Una cosa és defensar la democràcia i una altra defensar un règim. Defensar la democràcia és exigir i practicar la responsabilitat política i defensar una veritable separació de poders, aquí i a la Xina popular. Defensar un règim és pressionar a la jutge de Buenos Aires que porta la causa per crims de lesa humanitat durant la dictadura franquista, Maria Servini, abans que ahir declarés des de l’ambaixada argentina l’exministre franquista Rodolfo Martín Villa. Defensar el règim en la seva concepció absolutista (i no la democràcia espanyola) és el que han fet els quatre expresidents del govern espanyol: Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. Defensar el règim (i no la democràcia) és el que ha fet l'exdirigent de CiU i pare de la Constitució Miquel Roca Junyent. Defensar el règim és el que han fet els exsecretaris generals de CCOO Antonio Gutiérrez i José María Fidalgo. Defensar el règim és el que han fet els exsecretaris de la UGT Nicolás Redondo i Cándido Méndez-Rodríguez. Defensar el règim és el que ha fet l’alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat Josep Borrell. Defensar el règim és el que fan el PSOE, el PP i Ciutadans i els grans mitjans de comunicació espanyols. Defensen el règim perquè es defensen ells mateixos. Els seus privilegis. Hi ha insiders i outsiders. I els insiders, inclosos els sindicats, es defensen entre ells.

La Transició com una obra intocable, no criticable, edificada sobre el silenci, sobre la victòria del franquisme que va morir al llit i va continuar ocupant llocs de poder i influència amb la monarquia parlamentària del presumpte corrupte i hereu de Franco Joan Carles I, a qui defensen els mateixos que defensen Martín Villa. Les democràcies europees es van construir sobre la derrota del feixisme. Amb l’excepció de l’espanyola. Cosa que continua explicant encara moltes coses. I tothom que ho qüestioni, s’intenta eliminar sense contemplacions. Ho hem vist amb tot un govern de la Generalitat i els líders de dues entitats civils (i no només, perquè la repressió és molt més extensa) i ho estem veient en viu i en directe amb Podem, a qui es vol liquidar encara que Pablo Iglesias modeli el seu discurs perquè no el matin abans.

I res no es mou ni ningú vol fer reformes encara que l’edifici amenaci ruïna. Vegi’s el procés. Es va fer el referèndum unilateral de l’1 d’octubre perquè ningú es va moure. Van enviar la policia a pegar ciutadans, inclosos avis i nens. I ningú ha demanat perdó. I ningú ha defensat la democràcia. El règim sí. El fill del corrupte va amenaçar la meitat de catalans per la tele. I encara tampoc ha demanat perdó. Van aplicar el 155 suspenent l’autonomia. Van impedir que Carles Puigdemont pogués tornar a ser president malgrat repetir majoria al Parlament. Van empresonar mig govern (perquè l’altra havia marxat) i els han condemnat a uns quants anys de presó. No els deixen tenir ni el tercer grau. I el govern més progressista del món (amb Podem a dins!) segueix sense oferir cap proposta, cap solució. Abans l’excusa era la crisi, ara és la Covid. Això sí, exigeixen que s’aprovin els pressupostos i defensen el rei fugat i un exministre de Franco que només pot ser investigat a l'Argentina. No, no defensen la democràcia, defensen el règim. El seu.