Quan des d'algun satèl·lit o estació espacial veem imatges de la Terra des del zenit de l'Univers, podem distingir-hi una meitat il·luminada pel sol i l'altra meitat a les fosques, amb petites llumetes pampalluguejant urbanitat. La línia que separa la part de claror de la part obscura rep lo curiós nom de terminador. Allà al mig, en aquella ratlleta prima —que si la veiguéssem en tres dimensions m'agrada imaginar que deuria semblar com una cascada d'ombra en moviment— s'hi definix quan comença o acaba el dia en un o altre meridià.
Una línia recta i perfecta capaç d'equilibrar dos hemisferis, talment dues ànimes que es regiren i es mesclen i que alhora es respecten sense envair-se
Si afinem la mirada, als extrems de la nit, hi trobem lo crepuscle que, quan lo sol està només dotze graus per sota de l'horitzó, s'anomena crepuscle nàutic. És aquell moment en que l'atmosfera s'il·lumina pels rajos de l'astre que s'apropa -de fet som natros que ens hi apropem, però ja mos entenem- i això motiva que vegem la llum incipient abans de la sortida del sol (o just abans de l'ocàs). L'esfera groga no ha superat la línia de l'horitzó però la claror es comença a fer evident. Aquella falca de mitja llum, aquella penombra de color pàl·lid rosat s'anomena Cinturó de Venus.
Hi ha persones que poden aglutinar dins seu un trosset de tots i cada un d'estos fenòmens del planeta, tan originals com lo seu propi nom. Assenyalen la diferència entre llums i ombres, marquen lo camí, i amb la seua presència il·luminen l'entorn proper abans que es faça de dia, mos fan brillar abans fins i tot d'arribar al nostre costat. Són cinturó que ens cenyix a la terra, que ens arrela. Una emoció enganxada a la gola que no mos dixa dormir, com l'espina d'un peix que impedix engolir. Insomni de colors.
Agiten los braços a l'aire com si fossen estams al vent d'una planta pleneta de flors que encatifa el camí. L'horitzó de felicitat possible que es dibuixa al seu costat és invariable i ple d'albades. Una línia recta i perfecta capaç d'equilibrar dos hemisferis, talment dues ànimes que es regiren i es mesclen, com lo sucre al cafè amb llet, i que alhora es respecten sense envair-se, com l'aigua i l'oli. Un crepuscle nàutic. Un Cinturó de Venus. Un terminador que mai no acaba.