"Per ser Maquiavel cal tenir almenys un fi"
J.F Revel

La història rima, com va dir Byron. No sé si recorden aquell famós incident en què un histriònic vicepresident del Govern li va etzibar en una comissió del Congrés al diputat Espinosa de los Monteros, que el que passava és que, tot i que la seva formació estava desitjant fer un cop d'estat, no gosava. Feixistes i, a sobre, covards. El diputat de Vox va abandonar la sala indignat, i el tal Iglesias li va cridar des de la taula: "Tanqui la porta en sortir, Senyoria." Al cap de pocs mesos, ell era un exvicepresident candidat a la presidència de la Comunitat de Madrid que es batia en campanya amb la dona d'Espinosa de los Monteros. En un míting en ple carrer, Rocío Monasterio va prendre revenja: "tinc un missatge per a Pablo Iglesias, tanqui la porta en sortir!". La rima, de vegades, és cruel. Es va complir abans la profecia de Rocío que la de Pablo, però tot arriba i ahir Iván travessava la porta sense cap cop de porta, en espera que forcin la mateixa Monasterio, nàufraga sense paper a l'Assemblea de Madrid, a fer el mateix.

Només cal esperar-se a la porta, com saben fins i tot els xinesos. Primer vam veure com Saturn devorava els seus fills de l'esquerra i ara veiem com ho fan a la ultradreta. És bona notícia. Sí que és cert que —amb la sortida de l'ultraliberal, tècnic comercial de l'Estat— el que queda dins són cafres i ultramuntans catòlics. De Yunque al fill d'Ariza, els de Cristo Rey i l'adveniment de la teocràcia que finalment el coroni. O sigui que Vox queda en les mans més llardoses, en les més temibles; però, mentre que alguns se'n lamenten, a mi em sembla un pas molt esperançador. Revel deia que "l'encanteri totalitari pot sumir en la foscor temporal o definitiva tant els esperits superiors com els embrutits. Si el feixisme i el comunisme no haguessin seduït sinó imbècils i canalles, hauria estat més fàcil desfer-se'n". De la qual cosa es dedueix que si, a poc a poc, els cretins i els embrutits es van quedant sols, ens serà cada cop més senzill desfer-nos-en. Hi coincideixo.

Vox crema ja a la seva pròpia foguera. Falange i Cristo Rey. Quan els actes els desemmascarin, fins els jovenets estúpids que els aclamen a Madrid perquè és de 'pijos' i perquè creuen que 'mola', s'aniran quedant glaçats, igual que la majoria dels seus votants. L'oferiment al PP de donar suport sense condicions a una investidura de Feijóo pot ser que no amagui res més que la por a uns nous comicis al desembre que possiblement els deixarien sota mínims i això els preocupa, no només pel poder, sinó per la pagueta. Mirin cap a l'ERO de Podem: lloc de feina que s'amortitza, seguidor aferrissat que es perd. Després de les purgues ideològiques, arriben les lluites per aconseguir els trossos de la túnica esquinçada.

Seria una garrotada majúscula per a Sánchez perdre la presidència del Congrés o la majoria a la Mesa

Mentrestant, en una altra dimensió, Meritxell Batet surt sense tancar la porta perquè és segur que quan se n'hi tanca una, se n'hi obre una altra; això és tan sols un servei més al partit. Està bé que li hagin deixat al·legar qüestions personals per renunciar a revalidar el tercer càrrec en el poder de l'Estat, pel qual percebia el sou més alt de la política espanyola, 230.000 € l'any, unes tres vegades el de Pedro Sánchez. Al partit, donaven per fet que revalidaria, però just en plenes negociacions abans de la constitució del Congrés, Batet s'acomiada mitjançant persones interposades i notícies del partit. El general li ha mostrat la porta i ella, disciplinada, l'ha agafada en espera d'una pròxima destinació. I és que la presidència del Congrés serà la primera jugada d'una partida que acabarà amb una investidura o amb les urnes al desembre. I a Batet no la vol tothom. No la volen, sens dubte, a la mateixa coalició Sumar on està integrat Podem —a la tardor, el TC reprovarà la seva actuació quan li va treure l'acta al canari Alberto Rodríguez, i ella ho pot saber bé, ja que conviu amb Campos, actualment magistrat d'aquest tribunal— i tampoc no va agradar gaire que l'alt tribunal hagués de blasmar-li que va vulnerar drets dels parlamentaris durant la pandèmia. A més a més, Batet és del PSC i això, a la pugna que ve, tampoc no és la millor carta davant els cobejats votants indepes que han de donar suport al nomenament. Batet surt per no posar un entrebanc més a una negociació en ella mateixa endimoniada.

La cosa és molt complicada i molt em temo que el dia 17 algun locutor foteta es pugui envalentir i cridar: salta la sorpresa a Las Gaunas! Seria una garrotada majúscula per a Sánchez perdre la presidència del Congrés o la majoria a la Mesa, perquè seria una tasca enverinada intentar governar amb un puzle de suports, amb la majoria al Senat del PP i amb una presidència de la cambra baixa que no li seguís la veta. Aquí entra de nou Junts. Què farà Junts en aquesta votació? Podria ser que, atès el menysteniment a què encara els intenta sotmetre Sánchez, decidissin fer un cop sobre la taula en aquesta votació i que la presidència sortís rebotada i caigués… diguem, en mans neutrals de cara a posteriors negociacions, en les del PNB, per exemple. Els rumors respecte a aquesta possibilitat ordida entre el PP, el PNB i Junts ja corren per Madrid. De moviments, n'hi ha; igual que segur que n'hi ha des del costat contrari. A mi, particularment, la idea d'Aitor Esteban de president del Congrés em sembla anotar-se un punt, què volen que els digui. Hi haurà sorpresa a la Carrera de San Jerónimo la setmana que ve? Mentre escric columnes per deixar-les a la "nevera" de cara a vacances, sé que les de la setmana vinent no les puc avançar. Fa flaire de titular i, per si de cas, cal estar alerta. Les portes s'obren i es tanquen que és un no parar en aquest 'ferragosto' de la Meseta, i sense que s'escapi l'aire.