altre a qui ningú coneix) es va limitar a retuitejar el cap, com va fer després Arrimadas. Marín només té opinió pròpia sobre les pintades de Vila-seca.

Què pretenen el PP i Ciutadans? Que Vox signi un xec en blanc? Al cap i a la fi, Vox defensa les seves idees. I ja les coneixien abans de negociar

I Pablo Casado? Doncs els ha dit el que són. Radicals, egoistes, xenòfobs, identitaris i il·legals. Ah, no... Això ho va dir dels independentistes. I després (o abans, és igual) va demanar més control fronterer perquè no arribi “esa gente”. Que no són els catalans, per cert, són persones que es juguen la vida (per diversió, com sap tothom) per arribar a Europa. Sobre Vox només en va parlar Javier Maroto, vicesecretari d’Organització, que va demanar “altura de mires” i que no es posin “línies vermelles”. Ah, aquí hem arribat, per fi, al moll de l’os. Què pretenen el PP i Ciutadans? Que Vox signi un xec en blanc? Al cap i a la fi, Vox defensa les seves idees. I ja les coneixien abans de negociar. Què es pensaven? Quin monstre es pensen que han creat? I, per cert, Maroto, casat amb José Manuel Rodríguez gràcies a una llei del PSOE, no va dir res de defensar els drets del col·lectiu LGTBI, com preveu el pacte. I ens queda Juanma Moreno. Qui és? El futur president de la Junta, se suposa. I què ha escrit a l’hora d’enviar aquest article el suposat futur president de la Junta? Doncs “feliç 2019”.

No soc partidari, d’entrada, dels cordons sanitaris. Però si no poden fer un pacte que eviti les tesis ultradretanes, aleshores no el facin. Vagin a eleccions. Ni que sigui per parlar una mica més de Catalunya, que ja ho trobem a faltar. Si no, no es queixin que els diguin el trifachito.