Resulta que ja podem tornar a les discoteques. Ara se’n diu “oci nocturn”, amb aquesta mania que tenim de buscar eufemismes. Abans en dèiem anar de festa. Total, que ja podem anar a les discoteques, però hi hem d’anar, això sí, amb un telèfon intel·ligent a la mà i amb l’aplicació La Meva Salud baixada. I, un cop a la porta, ensenyar un codi QR que demostri que estem vacunats, que hem passat la malaltia en els últims sis mesos, que ens hem fet una PCR dins de les 72 hores anteriors o un test ràpid d’antígens 48 hores abans com a molt. Com si anéssim a agafar un avió, vaja.
Però centrem-nos en el test ràpid d’antígens. N’hi diuen TAR. Doncs bé, el TAR ens serveix com un passi covid, però, ah, amics, els que es fan i es venen a les farmàcies, més ràpids i, sobretot, més barats ―tot i que igualment eficaços―, no! Aquest no serveixen per entrar a la discoteca en qüestió perquè no es genera el codi QR que el porter que abans mirava si portaves vambes o no li queies bé, ara escaneja amb un aparell. No val que et facin un paperet i no serveix per res que la farmàcia ho enviï al Departament de Salut perquè ho posi al teu historial de La Meva Salut. A Salut no li dona la gana que es generi un codi QR.
Vist que es va trigar una eternitat a donar permís a les farmàcies per fer tests d’antígens, mentre els laboratoris privats anaven fent PCR a preus d’or, és lícit preguntar-se, i només preguntar-se, si darrere d’aquesta política hi ha la voluntat d’ajudar a fer caixa al sector privat
I això que les farmàcies havien arribat a un acord amb la patronal de l’”oci nocturn” Fecasarm per crear un sistema d’accés. Però la Generalitat ha imposat el seu sistema. I només et genera un QR si et fas el TAR en un centre homologat. Que són pocs i en què gairebé no hi ha cap farmàcia. Els homologats, amics, són centres de companyies d’assegurances o de grups hospitalaris privats. Caram. Per exemple, els laboratoris Echevarne, que si ens remetem a quan fer-se una PCR era com traficar amb droga, potser i només potser, han fet l’agost amb la pandèmia.
I, esclar, potser l’estratègia és que els “joves” que no ho han fet, es cansin de les dificultats i els preus i s’acabin vacunant. Pot ser. Però, vist que, a diferència d’altres països, es va trigar una eternitat a donar permís a les farmàcies per fer tests d’antígens, i això que el que passava ho recordarem tots tota la vida, mentre els laboratoris privats anaven fent PCR a preus d’or, és lícit preguntar-se, i només preguntar-se, si darrere d’aquesta política hi ha la voluntat d’ajudar a fer caixa al sector privat. Només és una pregunta que segur que avui respondrà el conseller Josep Maria Argimon.