Mai hem tingut una generació política amb un compromís tan ferm amb el país i la gent. Des de la República. Mai tants alcaldes i regidors havien estat al punt de mira de la justícia per la seva determinació i lleialtat al país. Ras i curt: mentre a Catalunya han estat centenars els càrrecs electes processats per defensar les urnes, per fer política, a Espanya ho estan per corruptes. Per això és tan nefast que torni la temptació d’embolcallar-se amb la bandera per fer passar gat per llebre i defugir responsabilitats.

Paco Gas és l’alcalde de Roquetes. Una bona persona, honesta, exemplar en actituds i trajectòria. Dels primers alcaldes independentistes a l’Ebre. El Paco ve remant de lluny, de quan això de ser independentista era gairebé d’eixelebrats. A casa seva, a principi dels noranta, s’hi va fer alguna de les reunions més transcendents per configurar el futur del moviment independentista com a moviment de masses. En presència de Xavier Vendrell, referent inequívoc de compromís i militància.

El Paco és un home afable i inclusiu, detall que avui no és menor davant la irrupció de corrents excloents. Tot i la seva discreció, és història viva de l’independentisme, de les esquerres. I dels primers a apostar per treballar des de la base, en el municipalisme, d’arremangar-se i assumir contradiccions per avançar (era del morro fort), un dels primers a visualitzar que calia allunyar aquella esquerra independentista, plena de bones intencions, de la marginalitat. El Paco va ser dels primers a entendre que havíem vingut a guanyar, no a tenir la raó. I que rere una bandera o hi ha un projecte de societat, de justícia social i progrés, o no hi ha res i el que és pitjor, que no va enlloc.

Senzillament, sense fer soroll, va fer el que tocava, fer possible el referèndum a Roquetes, liderant, assumint la responsabilitat que li pertocava

Quan literalment això de l’independentisme era de quatre il·luminats, el Paco ja hi era. Ell, i uns quants més com ell. Elles i ells (pocs, poquets) van sembrar i van entendre que si l’independentisme volia reeixir, havia de ser un moviment de base àmplia que fugís dels dogmatismes per fer-se gran, un moviment decidit a fer política, que gesticulés menys i fes de l’eficiència i la proximitat la seva raó de ser. Una lliçó que ara, més que mai, toca tornar a recordar, quan hi ha actors polítics i socials que semblen entestats a voler tornar enrere, a recular als temps en què l’independentisme no aspirava a cap hegemonia sinó a fer soroll. De cap manera ens podem permetre tornar a ser una minoria sorollosa, per molt sorollosa que sigui.

El Paco porta moltes hores de vol i n’ha vist de tots colors. Quan va ser el dia, el Paco va desobeir. Sense pensar-s’ho dos cops, va ignorar els requeriments de la justícia espanyola per avortar el referèndum l’1 d’Octubre. No va simular desobeir, no se’n va omplir la boca, no va delegar la responsabilitat damunt altri, no va fer cap ús espuri de la seva decisió (que va portar fins al final) per llançar-la al cap d’altres companys o d’altres alcaldes, potser més porucs. Senzillament, sense fer soroll, va fer el que tocava, fer possible el referèndum a Roquetes, liderant, assumint la responsabilitat que li pertocava. Predicant amb l’exemple, amb humilitat i determinació. I quan tocava.

La jutgessa d’instrucció de Tortosa va citar el Paco el març del 2019. Per uns presumptes delictes de sedició, malversació de fons, desobediència i calúmnies. Encara bo que no el van acusar d’un crim contra la humanitat. El Paco (i la resta d’inicialment encausats) es va negar a respondre a les preguntes de la Fiscalia, tal com també van fer totes les i els dirigents polítics que van ser citats el 2 de novembre del 2017 a l’Audiència Nacional, tots excepte un.

Si la jutgessa va processar inicialment el Paco Gas per sedició, malversació, desobediència i calúmnies per la seva actitud l’1 d’Octubre ―delictes que podien sumar desenes d’anys de presó― finalment la Fiscalia ‘només’ demana inhabilitar el Paco. I una multa de 25.000 euros!? Doncs, deixa’m, amic Paco, que expressi el meu estat d’ànim davant un alcalde exemplar com tu: 25.000 i més (milions!) és el que valen, Paco, els teus collons!

Sergi Sol
Opinió Carden la llana Sergi Sol
Sergi Sol
opinió Dionís Guiteras Sergi Sol