Avui s'estrena un nou mitjà de comunicació. Concretament aquest. Bon moment, doncs, per parlar de periodisme, de la nova manera de fer periodisme, del paper dels periodistes al món digital i de la immediatesa i, sobretot, de la funció dels periodistes quan la informació ja no ha de passar necessàriament per les seves mans perquè qui la genera la pot fer arribar directament al consumidor.

Dijous passat, després del partit que el Barça va jugar a Vallecas, en Gerard Piqué va estar una llarga estona interactuant amb els seus seguidors a través de Periscope. Periscope és un invent que s'ha posat molt de moda i que serveix per transmetre imatge i so en directe a través de Twitter. O sigui, Piqué, en comptes de fer una roda de premsa o aparèixer en això que ara anomenen "zona mixta", va decidir contestar directament les preguntes que li feia la gent. I va mostrar llocs, persones i situacions que actualment estan vetades a la mirada dels periodistes i de la gent. Però, com que les mostrava ell, cap problema. 

Preguntat pels motius pels quals estava interactuant en directe, Piqué va dir: "atendré la premsa sempre que em toqui perquè toca fer-ho i perquè les televisions paguen. Els periodistes són bona gent i se'ls ha d'atendre, però de vegades passa el que passa, contestes i tallen i emeten el que volen i només treuen les respostes que serveixen per vendre més. I prefereixo fer-ho aquí, que teniu tot el contingut i totes les respostes i no hi ha malentesos que, últimament, n'hi ha hagut massa" (per cert, interesant frase aquesta de "perquè les televisions paguen", vol dir: si no paguessin, no n'hi haurien...).

Durant el procés d'investidura espanyola fallida, Pedro Sánchez, Albert Rivera i Pablo Iglesias van mantenir una fluida comunicació pública a través de Twitter (t'he trucat i no m'has contestat, ui no havia vist la trucada, doncs a veure si em contestes, ja t'he dit que tinc unes propostes fantàstiques?, jo més, va penja, no penja tu, tontooo!). 

Aquests dos exemples serveixen per comprovar que la feina del periodista està canviant. Ha entrat en crisi la seva mediació entre qui genera la majoria de la informació i qui la rep. Esportistes i polítics, però també músics, escriptors o presidents de bancs poden enviar el missatge que volen quan volen i de la manera exacta com la volen enviar. I això obliga a replantejar-se moltes coses, però no és necessàriament negatiu, al contrari. 

Hi va haver una època en què els periodistes informàvem, donàvem notícies i ajudàvem a entendre-les. Però un bon dia va arribar el periodisme de declaracions. Així resumit, la cosa seria que un polític A diu una cosa a les 9 del matí en una ràdio o en una TV i a 1/4 de 10 ja té la resposta del polític B. I a mig matí apareix la rèplica de C. I a continuació la de D. A l'hora de dinar, A respon la resposta de B i C, mentre que D replica a C, que contrareplica a D, i aprofita per contestar a B... i així tot el dia fins que arribem a la nit i tot es calma fins a l'endemà, quan a les 9 del matí B farà una declaració que tornarà a posar en marxa el mecanisme. I en aquest anar i venir, els periodistes ens limitem a anar buscant les rèpliques i replicar-les.

Passa igual amb el periodisme de promoció. Quan un músic ensenya cançons noves, un escriptor presenta un nou llibre o un actor estrena una pel·lícula, ens els mengem amb patates a totes hores i a tots els mitjans parlant d'una música que potser no ens interessa, un llibre que no hem llegit (i potser mai llegirem) o una pel·lícula que no hem vist (i potser no veurem mai). En canvi quan truques a un músic, a un escriptor o a un actor per fer una entrevista i parlar del sexe dels àngels, la majoria de vegades la resposta és "ni parlar-ne. Ara no estic de promoció".

Doncs bé, si polítics, esportistes d'elit i artistes variats ja no necessiten els periodistes per sortir als mitjans perquè ells s'ho poden gestionar directament a través de Twitter, Facebook, Instagram o Snapchat, doncs potser els periodistes podrem tornar a fer el que havíem fet sempre: donar notícies. És el que intentarem fer aquí a partir d'avui. A veure si ho aconseguim. I potser explicarem el que hi ha darrera de l'interès de Piqué per fer tants periscopes...