Carles III, el d’Espanya, va escriure una carta al seu pare, Felip V, explicant-li la nit de noces amb Maria Amàlia Walburga, filla del duc de Saxònia, més tard rey de Polònia. La noia només tenia 13 anys i encara no tenia el període menstrual, però, “según todas las apariencias, no tardará en tenerlo”. Ho sabem perquè ho explica el rei en una carta que està guardada a l’Arxiu Històric Nacional del Regne d’Espanya. Si hi van, podran llegir el següent:
“Nos acostamos a las nueve y temblábamos los dos pero empezamos a besarnos y enseguida estuve listo y empecé y al cabo de un cuarto de hora la rompí, y en esta ocasión no pudimos derramar ninguno de los dos; solo diré que acerca de lo que me decían de que como ella era joven y delicada no dudaban de que me haría sudar, diré que la primera vez me corría el sudor como una fuente pero que desde entonces ya no he sudado.
Más tarde, a las tres de la mañana, volví a empezar y derramamos los dos al mismo tiempo y desde entonces hemos seguido así, dos veces por noche, excepto aquella noche en que debíamos venir aquí, que como tuvimos que levantarnos a las cuatro de la mañana sólo pude hacerlo una vez y les aseguro que hubiese podido hacerlo muchas más veces pero que me aguanto por las razones que VV.MM. me dieron.”
La pena no és el bon o mal gust ni de les cartes ni de les converses telefòniques; la pena és que sabent que és una gent que té els mateixos vicis i virtuts que tots nosaltres, encara ens passem dies en ple segle XXI fent hagiografies tant d’Elisabet II com de Felip VI
Com veuen, això dels Borbons i el sexe no ho ha inventat Joan Carles I ni la docusèrie d’HBO. Sobre la vida sexual i sentimental de la dinastia que regna a Espanya poden llegir Els Borbons en pilotes. Es parla de tots, però cito Carles III perquè ara en tenen un al Regne Unit que no calia que escrivís res als seus pares perquè ja vam saber d’ell en aquesta conversa telefònica filtrada amb Camilla Parker Bowles:
Camilla: Et necessito tota l’estona
Charles: Oh, Déu, viuré dins dels teus pantalons, seria molt més fàcil!
Camilla: ¿En que et convertiràs, en unes calces?
Charles: Déu no ho vulgui! En un tampó! Quina sort!
Camilla: Quina idea més meravellosa!
Charles: Quina sort ser tirat al vàter i seguir i seguir girant sempre a la part superior, sense baixar mai
La pena no és el bon o mal gust ni de les cartes ni de les converses telefòniques. La pena és que sabent que és una gent que té els mateixos vicis i virtuts que tots nosaltres, encara ens passem dies en ple segle XXI fent hagiografies tant d’Elisabet II com de Felip VI, de qui es pretén vendre un compendi de virtuts comparant-lo —els mateixos que abans no s’atrevien— amb el tronera del seu pare. Això sí, al Regne Unit tenen un rei malcarat i malcriat que s’enfada perquè es taca amb la tinta d’una ploma. A Espanya n’hi ha un que, al costat de l’estat profund més ultramuntà i carpetovetònic, va decidir legitimar-se com el monarca de la dreta extrema muntant un “a por ellos” contra tota una nació. Això sí que és una taca.