Cayetana Álvarez de Toledo (y Peralta-Ramos), marquesa de Casa Fuerte (concessió de Felip V), periodista, historiadora, política, argentina, francesa i molt espanyola, se n’ha anat als toros. I Morante de la Puebla —José Antonio Morante Camacho—, amic de l’ultradretà Santiago Abascal, li ha brindat un toro. Fins aquí, res estrany... si aquesta notícia fos de fa 40 anys. O un. No, no és un escàndol especial que la diputada, que viu a Madrid, hagi anat a Còrdova en ple estat d’alarma i restriccions de mobilitat a Madrid. Al cap i a la fi, la política no s’ha d’aturar. De fet, primer va anar a Barcelona a defensar l’estàtua de Colom. Hi té tot el dret. Escoltem-ne els arguments. Fem-ne un debat, fins i tot. I votem. Després va anar a Còrdova a defensar els toros. Res a dir tampoc, amb el permís del PACMA i dels drets dels animals. Potser haurien d’estar prohibits. Però no ho estan. No, no. El que més ha cridat l’atenció, potser perquè aquí el debat és inexistent perquè les corridas sí que són inexistents, és que a la plaça de toros de Còrdova, anomenada de Los Califas, amb capacitat per a 17.000 espectadors, hi havia públic. I molt. I, clar, com que els camps de futbol segueixen buits, Rafael Nadal (el tenista, no el periodista) ha guanyat Roland Garros amb les graderies buides i, fins i tot al país del negacionista Donald Trump, l’NBA l’han fet sense espectadors i els jugadors tancats en una bombolla a Disney World, l’escena de la ciutat andalusa ha cridat l’atenció. Hi ha públic als toros!

Hi ha públic als toros, no sé si per allò de pa i toros o perquè en depèn l’economia de moltes famílies —o per les dues coses—, però no al futbol. I també seria pa i futbol, no? Doncs no

Doncs sí. Resulta que quan va acabar l’estat d’alarma i les competències van tornar a les autonomies, les comunitats van establir aforaments a les places d’entre el 50% i el 75%, cas de Madrid. Res a dir. Però, insisteixo, com que aquí no tenim toros i ens mirem el melic, hem descobert que ja aquest estiu milers de persones han anat als toros, el problema és que no sempre complint les distàncies de seguretat, i no sempre amb mascareta, com demostren les imatges. De fet, ja hi va haver un petit escàndol aquest estiu quan la Real Plaza del Puerto de Santamaría es va omplir per veure Enrique Ponce, Morante de la Puebla i Pablo Aguado, que van tallar tres orelles, tres, per alegria d’una altra política del PP, en aquest cas Isabel Benjumea, eurodiputada, que hi era cofoia. Preguntat per les imatges i la diferència amb el futbol, el ministre de Cultura i Esports, José Manuel Rodríguez Uribes, va respondre que “els estadis són molt més grans” i que és “una qüestió quantitativa”. Que els estadis de futbol són molt més grans, és evident. Però que les places de toros, també són estadis, també. A la plaça de Còrdova, sense anar més lluny, s’hi va jugar la Copa Davis. Però el que grinyola és que a la pista central de Roland Garros, la Philippe-Chatrier, hi cap més o menys la mateixa gent que a la plaça de toros de Còrdova i, degut a l’increment de casos a França, la final, el dia abans de la corrida de Còrdova, es va jugar sense gairebé públic.

Total, que hi ha públic als toros, no sé si per allò de pa i toros o perquè en depèn l’economia de moltes famílies —o per les dues coses—, però no al futbol. I també seria pa i futbol, no? Doncs no. I tinc un dubte. Resulta que Florentino Pérez ha aprofitat la pandèmia per reformar el Santiago Bernabéu, una obra faraònica que s’havia d’acabar el 2023. I, com que no hi ha partits amb públic —el Madrid juga a l’estadi Alfredo di Stefano de Valdebebas— el final de les obres es podrà avançar al 2022. I jo em pregunto: per això no hi ha públic als estadis de futbol? I em responc que si Florentino del Gran Poder el necessités, ja faria temps que haguéssim tornat al Camp Nou. On, de fet, a Josep Maria Bartomeu ja li va bé que no hi hagi ningú. La mocadorada no seria precisament per demanar que li donin una orella.