Si poses Matadepera a Google, de seguida surten els titulars “el lugar más rico de España”, “el pueblo más rico de España” o “el municipio más rico de España”. I és curiós, perquè tots els periodistes saben que no és veritat. Bàsicament, perquè totes les informacions van acompanyades d’una especulació. Segons aquesta especulació, resultaria que d’un any per l’altre —del 2017 al 2018— la renda bruta “mitjana” per habitant s’ha quadruplicat en aquest bonic poble arribant als 218.788 euros perquè a l’abril del 2018 es va anunciar que Manuel Lao venia l’empresa de joc Cirsa al fons Blackstone per 2.000 milions d’euros, “segons fonts del mercat”. I resulta que Lao viu a Matadepera. Aquesta seria l’explicació, que jo, francament, desconec. Però el que sí que sé és que el titular ajustat a la veritat és que Matadepera és el poble amb la renda bruta mitjana per habitant més alta d’Espanya. Però no el poble més ric d’Espanya.

Amb la crisi del coronavirus hem descobert la importància de tenir bons matemàtics i bons estadístics a l’hora de prendre decisions que afecten el nostre dia a dia

Ja sabem que és allò dels pollastres. Si tu en tens dos i jo cap, l’estadística dirà que en tenim un cadascun. Encara que jo continuï sense tenir-ne cap. Però, és igual, perquè les persones seguiran, o seguirem, tenint la mateixa intuïció. Equivocada la majoria de vegades. En el cas que ens ocupa, per la “fal·làcia de la llei dels petits números”. El 2018 es van fer a Matadepera 4.812 declaracions. I és clar, només que una es dispari, varia molt la mitjana. Ho exemplifica el Premi Nobel Daniel Kahneman a Pensar rápido, pensar despacio. Un estudi sobre la incidència de càncer renal als Estats Units va demostrar que els comtats amb la incidència més baixa són rurals, amb poca població i pertanyen a estats tradicionalment republicans del Mitjà Oest, el Sud i l’Oest. És clar... la vida sana, la poca contaminació, els aliments sense additius... Però, atenció, resulta que el mateix estudi diu que els comtats amb una incidència més alta de càncer renal... són rurals, amb poca població i pertanyen a estats tradicionalment republicans del Mitjà Oest, el Sud i l’Oest! És clar, es pot concloure, la pobresa, la poca atenció mèdica, una dieta rica en greixos, el tabac... No. A veure, la vida rural no deu poder explicar alhora l’alta i la baixa incidència de càncer renal. Potser la clau no és l’estil de vida dels comtats rurals. Ni tan sols que votin Trump. La clau és la mala relació que té la nostra ment amb l’estadística. La llei dels números petits diu que els resultats extrems, alts i baixos, són més probables en mostres petites que en mostres grans. D’aquí que pensem, i seguirem pensant, que Matadera és el poble més ric d’Espanya.

Però, compte, no entendre que qualsevol mostra ha de ser estadísticament rellevant i representativa pot costar molt car. La Fundació Gates va invertir 1.700 milions de dòlars creant escoles petites perquè l’estadística deia que proporcionaven una millor educació. Ningú li va dir a un dels cervells més privilegiats del món que els col·legis petits també acostumen a ser pitjors que la mitjana. De fet, els col·legis petits són més variables. Els que tenen millors resultats són els grans, on hi ha una gran quantitat d’opcions curriculars, segons els estadístics que van fer l’estudi del cas Gates.

Avorrit? Doncs resulta que tot això és determinant per entendre el que està passant amb les nostres vides. El comú dels mortals potser no entendrem mai res, però amb la crisi del coronavirus hem descobert la importància de tenir bons matemàtics i bons estadístics a l’hora de prendre decisions que afecten el nostre dia a dia, inclosa la nostra salut, la nostra llibertat de moviments i la nostra economia.