La darrera del nosurrender és de traca i mocador. És una evidència més de la distància sideral que separa allò que diuen —si és que s'aguanta allò que diuen— d'allò que fan. De predicar amb l'exemple, ni rastre. Cap correspondència entre les paraules i els fets, apte només per a incondicionals acrítics, entotsolats en una confrontació caïnita que els empeny cegament repartint tuits redemptors patriòtics a tort i a dret com a màxima. Res de tangible, cap proposta més enllà d'una retòrica tan buida com passada de voltes. És una farsa descomunal, frívola.

L'única aspiració real del nosurrendisme institucional, si més no en l’actual conjuntura, és fer el mec i exercir de crossa socialista

La sociovergència policial, també com a símptoma, va prendre novament cos al Parlament per impedir —al costat de la dreta extrema— que es fiscalitzi, per exemple, una Brimo que com a unitat d’intervenció és tan necessària com ho és el seu control democràtic. El nosurrendisme fa seguidisme de l’ofensiva contra el conseller Elena que lidera Illa i que alhora té per objecte la continuïtat del corporativisme afí als Mossos. "Let it be" cantaven en els bons temps, guitarra en mà. Seguim fent himnes de cançons. I que no pari la música. El més gros és que el nosurrendisme pretenia abstenir-se per allò de no fer-se malveure. Però en constatar l’absència del PP i que abstenint-se s’aprovaven els mecanismes de control, van córrer a demanar què havien de fer. La resposta de la direcció va ser que votessin en contra. L’absència del PP els va forçar a retratar-se i a votar que no.

L'única aspiració real del nosurrendisme institucional, si més no en l’actual conjuntura, és fer el mec i exercir de crossa socialista, un rol que s'accentuarà en la propera confrontació electoral de maig. A la Diputació, a la capital de Catalunya i a tot arreu on puguin i tan mansament com a la Diba. Per cert, algú sap res d’aquella consulta sobre la continuïtat a la Diba? Sepultada sense manies. No només no la faran, sinó que l’aliat més incondicional de la presidenta del PSC per seguir a la Diba in eternum és i serà el nosurrendisme oficialista. I això sí que són fets i no paraules. Del prometre al complir, hi ha molt de tros per penedir.