Just quan arribava el meu tren a Atocha, al taxi, vaig veure a través del telèfon el fatal accident. I és que les decisions que creiem que són tan importants sovint no ho són tant com aquelles que no ho semblen. Amb un minut de silenci, i la imatge d’aquella nena de sis anys sortint del vagó que no em puc treure del cap, vaig començar la presentació a l’ICEX de la Barcelona Wine Week, la primera fira del calendari i una de les tres més importants d’Europa, juntament amb Wine Paris i ProWein, a Düsseldorf. També s’hi va presentar l’estudi de l’Observatori del Vi, amb un titular clar: nou de cada deu consumidors de vi a Espanya el consumeixen en bars o restaurants, i el 76% considera que els vins de l’Estat són bons o molt bons.

És cert que ja queda molt démodé aquell moment en què, per fanfarronejar, es demanava un vi francès o italià. Fa temps que els nostres vins triomfen internacionalment, gràcies també —tot sigui dit— al prestigi de la nostra cuina. El que passa és que encara no ens ho acabem de creure prou per apujar els preus al nivell dels nostres competidors directes. Si fa anys el crític nord-americà Robert Parker (The Wine Advocate) va dir que al vi espanyol li sobrava fusta, avui puc assegurar-vos que això ja no és així. Paraula de sommelier. Et sona l’expressió light reds? Sí, aquests vins negres lleugers que triomfen perquè es poden servir una mica més freds, no tenen tanta criança ni tant de cos i són molt més versàtils per acompanyar àpats lleugers i informals finger food. En un moment en què no cuinem fricandó si no és en ocasions especials, val la pena apostar per vins negres amb bona acidesa, que mariden amb gairebé tot… excepte amb les males notícies ferroviàries d’aquests dies.

L’estudi presentat a Madrid també detecta un interès creixent pels vins sense alcohol entre la població de 18 a 29 anys. (Molt més responsables que els seus avis al volant). Un 15,3% dels joves ja els inclou en el cistell d'anar a comprar, i un 30,5% n’ha consumit o tastat durant l’últim any. Precisament amb la voluntat d’acostar el sector als consumidors més joves s’ha creat el programa Barcelona Wine Week Likes the City. Del 2 al 4 de febrer, a la Fira de Barcelona, hi haurà més de 1.300 cellers de més de 90 denominacions d’origen i més de 25.000 professionals del vi, un 20% dels quals internacionals. Però perquè la cultura vínica arribi realment als winelovers, el vi surt al carrer i abraça la ciutat amb un munt d’activitats. Així que els amants del vi català, els d’aquí i els que ens visiten d’arreu, en podran gaudir per tota la ciutat, i no només sommeliers i experts als pavellons 1 i 8 de la Fira de Barcelona. Som el país amb més hectàrees de vinya (gairebé un milió): que es noti. I també diguem les coses clares: representa un 1,9% del PIB, i genera més de 20.330 milions d’euros en valor brut.

Volem que la gent entengui que el vi, sempre begut amb moderació, és cultura

Preneu nota d’aquesta proposta: una tapa maridada amb un vi per 10 euros en un hotel de cinc estrelles. Això ja està passant, del 21 de gener al 4 de febrer, al Majestic, al Monument, entre d’altres. Tastets exclusius al Reial Cercle Artístic de Barcelona; els còctels oficials de la BWW —amb vermut i cava— per degustar al Pipa Club, a la plaça Reial i moltes experiències més que trobareu a la web. T’imagines tastar un vi al cafè Pablo i després visitar el Museu Picasso? Doncs tot això, i molt més, perquè la gent entengui que el vi, sempre begut amb moderació, és cultura. Dins del showroom Dones del Vi 2026, es presenten més de quaranta cellereres de més de vint denominacions d’origen diferents. Volem que les dones del vi tinguin el protagonisme per explicar en primera persona els seus vins. Hi pot assistir tothom (sigui quin sigui el sexe) amb curiositat i intel·ligència emocional, i per 20 euros es poden tastar prop de 200 vins (amb entrada prèvia online a www.mujeresdelvino.com). Doncs un dels punts més diferencials d’aquesta fira és la seva aposta clara per fer brillar les dones del vi. La inauguració, el 2 de febrer, inclou la segona edició del Tast de vins d’autora by Codorniu. Ja hem sentit massa vegades això de “vi d’autor”, i per fi s’ha entès que l’autoria també és femenina. Hi participen Pilar Salillas, Marta Pedra, Anne Cannan, Adriana Ochoa, Mayte Calvo, Jessica Martín, Laura Tragant i Ana Carazo. Un altre dels plats forts són els Premis Isabel Mijares, en honor a la nostra gran trencasostres, que enguany incorporen dues noves categories: enoturisme i enoinvestigació. Cal dir que a la foto de la presentació de la fira més vínica gairebé hi havia paritat, cosa que no sempre passa en altres fires o congressos del sector. Tant la directora de la Barcelona Wine Week i Hostelco, Céline Pérez, com la project manager, Marta Macias, són grans professionals que contribueixen a fer créixer el potent prestigi del saló. I fins i tot el dimecres 4 de febrer, la fira es tanca amb un tast protagonitzat, entre altres grans enòlogues, per Mireia Torres, per veure com evolucionen els seus vins amb el Coravin: aquell aparell tan pro que permet tastar el vi sense encetar-ne l’ampolla. És evident que el vi per copes està en auge, sobretot els vins blancs amb criança sobre lies o amb pas per fusta. Beure menys, però millor.

Amb el lema del 2026, “El factor humà, un llegat a preservar”, es retrà homenatge a generacions de viticultors i enòlegs que han dedicat la vida a cuidar la terra, com Artadi, Vega Sicilia, Gramona, Torres o José Pariente. Entre les famílies del vi, també hi ha la meva: el Celler de Gelida acaba de fer 130 anys brindant amb els professionals del sector que l’han ajudat a escriure la seva història d’amor amb la cultura del vi. Perquè, al cap i a la fi, a banda de professionals del vi, som persones. I a la tornada del tren, malgrat els retards de la línia Madrid-Barcelona, el silenci s’imposava. Cap queixa pel timing. Després de tot, podríem haver estat nosaltres. Gran frase la de Mercè Rodoreda, que recordo especialment aquests dies: "les coses importants són les que no ho semblen". Signo on sigui que el nostre principal problema és que anem de bòlit.