Open IA, l’empresa de Sam Altman, apuntin el nom, ha anunciat aquesta setmana el seu model de text a vídeo anomenat Sora, que pot crear vídeos de 60 segons amb escenes molt detallades, moviments de “càmera” complexos i molts personatges. Una pel·lícula d’un minut, vaja. De fet, funciona exactament com un guió. Tu li dius: Tòquio nevat, amb la càmera movent-se a través d’un carrer, seguint a diferents ciutadans comprant i pètals d’ametllers que volen al costat de les volves de neu. I et fa un vídeo on apareix Tòquio nevat, amb la càmera movent-se a través d’un carrer, seguint a diferents ciutadans comprant i pètals d’ametllers que volen al costat de les volves de neu.
I aquesta és sempre l’esperança davant dels nous invents. Que destrueixen llocs de treball i model de negoci, però en creen d’altres que no ens podem imaginar ara mateix
Putin és un sonat que mata opositors i ciutadans innocents. I a Galícia hi ha unes eleccions importants avui pel futur d’aquella nació, però també d’Espanya. Però la notícia més transcendental d’aquesta setmana és aquesta. Que la intel·ligència artificial pugui generar vídeo realista només donant instruccions de text. Hi haurà un dia no molt llunyà en què vostè anirà al cinema, si en queden, o posarà una plataforma de streaming, i veurà una pel·lícula generada única i exclusivament amb intel·ligència artificial. Sense actors, càmeres, decorats, focus, micros, ni res. Hi haurà un dia en què no caldrà adaptar cap novel·la al cinema. Només caldrà que la intel·ligència artificial en creï la versió audiovisual. De fet, hi haurà un dia en què vostè deixarà de voltar pel menú del Netflix de torn. Simplement, dirà: "vull una pel·lícula que expliqui tal i tal i acabi d’aquesta manera", i serà el guionista de la seva pròpia peli. Hi haurà un dia en què els llocs de feina d’aquesta indústria es perdran com llàgrimes en la pluja. I això és només la part de la indústria. Perquè els apocalíptics li parlaran del final de la realitat i d’un camp adobat a la mentida. I no els faltarà raó, segurament.
Vostè està llegint aquest article d’opinió —gràcies— perquè internet ja ha canviat aquest món. No el llegeix en paper. El llegeix al mòbil, la tablet o l’ordinador. També en aquesta indústria, el model de negoci ha canviat molt. Hi ha hagut una crisi. Ara bé. També és veritat que la destrucció d’un món n’ha portat aparellat un altre en què han proliferat més mitjans de comunicació i, per tant, més oportunitats de feina. La pregunta és: sense aquest internet que s’ha carregat el model de negoci dels diaris de paper, hi hauria més o menys llocs de feina en l’àmbit del periodisme i la comunicació? Una altra cosa són els sous, clar, però jo diria que més. I aquesta és sempre l’esperança davant dels nous invents. Que destrueixen llocs de treball i model de negoci, però en creen d’altres que no ens podem imaginar ara mateix. Aquesta és l’esperança. Aquesta i que mai la IA podrà superar la creativitat humana. O sí?