"La transparència pintada en una imatge produeix el seu efecte d'una manera diferent de l'opacitat."
Ludwig Wittgenstein
He perdut el compte de les vegades que us he donat la data de la taula suïssa. Espero que us serveixi la meva paraula que no he estat jo qui ha fallat informant, sinó que han estat els informals els que han deixat inservible la meva informació. No és el mateix, encara que el resultat s'equipari. El que no és incert és que els socialistes ronsegen i que em temo que, una vegada al sac, intentaran treure-li ferro, deixar-ho en una cosa decorativa, com va passar amb ERC, i evitar-se les ires que sense cap mena de dubte suscitaria més enllà de l'Ebre el coneixement fefaent del que han pactat.
Per això no és gratuïta la reivindicació d'una taula transparent, no tant del seu contingut i discussions, que poden necessitar la discreció per avançar, sinó més aviat de la seva existència. No faig més que parlar amb gent del poder que fa un gest displicent amb les mans quan els esmentes les negociacions de Ginebra, com dient que són foc d'encenalls i que no tenen gens d'importància, una vegada aconseguit l'objectiu primordial de governar. Just el contrari del que percebo en ambients catalans, que tot just acaben de comprendre el que s'ha fet investint Sánchez a còpia de creure en un canvi qualitatiu i quantitatiu reflectit en l'acceptació de les condicions de negociació en un país neutral amb l'acompanyament de relators i verificadors.
Sembla que finalment serà avui dimecres. Tic-toc, tic-toc, perquè s'acabava el termini que obligava a portar-la a efecte abans que acabés novembre. Encara s'haurien de continuar encreuant els dits, perquè mai no se sap. Potser, aprofitant que es produeix la solemne obertura de les Corts Generals, algú pensa que es difuminarà en prime time. Pot ser. El que sí que sembla és que Puigdemont, Turull i Nogueras no seran a la Carrera de San Jerónimo, sinó en un ambient helvètic i que Santos Cerdán i Zapatero, acompanyats per un tercer sense determinar, es trobaran amb ells i amb el relator. No és senzill. Encara segueix en l'aire si es farà públic el trípode de persones i poders que hi participaran com a garants. El PSOE s'hi resisteix, com és lògic. S'armaria un sagramental. Jo crec, tanmateix, que a la part catalana li interessa, perquè és la manera de visualitzar que això és una altra cosa que no té res a veure amb les concessions de la legislatura passada a ERC. I després, la veritat, encara que políticament donaria avantatge a Feijóo, el cert és que la ciutadania té dret a saber què es negocia i què ha acceptat Sánchez, per a les coses bones, i per a les dolentes.
No hi ha cap periodista polític a Madrid que et faci cas si li dius que aquesta negociació pot ser molt decisiva en el futur, i això, sense cap mena de dubte, és perquè el PSOE s'està encarregant de desactivar-la
Aquesta primera taula plegada de novembre servirà, sobretot, perquè es creuin les agendes de gent tan ocupadíssima i es fixin una vegada per sempre les trobades de gener, febrer, març i així fins a l'estiu. No sigui que s'estengui la temptació de dilatar la cosa o sumir-la en l'oblit. Així que jo aposto per una taula de vidre, que es vegi, que es transparenti, que serveixi per veure el que uns i d'altres hi han dipositat, i no de vidre per fràgil, per trencable, per vulnerable. Veurem quina de les dues accepcions de cristal·lí s'acaba consagrant, a veure.
Us escric avui mirant l'oceà des del territori més meridional de l'estat espanyol. Des d'aquesta costa és més fàcil imaginar Amèrica que Europa. Pedra de volcà i llunyania. Cayucos i nul interès pel que passa en altres contrades. Em sento lluny de tot i a prop només de la immensitat de l'aigua. Però continuen passant coses a Madrid. Sé que molts es resisteixen al que anomenen l'influx de l'M-30, però és que hi passen coses, allà i aquí, aquí passa la vida i les edats de l'home, que pot ser que t'ajudin a comprendre la bellesa però no les vel·leïtats del poder.
Sánchez no pot somiar truites, perquè es preparen les pinces. Potser s'han adonat que històricament sempre que un dels territoris històrics elevava la seva aposta per la independència, l'altre semblava més apaivagat. Això ja no passarà. A la pinça Bildu-ERC-Podemos s'hi sumarà la forjada entorn de PNB-Junts. Aquesta situació canviarà molt les coses per a Sánchez. No seran ja set vots o cinc, sinó un nombre més elevat el que podrà posar-lo contra les cordes en cada moment. Em diuen que el retir d'Urkullu serveix també per pacificar aquesta aliança, no en va la declaració del lehendakari al Tribunal Suprem segueix gravada a la pedra indeleble d'internet. Tinc la sensació que es tracta de simpaties de llarga vida i que busquen alguna cosa més que amenaçar de complicar els pressupostos o el topall de despesa que s'ha de negociar ben aviat. No crec que en aquest context als juntaires els interessi el secret sobre el tema de Suïssa que els socialistes busquen. No hi ha cap periodista polític a Madrid que et faci cas si li dius que aquesta negociació pot ser molt decisiva en el futur i això, sense cap mena de dubte, és perquè el PSOE s'està encarregant de desactivar-la.
Sembla que, in extremis, la reunió se celebra abans que acabi novembre. Tots mereixem saber què passa i quan passa. La taula ha de ser de vidre, que al PSOE el tirin als lleons no és motiu per privar-nos el que passa. Calendari, mediadors i objectius. Assumeix el que has pactat. No es pot exigir menys.