L'enquesta electoral d'ElNacional.cat difereix substancialment dels baròmetres municipals de l'Ajuntament de Barcelona. I en aquest punt ElNacional.cat coincidia amb els sondejos interns de republicans i socialistes que se saben per davant de l'actual alcaldessa. ElNacional.cat vaticina que Ada Colau seria superada novament per Ernest Maragall. Però ara no només en vots. També clarament en regidors. També Jaume Collboni, factòtum de l’acord d'investidura amb Manuel Valls, passaria per davant dels Comuns de Colau. Dit d’una altra manera, la victòria és cosa de dos. I Colau és la tercera en discòrdia. L’alcaldia ja fa de mal dir vist el que es va veure el 2019. El principal escull de Maragall és que és el principal rival a batre per a gairebé tothom. Tant per a Comuns com per al PSC. Però també per a Junts que en el sondeig d'ElNacional.cat aguantaria el pitjor resultat de la història en el millor dels casos. La retirada d’Elsa Artadi tampoc ajuda. Els darrers anys ha estat la portaveu nacional de Junts, circumstància que li donava una notable visibilitat. Tot l’esforç esmerçat per promocionar la candidata de Junts a Barcelona haurà estat en va.

Si el resultat que pronostica ElNacional.cat fos cert, la coalició d’investidura del 2019 seria insuficient perquè PSC, Comuns i Ciudadanos no arribarien a la majoria absoluta requerida per desbancar el guanyador de les eleccions. I necessitarien també els vots de VOX, si aquests fossin cedits presumptament, com els de Valls, gratia et amore. Més difícil semblaria, a priori, que fos Junts qui ungís un govern de Colau. Però, en canvi, sí que és versemblant que Junts beneís l'alcaldia de Collboni sempre que Colau acceptés ara un paper subaltern. El que és ben segur és que Junts juga i jugarà —a tota la regió metropolitana— a torpedinar l’estratègia de Junqueras de disputar al PSC les urbs i el conjunt del Baix Llobregat, els Vallesos i el Barcelonès. Tal com passa ara al conjunt dels consells comarcals o a Sabadell. I la cirereta del pastís, la Diputació, amb Núria Marín feliç com un anís.

Ernest Maragall —que parteix amb la millor de les valoracions— és l’única alternativa a un govern de continuïtat, sigui presidit per Collboni o tal vegada per Colau si aquesta remuntés les enquestes o Collboni només pogués articular una majoria cedint a Colau l’Alcaldia.

A Barcelona, a la capital del país, només hi ha dues possibilitats. O un govern de continuïtat amb una investidura encara més pecaminosa o bé Maragall governant en solitari o presidint un hipotètic i inversemblant govern de concentració.

Colau podria tornar a jurar sobre el Llibre Roig que mai acceptarà governar amb els vots de "la pitjor dreta" de la ciutat o abjurar d’aquesta o aquella hipòtesi. Però després del que va succeir el maig de 2019, empassar-se la promesa que mai no farà ni això ni allò —ni que fos passant pel notari— és només per a colauistes crèduls fins a l’ànima.