Sé que des que no fem el mític programa “Obrim Fil” amb el Xavier Sardà i l’Ana Boadas, es troben a faltar les meves teories vitals. A veure qui em compra aquesta. Els grans amors, amics, parelles, companys de feina els coneixes en un 80% durant el primer terç de la teva vida. No poso dels 30 perquè la Carrie Bradshaw coneix Aidan passat els 35, però el que queda clar és que vint anys després i a la tercera temporada de And Just Like That, encara no ha trobat ningú millor. Si us plau, no parlaré sobre que la sèrie ha posat el seu punt final, perquè fa temps que els fans ja no la sentíem nostra, però igualment ens l’empassàvem en honor a allò que va ser malgrat que s’haguessin caricaturitzat els personatges. S’ha de saber acabar a temps. En les relacions i en les sèries no funciona la mort natural. D’aquí la meva teoria del “polvet funeral” que tant va escandalitzar al programa que fèiem a la TVE1 Catalunya. Que per matar com cal una relació s’havia de tancar amb aquella última còpula. Aquella que, mentre estàs en acció, saps que serà segurament the last dance. Per acomiadar-se com cal. I amb les sèries seria un gran gir de guió que et deixés amb un pam de nas, cosa que Michael Patrick King no ha aconseguit per molt que ha intentat posar totes les races, sexes fluids i tot el políticament correcte que precisament no definien l’essència de la sit-com. És com si demanes un vi tipus riesling i el sommelier et porta un ull de llebre reserva. Només ha estat fidel als looks impossibles, però estem en un moment vital que no ens acontentem amb les aparences i que ho volem tot.

Però centrem-nos en la meva teoria que quasi tots els grans amors apareixen en la primera meitat del partit. Hom és conscient que hi ha gent més entregada, capacitada, apta o adient amb la qual ajuntar-se, però a la pràctica, no encaixen. Podem dir que a partir d’una edat prefereixes “lo malo conocido”? Sí, exacte, com els vins clàssics que saps que no et fallaran, abans que aquesta nova varietat experimental? Que sota el lema “triste es de pedir pero más triste es de robar” prefereixes els teus crushes de la uni educats per un parell de divorcis que ser l’amant de l’home casat que mai se separarà? Com quan no saps com anar vestida i recorres a la camisa blanca que mai passarà de moda? Potser és perquè ens tornem més mandrosos a l’hora d’experimentar o que ja estem farts d’emocions fortes i preferim la tranquil·litat emocional. I és que a partir de certa edat, preferim anar còmodes amb vambes que estilitzades amb talons i/o cara de pomes agres. O potser perquè quan ets jove no tens el cor trencat en mil bocins. Deu ser com quan fas les degustacions per les guies a primera hora del matí que és quan tens els sentits més desperts i menys viciats i cansats. És a dir estàs més connectada amb la intuïció que amb la ment. I pot ser, per aquesta raó, triomfa més tirar d’agenda que de Tinder. Perquè, encara que mentalment creguis que es tria més de pressa, no hi ha res més definitiu que ensumar-lo. I no estic parlant de vi. Sí, crec que la clau de la teoria és que ja no tenim esperança de “lo bueno por conocer”.

Quasi tots els grans amors apareixen en la primera meitat del partit. Hom és conscient que hi ha gent més entregada, capacitada, apta o adient amb la qual ajuntar-se, però a la pràctica, no encaixen. A partir d’una edat prefereixes “lo malo conocido”?

  • Utilitzo molt paper de lavabo — diu l’actriu Anna Moliner a l’obra teatral de Marta Buchaca Krambick i som unes quantes que riem fort.
  • Em transformo al volant i no paro d’insultar — i aquest cop el riure nerviós és del Daniel Vázquez Sallés.

Quantes relacions ens hauríem estalviat sabent com ronquen? Un cop, quan tenia vint-i-pocs i era soltera al més pur estil wines and the city a Barcelona, vaig tenir una cita amb un model que em va confessar que no li agradava el vi just quan acabava de demanar un maridatge amb formatges. La veritat és que en aquell moment vaig decidir que la red flag s’havia activat i que allò nostre no tenia cap futur immediat. Per la mateixa raó no me’n vaig anar al llit amb un adventista durant aquella Setmana Santa a Lisboa, quan just davant d’un Porto espectacular que m’acabava de demanar aquell brasiler em va dir que era abstemi. I ara la meva actual parella no pot beure alcohol i això no m’ha importat. Cal dir que ens coneixem fa més de vint anys (per corroborar la meva teoria vital). I és que és veritat que amb els temps busquem altres coses que compartir una ampolla de vi. I que les persones més importants de la meva vida, menys els meus fills, les he conegut abans dels trenta.