"Res no s'aconsegueix amb precipitació i els que obren amb pressa ensopeguen amb freqüència amb els mateixos mals que intenten evitar"
Sèneca

Segur que els agraden més els esquetxos de Polònia, que a mi també, però fa uns dies que recordo sense voler els més prestigiosos de José Mota, que el que més i el que menys ha vist als especials de la nit de Cap d'Any o fins i tot a YouTube, l'equivalent actual dels discos de grans èxits. No per El tio de la vara, no creguin, que faria bona falta, sinó per aquella tornada que repetia una vegada i una altra: "Ansssia, ansssia viva". No sé si és exportable a la resta, però a Madrid vivim instal·lats en la Síndrome de l'Ànsia Viva (SAV) i és probable que se'n derivin conseqüències completament contràries al que es pretén.

Parlo, és clar, de l'ànsia viva perquè el govern espanyol pagui per la corrupció que estem coneixent. Atenció, segons la meva opinió, Sánchez hauria d'haver marxat simplement per la seva culpa in eligendo (de dues mans dretes corruptes) i in vigilando (perquè el tragí de corrupció al seu voltant era com per no veure'l o sentir-lo). No se'n va, passa de respondre políticament, i d'allà l'ànsia viva de molts. Dels que el volen veure caure i dels qui temen caure o veure caure el del costat. Encara que es tingui raó, la precipitació i l'ànsia no són bones i, al final, acabaran per donar-los el respir de relat que no mereixen.

Començaré amb l'ànsia viva del jutge Peinado. N'hi ha prou amb una lectura de profà per adonar-se que l'exposició raonada és un punyeter desastre, que et presenta un alumne aquest text descurat i omplert d'errors i l'envies a setembre, que no et pots equivocar en els noms, que no pots transcriure declaracions d'una tirada, sense posar guions i separar intervinents, que no pots confondre la teva investigada amb el seu pare mort. L'ànsia viva de Peinado el porta, una vegada sí i una altra també, a ni tan sols repassar els seus escrits i, en aquest cas, a enviar un nyap difícilment llegible als seus superiors del Tribunal Suprem. Espero que l'hi retreguin. Això, tanmateix, no és prou argument per deslegitimar la seva petició si no ets un mer manipulador.

Peinado investiga si es va nomenar una amiga de Begoña Gómez perquè li fes de noia per a tot, inclosos els seus negocis externs, a càrrec del contribuent. Fins fa poc es podia clamar de forma sincrònica per la netedat extrema del partit que mai no faria una cosa així, però ara sabem que va poder endollar prostitutes sense que ni tan sols treballessin així que per què no el germaníssim? Per què no una amiga perquè fes part de la seva feina privada a Begoña? No només és pertinent investigar-ho, sinó que és absolutament necessari. Així que el jutge està buscant el responsable d'aquest nomenament que considera fraudulent i, per tant, malversació de cabals públics, ja que hauríem pagat amb diners públics algú que cascava a la càtedra privada de Begoña, en la recaptació de fons privats de Begoña i etc.

Molts corren el risc que per ànsia viva es publiquin coses no contrastades, rumors, exageracions i que el desmentiment constitueixi prova de càrrec contra la veritat global i serveixi com a argumentari per sostenir un govern que agonitza

Al jutge l'han vacil·lat a base de bé. Ara, si vostès creuen que un jutget corrent no té dret a preguntar a un triministre i Notari Gran del Regne si va ser responsable d'aquest nomenament sota sospita (i per tant coautor de la malversació) llavors no em continuïn llegint i no perdin el temps. Si creuen que és pertinent saber qui va decidir nomenar l'assessora i qui supervisava que només fes les seves funcions, llavors donaran suport al fet que Peinado ho investigui. Tots iguals davant de la llei. La pregunta jurídica pertinent és si Peinado ha fet aquesta sol·licitud d'imputació d'aforat quan devia (que això és una exposició raonada) o si li ha pogut l'ànsia viva i l'ha fet abans de temps, de forma precipitada o amb poc fonament.

Ens ho dirà el mateix Suprem, el que no significa que mentrestant no ho puguem comentar. Hi ha qui creu que la petició d'imputació per fals testimoni s'ha anticipat al previst a l'article 715 de la Llei d'Enjudiciament Criminal, que retarda aquesta possibilitat, per si el testimoni es retractés o canviés el testimoni, que pot, al judici. Una altra manera de veure-ho és que el que investiga Peinado és la responsabilitat de Bolaños en aquesta malversació i, per tant, que ja que hi ha testimonis contraposats sobre qui és el responsable, necessita fer diligències que adverin un o un altre testimoni i no pot perquè Bolaños és aforat. D'això va aquesta història i no de funerals, errates o històries. És ànsia viva del descurat Peinado? (Fixin-se que oxímoron tan curiós m'ha quedat). El ministeri de Bolaños diu que està tranquil perquè no hi ha res de res, ja veurem si és ànsia viva per desmarcar-se amb el relat o no.

No és l'única SAV que ronda per Madrid. Tenim el dels periodistes, per exemple. Temps era temps que amb prou feines uns pocs bussejaven en les suposades barrabassades del trio calavera i amics, ara que l'informe de l'UCO ha revelat amb crueltat que hi ha gat amagat, la cursa per tenir l'exclusiva, per saber el que més, per aportar amb visió de pitonisses el que sortirà, què hi ha, què filtraran, el que estiraran la manta un i altre i, sobretot, qui serà el següent en caure. La investigació periodística és un control democràtic efectiu, atenció, si és formidable. Ara mateix molts corren el risc que per ànsia viva es publiquin coses no contrastades, rumors, exageracions i que el desmentiment de qualsevol d'elles constitueixi prova de càrrec contra la veritat global i, per tant, serveixi com a argumentari per sostenir un govern que agonitza, que és precisament el contrari del que pretenen. I la cosa és fotuda perquè són tants els rumors sobre persones que estarien tacades, sobre operacions diverses, sobre enregistraments, sobre vídeos en llocs exòtics inclòs Sant Petersburg, que si no s'extrema la precaució hi pot haver patinades.

Els poso un exemple: l'ànsia viva per explicar que Ábalos potser havia decidit estirar la manta i col·laborar explicant coses noves —la seva millor opció, li baixaria molt la pena final— va poder ser la causa que es mobilitzessin totes les forces de l'univers per impedir-ho. Ara altres diuen que sí que ho farà, de forma discreta i a la Fiscalia. El més convenient seria no donar carta de naturalesa a les coses fins que no siguin comprovables i evidents, els rumors mai no han estat periodisme. El SAV no té a més sentit, ja que el que sigui, que és i molt, sortirà per les vies oficials, pels informes policials, per les peticions i interlocutòries del jutge Leopoldo Puente, a qui no se li pot posar cap pega, i per documents i enregistraments que no deixin lloc a dubtes.

Controlar el SAV és una necessitat imperant dins de la M-30, i fora, que la Moncloa està fora de l'ametlla central que jo sàpiga. El que s'està sabent és molt greu i les investigacions apunten cap a una veritable "organització" per patrimonialitzar el públic des del poder. Aquesta és la qüestió que el sistema democràtic ha d'investigar i revelar. Si Aznar no continua dient bestieses i posant entre les potes dels cavalls els funcionaris encarregats, segur que tot va bé. Que si hi ha una ànsia viva que s'hauria de ficar la llengua a la butxaca és la seva.