De la mateixa manera que per culpa d’un virus que va infectar un senyor xinès al mercat d’animals vius de Wuhan vostè s’ha passat 7 setmanes en arrest domiciliari, gràcies que el 2 de maig de 1808 els ciutadans de Madrid es van aixecar contra els francesos, vostè podrà sortir a passejar 212 anys després. Efectes papallona i contes xinesos o madrilenys a banda, l’anunci que va fer Pedro Sánchez dissabte passat és el retrat més cru del centralisme. És la mostra de centralisme més acollonant que hem vist en directe. Com que resulta que dissabte és el 2 de Mayo i és festa a Madrid, el president del govern espanyol ha decidit que els madrilenys surtin a passejar. Que no és això? Mirin. Els nens van poder sortir un diumenge. I cap dels canvis anunciats fins ara havia començat un dissabte. Per què aquest sí? Perquè és el 2 de Mayo. Si el 23 d’abril se celebrés a Madrid, hauríem sortit a passejar. Però ho farem el 2 de Mayo. I, com que “el virus no entiende de fronteras”, un senyor de Calamocha, de Béjar o de Sabadell podrà fer el mateix. Si a Madrid hi ha un focus de coronavirus, tots els ciutadans d’Espanya, tancats a casa. Si a Madrid volen sortir a passejar perquè és el dia de la Comunidad, tots a passejar. Si mai els pregunten què és el centralisme, el centralisme és això. Espanya, capital París. Pur jacobinisme, pur estat borbònic.

Si a Madrid volen sortir a passejar perquè és el dia de la Comunidad, tots a passejar. Si mai els pregunten què és el centralisme, el centralisme és això

I així tota la crisi del coronavirus. I el més greu és que no ho ha decidit un govern del PP. Ho ha decidit un partit que s’omple la boca de federalisme com el PSOE, amb la complicitat de Podemos i dels comuns... però amb més que complicitat del PSC. El PSC ha estat protagonista principal d’aquest segon 155, amb el seu secretari d’organització en el comandament únic. Ara no només l’han votat, el 155, l’han executat. Això del “estado más descentralizado del mundo” no cal que ho repeteixin mai més. S’han fumat les autonomies. S’han fumat “el derecho a la autonomia de las nacionalidades y regiones”, convertides en pures gestories. L’autonomia només per quan ens la podem permetre, venen a dir. Però no és cap sorpresa. El mateix ha passat amb els drets fonamentals. Només quan ens els podem permetre. El PSOE i Podemos, el PSC i els comuns han aplicat l’estat d’excepció per la porta del darrere, han anat més enllà del que permet l’estat d’alarma. I cal dir-ho, perquè el bonisme de l’aplaudiment des del balcó només ens porta que qui agafi aquesta bandera sigui Vox, com ha passat amb molts d’altres debats.

El problema és que com que el centralisme ha demostrat la seva ineficàcia, ara que s’adonen que no poden fer això que n’han dit desconfinament —i que el govern espanyol ha convertit en una pel·lícula dels germans Marx— de manera uniforme, per no menjar-se set setmanes de decisions, van i decideixen que es faci... per províncies. Caserna, jutjat i governador civil. I no es pensin. Que a Catalunya hi ha el mateix centralisme. Que ho preguntin als pobles, que s’han hagut de menjar el mateix que a les ciutats, però que, en canvi, en temps de normalitat no poden disfrutar dels serveis o l’oferta d’una ciutat. A veure si s’acaba aquest malson. Principalment pel virus. Però després per perdre’ls a tots de vista.