Cigarrete Smoking Man, traduït a Espanya com El Fumador, era un personatge de la sèrie The X Files (Expediente X), interpretat per William B. Davis. Pensat inicialment com a personatge secundari, va acabar sent el perfecte antagonista per a Mulder i Scully. El nom responia al fet que fumava un cigarret darrere un altre de la marca Morley, i formava part del Sindicato, una mena de govern a l’ombra dins del govern dels Estats Units. En el seu cas existia per amagar a l’opinió pública les visites d’extraterrestres a la Terra. Però la seva figura serveix per representar tots els governs a l’ombra de tots els governs del món, aquelles estructures conegudes com a deep state, que fan el possible i l’impossible, el que és legal i el que no, per defensar una veritat superior, sigui amagar que uns éssers verds ens visiten o defensar la unitat territorial. El Fumador era el personatge que va matar Kennedy i Luther King, però també el que va impedir que els Buffalo Bills guanyessin mai la Super Bowl.

El personatge se’m va reaparèixer en el moment que l’excomissari Villarejo explicava al FAQS, que Espanya és una democràcia tutelada. Tutelada per qui?, era la pregunta. La resposta va venir a ser que per la part militar dels serveis secrets, del CNI. La imatge més propera seria Félix Sanz Roldán, el militar que va ser director de la Casa entre 2009 i 2019. Recordem que el CNI està adscrit al ministeri de Defensa i que l’actual secretari general és també un militar. “Trabajamos cada día para proteger a la sociedad española de distintos tipos de amenazas”, diu la web oficial. Que Narcís Serra va depurar l’exèrcit està documentat. Que el procés ha tocat l’os, el nervi, de l’Estat, i que hi ha hagut una involució, també. Ha quedat acreditat que polítics considerats d’Estat, com Alfredo Pérez Rubalcaba, van saber pactar amb aquest món fosc pel mateix bé superior que el coronel Nathan Jessup d’A few good men. I hi podem afegir la sinergia jutges-policies de l’Audiència Nacional que algú tan poc sospitós com a separatista radical com Xavier Melero explicava ahir a Rac1. Que li preguntin a Sandro Rosell o als membres de la Mesa del Parlament a qui el jutge Pablo Llarena els va dir “tranquilos, esto no es la Audiencia Nacional”.

El poder disciplinari es fa invisible i als súbdits se’ns imposa una visibilitat permanent. No per espiats (que també), sinó perquè ens fan creure lliures mentre ens controlen a base de likes, shares i consums. Una postdemocràcia digital, en la qual no hi ha ideologia, sinó dades, amb missatges personalitzats que fragmenten l’esfera pública

Morts sospitoses, ingerències en bancs de països sobirans, construcció de proves falses contra la dissidència política o protecció de la monarquia. Això és el que Villarejo volia explicar al FAQS. Per interès, clar. La seva voluntat de fer catarsi era un avís a aquests fumadors misteriosos, que ara el volen eliminar. Era un si jo caic, apareixeran de cop els meus àudios. A la pràctica, els fumadors no han de donar explicacions a ningú. La llei de secrets oficials és de l’època de Massiel (conyeta Villarejo dixit) i a la comissió de secrets oficials tampoc s’explica res de tantes excepcions que hi ha a la transparència, i el control judicial és d’un Suprem amb una tendència perfectament descriptible.

Diu el filòsof Byung-Chul Han que vivim en la societat de la vigilància. Que hem deixat enrere les exhibicions espectaculars de poder i han emergit les poc espectaculars burocràcies de la vigilància. La classe que es fa visible no és la dirigent, sinó la dominada. Per això Villarejo emergeix quan ja no té el poder. El poder disciplinari es fa invisible i als súbdits se’ns imposa una visibilitat permanent. No per espiats (que també), sinó perquè ens fan creure lliures mentre ens controlen a base de likes, shares i consums. Una postdemocràcia digital, en la qual no hi ha ideologia, sinó dades, amb missatges personalitzats que fragmenten l’esfera pública i fan impossible cap oposició a El Fumador.