Vostès recordaran les imatges esgarrifoses de 200 xais i cavalls cremats quan el juliol del 2019 hi va haver els incendis de la Ribera d’Ebre. El seu propietari era Pere Jornet, un ramader de la Torre de l’Espanyol, a qui se li va cremar la granja. Potser recordaran també l’onada de solidaritat, entre d’altres, d’un altre ramader, de Prats del Lluçanès, que va engegar la campanya Rebrotem, per ajudar el Pere. Es deia Abel Peraire. I és un tipus fornit, divertit i xerraire.
És el mateix Abel Peraire propietari del Soler de n’Hug, on hi ha la masia on Jordi Sànchez i Pere Aragonès van tancar el cap de setmana passat l’acord d’investidura i de govern. Ell ho va saber un quart d’hora abans, que es reunirien a casa seva. Li va dir el seu germà, Isaac, que, per a més dades, és vicesecretari general de vertebració territorial i partit obert d’ERC i va ser alcalde de Prats de Lluçanès.
El xai del Soler de n’Hug s’ha fet cèlebre a aquestes altures perquè es veu que Nani Roma ha dit a Toni Clapés que és el millor del món. I el radiofonista de Rac1 vol saber si hi pot anar a menjar-se unes costelles. Objectiu pel qual va trucar a Abel Peraire. Hi està convidat.
Però, amb la mateixa energia amb què Abel Peraire va convidar Toni Clapés a escurar unes costelles de xai, el pagès va explicar un punt emocionat que, l’endemà de l’acord ERC-Junts per Catalunya, va ser ell qui va patir un incendi a la seva explotació. Va fallar el sistema elèctric d’un tractor i el foc va afectar el cobert on es guarda l’aliment del bestiar i la maquinària necessària. Li calen 100.000 euros. Doncs bé, ja hi ha una campanya per ajudar-lo.
Mentre els polítics d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP comparteixin presó, exili i repressió, és molt difícil que l’independentisme no acabi pactant sempre
Més enllà de la lliçó paulocoheloniana que diu que si ajudes els altres, un dia t’ajudaran a tu, l’incendi al lloc dels fets no hauria de ser el precedent d’una legislatura que ens porti als temps del Dragon Khan, del Tutuki Splash o de la Ratafia, perquè diria que tant Pere Aragonès com Jordi Sànchez s’han aplicat aquella màxima de Manuel Fraga que diu que ni tutelas ni tutías, ni d’Oriol Junqueras ni de Carles Puigdemont.
Ara bé, és, justament, la presó d’Oriol Junqueras i l’exili de Carles Puigdemont el que, al cap i a la fi, ha obligat aquests enemics íntims a entendre’s. Mentre els polítics d’ERC, Junts per Catalunya i la CUP comparteixin presó, exili i repressió, és molt difícil que l’independentisme no acabi pactant sempre. Per moltes discrepàncies estratègiques que tinguin. I no només pel govern empresonat i exiliat, sinó pels centenars de represaliats, no ho oblidin. Mentre hi hagi una sola causa pendent, no hi ha altre govern possible. Per tant, el canvi d’escenari no el generarà un indult als presos. Caldria, en tot cas, una amnistia general, que no sembla que hi hagi de ser mai.
Només hi havia dues sortides. O pacte o eleccions, perquè un govern tripartit clàssic amb el PSC és ara mateix impossible. Per les dues bandes, però especialment per ERC. Deia Xavier Sardà ahir a can Basté que no veurà mai un govern que no sigui aquest. No hi estic d’acord. Si els socialistes volen tornar a governar Catalunya i no només guanyar, ja saben que només ho podran fer si es resol l’actual conflicte polític. O si trenquen la majoria absoluta, clar.