Hi ha un debat permanent sobre les maldats d’estar enganxats tot el dia al mòbil. Que és una manera antiga de dir telèfon intel·ligent. Que, en realitat, és un ordinador amb una tecnologia més potent que la de l’Apol·lo 11. Res de nou sota el sol, si tenim en compte que Cervantes va escriure una novel·la sobre un cavaller anomenat Quixot que es va tornar boig de tant llegir novel·les. O que a la meva generació ens parlaven de la tele com de la “caixa tonta”. Tot aquest moviment de Yo fui a EGB no s’entendria sense la tele que vèiem de petits. Per tant, tant al segle XVII, com al segle XX com al segle XXI, sempre hi ha hagut qui li ha dit a qui estava davant d’un llibre, d’una tele o d’un ordinador —normalment als de la generació següent—, alguna cosa semblant a "et quedaràs sense neurones".

Doncs bé, ara ja sabem qui té raó en aquest cicle de la vida. I no som els que vam anar a EGB, precisament. Això si fem cas a una investigació feta durant una dècada al Regne Unit amb més de 140.000 persones més grans de 65 anys, que revela que el que en realitat fregeix el cervell és… la tele! Ei, i això al Regne Unit, que hi tenen la BBC, i és la pàtria d’Hotel Fawlty, Allo, allo!, Els joves, Mr.Bean, Benny Hill i l’Escurçó negre.

Els investigadors pretenien comprovar si el sedentarisme contribueix al desenvolupament de la demència, però s’han topat amb un altre resultat. Resulta que hi ha sedentarismes més dolents que altres. Segons aquest estudi, les persones grans que maten el temps veient la tele són més proclius a desenvolupar demència que les que prefereixen navegar per Internet. És a dir, a tots els que heu rigut per sota del nas davant els senyors i les senyores de Facebook o l’afició dels vostres pares i avis per enviar mems i emoticones per WhatsApp, que sapigueu que estan fent salut.

A saber: en l’estudi referit, els nivells elevats de sedentarisme cognitivament passiu –és a dir, veure la tele— es van associar amb un augment del risc de demència, mentre que els nivells elevats de sedentarisme cognitivament actiu —ordinador— es van associar amb un risc reduït de demència. I aquestes relacions es van mantenir igual independentment dels nivells d’activitat física. Ergo, reduir el temps que passem davant la tele i augmentar, en canvi, el sedentarisme actiu —perdre el temps d’app en app—, ajudarà a reduir el risc de malalties neurodegeneratives. A no ser que per sedentarisme actiu també compti l’estona que estem davant les plataformes intentant triar que carai veure. Se’n diu paradoxa de l’elecció i Netflix és el gran exemple: és la sensació que experimentem quan som incapaços de prendre una decisió davant múltiples alternatives a escollir.

En fi, vist que haurem de canviar alguns discursos instal·lats, també podríem concloure que és bo per a la salut abocar-nos tots a dir bestieses a Twitter. És a dir, que és millor mirar la tele mentre fots a parir el que veus. Cosa que ens ajuda a fer una aproximació diferent a alguns programes com a generadors de salut pública. Que en prenguin nota els programadors.