És un dels titulars que ha deixat Xavier Vendrell a Catalunya Ràdio, en la primera entrevista tot just sortir dels calabossos, després de dues nits a la caserna de la Guàrdia Civil. La detenció es va produir a casa seva, a Sant Joan Despí, en presència de la seva companya i els seus tres fills. L’acusació, un aiguabarreig de temes sense cap connexió aparent. Des de la trama russa, passant per la seva activitat empresarial, al Tsunami Democràtic. Del cert només sabem de la seva implicació en el referèndum de l’1 d’octubre. Entre d’altres, perquè ell mateix ho havia explicat al Faqs de TV3 un parell d’anys enrere. Com també ho havia fet un altre dels detinguts, Oriol Soler. En aquest cas a RAC1. De Vendrell és coneguda la seva activitat política, va ser conseller del tripartit. El seu compromís polític arrenca de la més tendra joventut tot i que avui només és un militant de base d’ERC. A Soler se li atribueix proximitat a ERC encara que no n’ha estat mai militant. Sí que va ser un dels impulsors del COP de Ripollet, formació que governa Ripollet després de foragitar-ne el PSC. Tant un com l’altre no viuen de la política sinó de la seva activitat privada. En el cas de Soler sempre ha estat així, mai ha tingut cap càrrec a l’administració.

Soler és sobretot un emprenedor precoç, amb 18 anys ja fundava empreses i amb els anys s’ha erigit com un visionari que ha innovat en tots els àmbits de la cultura no resistencialista. És a dir, algú que ha demostrat que la llengua no és un problema per fer negoci i que en català es pot fer de tot o gairebé de tot. Amb una premissa, talent, un bon producte per competir al mercat. Ell és el creador del Descobrir Catalunya, del Descobrir Cuina i del Sàpiens. També del Nat, una revista de ciència que si bé no va reeixir va ser el primer intent de fer una revista pensada comercialment per a tots els Països Catalans. Per si no fos suficient es va literalment inventar un diari. Era una dèria seva de feia molts anys, l'hi havia sentit a explicar personalment ja a l’any 2000. El conec des que tinc quinze anys. "Catalunya necessita un mitjà de comunicació potent i influent", ens deia a alguns. I afegia que "l’hem de fer", davant l’astorament de propis i estranys, que ens pensàvem que somiava truites. I és així que al cap d’uns anys va néixer el diari Ara, únicament per obra i gràcia del seu talent. Com que mai no n’ha tingut prou va crear l’editorial Ara Llibres, que avui és líder en no ficció en català. Aquesta setmana mateix un dels seus llibres, el Tornarem a vèncer de Marta Rovira i Oriol Junqueras, se situava en el primer lloc del rànquing de vendes.

Tant un com l’altre són dues persones amb criteri, intel·ligents, honestos i uns patriotes de pedra picada. En l’entrevista que van fer al Faqs van evidenciar una capacitat discursiva admirable, una coherència colpidora i un rigor que tant de bo amarés el conjunt del moviment independentista propens a deixar-se seduir per necis capaços de tota mena de rucades. Només cal recordar alguns dels comentaris o articles infectes que hem sentit al llarg dels darrers mesos sobre Tsunami Democràtic que haurien de provocar vergonya als seus autors disfressats de pota negra de l’independentisme. També aquí va estar brillant Soler quan va respondre sobre la seva participació en la iniciativa Tsunami Democràtic.

Tant de bo aquest país tingués més homes i dones com Oriol Soler i Xavier Vendrell, veritables fars de tramuntana en un moment de desorientació i miopia política tan perjudicials per a l’independentisme. Criteri, astúcia, determinació i una capacitat admirable per tocar de peus a terra i repensar el futur amb la voluntat de guanyar.