És una molt bona notícia que, finalment, es jutgin les indecents càrregues policials de l’1-O. La vergonya més gran d'Espanya en els seus més de 40 anys de democràcia. El magistrat Francesc Miralles ha trigat cinc anys a investigar —amb la feina ingent d’Irídia i les traves de la policia— i ara ha ordenat seure al banc dels acusats 45 policies. En la interlocutòria, Miralles recorda als agents la Llei orgànica 2/1986, sobre com han d'actuar els agents davant de situacions com la del referèndum: evitar “qualsevol pràctica abusiva, arbitrària o discriminatòria que comporti violència física o moral" i mantenir "un tracte correcte i acurat amb els ciutadans", i que "només podran fer servir les armes en les situacions en què hi hagi un risc racionalment greu per a la seva vida". Blanco y en botella. No calien cinc anys per arribar a aquesta conclusió. Però, seran pocs o molts, és una bona notícia que el jutge digui que “no resulta compatible amb cap criteri de proporcionalitat que els agents colpegin la cara de les persones o que les llencin escales avall, fent que caiguin sobre altres persones que estan assegudes, amb un greu risc per a la integritat dels ciutadans”, que és el que va passar a l'escola Pau Claris i que el jutge Miralles qualifica de “clarament denigrant”. En diverses de les escoles, incideix el jutge, els agents van irrompre “sense cap negociació ni advertència”, i immediatament van fer servir la força de manera “clarament innecessària” per desallotjar els votants, que no mostraven “actituds agressives” i entre els quals hi havia gent gran. De tanta impunitat, injustícia i mesquinesa policial, judicial, mediàtica i política, llegir-ho reconforta.
L’1 d'octubre del 2017 els piolins van actuar en 27 col·legis electorals, i de gairebé tots en van sortir denúncies presentades per ciutadans
I és també una bona notícia que, segons el jutge instructor, els policies imputats van poder incórrer també en els delictes previstos als articles 174 i 175 del Codi Penal: tortures i delictes contra la integritat moral. En canvi, el magistrat descarta seguir el procediment contra ningú pel delicte de danys a causa de les destrosses causades per la policia, perquè, argumenta, l'ordre judicial permetia forçar els panys i les portes per poder entrar. Forçar els panys és quedar-se curt. L’1 d'octubre del 2017 els piolins van actuar en 27 col·legis electorals, i de gairebé tots en van sortir denúncies presentades per ciutadans. Però, segons l'instructor, les directrius legals sobre com actuar sí que es van complir en 14 dels 27 col·legis de Barcelona, on descriu “agafades i empentes”, però no actuacions “desproporcionades”.
Més de cinc anys després del referèndum, encara no hi ha cap policia condemnat i, en canvi, sí que hi ha votants condemnats per agressions a agents. De fet, s’ha jutjat abans la cúpula dels Mossos, amb Josep Lluís Trapero al capdavant, per establir que sí que van actuar correctament. I, òbviament, s’han jutjat tots els líders polítics i socials que no van marxar a l’exili, amb les penes —presó provisional inclosa— que tothom sap. De fet, hi ha hagut temps d’indultar-los i, fins i tot, de canviar el Codi Penal. Però el més greu de tot és que, malgrat que, d'una banda, s’han jutjat els responsables polítics, de l’altra, la investigació s'ha centrat en els agents i els seus comandaments sobre el terreny, sense arribar a inculpar les altes cúpules policials i polítiques del Ministeri de l'Interior. Diu el magistrat que durant la instrucció no s’ha pogut demostrar que hi hagués una ordre política per a carregar contra els votants. "No es va dir mai «intervenció ja»", va declarar el llavors secretari d'Estat d'Interior, José Antonio Nieto. Els successius informes d'Interior, de la Policia i del coordinador del dispositiu, Diego Pérez de los Cobos, han descarregat la responsabilitat als vuit inspectors en cap dels antiavalots. El Regne d’Espanya ha impedit, un cop més, que se sàpiga qui va ser el senyor X.