Acusaven recentment l'alcalde de la ciutat autònoma de Ceuta d'haver canviat el seu to i el seu discurs en els últims dies pel fet d'haver estat pressionat per la direcció del partit al qual pertany. Una clau electoralista que sens dubte s'ha de considerar, tenint en compte la tensió cada vegada més bel·ligerant entre PSOE i PP. Però si analitzem les seves paraules en les requisitòries que ha dut a terme a les seves intervencions públiques recents, només se m'acut apuntar que té més raó que un sant. Vivas diu la veritat i cal atendre'l.
L'alcalde ha reclamat a les administracions públiques, i en particular al govern central per les competències que la Constitució li atorga, que aportin els mitjans perquè es recuperi la normalitat a la ciutat, cosa que passa fonamentalment per agilitzar els expedients de devolució dels qui encara s'hi troben i que són molts més dels que el Ministeri de l'Interior està disposat a admetre, com queda de manifest pels recursos que el Ministeri d'Igualtat pretén posar a disposició de les persones que allà es troben. Reclama també reforçar les forces i cossos de seguretat de l'Estat, tant en efectius com en mitjans, i sens dubte seria convenient que s'afegís un reconeixement econòmic a aquesta tasca que duen a terme en circumstàncies perilloses, tant en aquesta zona com en altres de les fronteres del sud. No podem permetre'ns més morts i menys encara que sigui per la falta de mitjans i per l'escassetat de personal. Però més important encara per assegurar la clarament violada integritat territorial d'Espanya és aconseguir blindar aquesta frontera, per a la qual cosa és necessari que no quedi en mans de països tercers, sinó que la protecció sigui duta a terme pel govern espanyol de manera primària i subsidiàriament per la Unió Europea. És la seva frontera i a tots ens convé que estigui assegurada.
Les noves tensions geopolítiques mundials i la necessitat de reconsiderar les anomenades sobiranies energètiques de cada país obliguen la Unió Europea a repensar-se
Més enllà d'això, per descomptat —i de nou l'encerta Vivas—, caldrà rescabalar el teixit productiu ceutí dels efectes d'una contingència desastrosa per a l'economia. Reparar aquests danys suposa no solament donar suport al sector empresarial per totes les pèrdues produïdes pels tancaments obligats dels comerços, sinó també compensar les despeses generades en l'atenció de les persones, les de fora i les de dins, en els danys acumulats a la ciutat.
Amb això, però, no s'acaba tot. Més enllà de la contingència temporal i dels pegats que s'hi poden aplicar, queda tota una feina estructural per fer, una reconsideració del que aquestes ciutats estratègiques, Ceuta i Melilla, suposen per a la sobirania espanyola, la qual cosa implica una reconsideració, si cal també normativa, de les relacions que amb el país veí tenim. Aquesta és la part sens dubte més complicada, ja que de forma inveterada el nostre país ha assumit les externalitats negatives de tenir com a veí un país que no és de la Unió Europea i que no és del continent europeu, però que sí que és una part essencial de les riberes mediterrànies, un espai de relació de convivència i de conflicte sobre el qual a Catalunya s'ha pensat d'una forma especialment interessada i que requereix una formulació nova. Les noves tensions geopolítiques mundials i la necessitat de reconsiderar les anomenades sobiranies energètiques de cada país obliguen la Unió Europea a repensar-se, recordant la seva voluntat fundacional, però també el fet que va pretendre ser de manera primerenca una potència més en pla d'igualtat amb les existents i amb les emergents en un món multipolar en el qual alguns pols pretenen retornar a la dinàmica binomial. Per aquesta raó Ceuta no pot estar de vacances i els membres del govern espanyol que han decidit descansar han de pensar que potser farien bé d'interrompre-les per reprendre-les quan la qüestió no sigui candent.