Adau Colau tornarà a ser la candidata de Barcelona en Comú. Serà la seva tercera legislatura. En la primera va irrompre amb un triomf meritori. Com també ho va fer Carmena a Madrid. En la segona, va perdre i va retenir l'Alcaldia gràcies a Manuel Valls que va fer allò de "antes roja que rota". Veurem com acaba la tercera.
L'aposta de Colau per retenir la vara d'alcaldessa va comportar que per primer cop "la pitjor dreta" fos determinant per inclinar la balança i decidir el color d'un Govern. Colau va beneir i donar carta de naturalesa a un cordó sanitari contra una formació d’esquerres i sobiranista que va cuinar el socialista Collboni. I va dinamitar així la primera oportunitat en 40 anys d’una entesa de govern sense cap de les dues forces històricament hegemòniques.
L'aposta de Colau per retenir la vara d'alcaldessa va comportar que per primer cop "la pitjor dreta" fos determinant per inclinar la balança i decidir el color d'un Govern
És sorprenent que els republicans no hagin pres nota del que va significar allò, de la magnitud i abast de la malifeta. Sovint sembla que els republicans facin allò de posar l’altra galta, no s’hi tornen, encaixen les garrotades amb resignació estoica. Passa que quan no t’hi tornes, tothom s’hi atreveix. I, acte seguit, la jugada es va repetir a la Diputació de Barcelona amb la col·laboració entusiasta de Junts beneïda per Puigdemont. I va anar del canto d’un duro que no tingués una tercera rèplica al Govern de la Generalitat. En bona mesura la decisió d’investir Aragonès li ha costat el cap a Jordi Sánchez que va contradir la posició defensada per Laura Borràs malgrat que si avui és Presidenta del Parlament ho és gràcies a "l’Esquerra Repel.lent", càrrec que compagina amb el de veritable cap de l’oposició.
Ara hem sabut que el CNI es va alarmar tant davant la victòria d’Ernest Maragall que va intervenir mòbils de negociadors. A saber quin ús es va fer de la informació i si va tenir res a veure amb l’acord d’investidura Colau-Collboni-Valls. O que ajudés a fer possible que aquella investidura fos la primera en què una dreta extrema —"la pitjor", ens deien— ungís un alcalde d’una capital com Barcelona.
Ara hem sabut que el CNI es va alarmar tant davant la victòria d’Ernest Maragall que va intervenir mòbils de negociadors. A saber quin ús es va fer de la informació i si va tenir res a veure amb l’acord d’investidura Colau-Collboni-Valls
Colau ja deu estar pensant com driblar una pregunta que tard o d’hora li faran. Clar que el valor de la seva resposta és escàs. En campanya es va fins i tot ofendre quan li van preguntar si es plantejava ser investida amb els vots de Manuel Valls.
El baròmetre municipal apunta que guanyarà les properes municipals. Fa de mal dir. Però els sondejos interns de republicans i socialistes coincideixen a assenyalar que el rival de Maragall serà Collboni si és que Collboni és el candidat. Els sondejos municipals afirmen que el PSC repunta arreu a costa, en bona mesura, de Ciudadanos. Els socialistes catalans se les prometen felices i estan ben situats per desbancar Colau i per batre’s en duel amb els republicans a la regió metropolitana. Excepte a Badalona, on Albiol tornarà a guanyar de carrer. Pel que fa als comuns aspiren a mantenir-se com a tercera força metropolitana mentre Junts podria seguir reculant i refugiant-se en el paper de crossa del PSC a la Diputació, al gruix dels consells comarcals i a ciutats tan importants com Sabadell.