Molts mamífers tenen banyes o ullals de considerables dimensions per a defensar-se. En particular, els mascles d’algunes espècies usen aquesta part del cos com a ornamentació (atracció per a les femelles), i com a eina de defensa/atac en les lluites de poder, però també per alliberar-se de depredadors. Als humans de totes les cultures ens fascinen tant les banyes com els ullals d’aquests animals. Tots hem vist imatges d’ullals d’elefant, joies i objectes de marfil, caps de senglar, de lleó, o de cérvols més o menys proveïts de cornamenta, penjats de les parets de caçadors que volen ostentar la seva destresa cinegètica. Però molt abans que això, les poblacions humanes ancestrals van usar l’os de banya d’animals per a fer-ne eines, com ara mànecs, agulles de cosir, pintes… o collarets amb els ullals i dents d’altres animals, segurament, amb una simbologia que indicava poder i preeminència. D’altra banda, la pols de banyes i ullals també ha sigut imbuïda de poders gairebé místics de sanació, com ara baixar la febre, prevenir un ictus o, directament, com afrodisíac. Per místiques que ens semblin aquestes tradicions ancestrals, no són certes. Pel que fa als ullals, la dentina és un compost d’hidroxiapatita (fosfat càlcic) i col·làgena, i pel que fa a les banyes, poden ser d’os i derivades del crani o, en el cas dels rinoceronts, es tracta d’una excrescència del nas i el material és majoritàriament queratina, el mateix component proteic que les nostres ungles i cabells.
Tanmateix, actualment hi ha molts d’aquests animals que són perseguits i caçats brutalment per obtenir-ne els ullals o banyes. Avui no parlarem dels elefants, sinó de rinoceronts, animals que estan en greu perill d’extinció. Les banyes de rinoceront són molt apreciades a la Xina i el Vietnam, perquè la medicina tradicional d’aquests països confereix a la pols de la banya de rinoceront qualitats quasi miraculoses sobre la disfunció erèctil. Bé, deixeu-me dir que aquesta “Viagra” inversemblant és l'equivalent a menjar-se la pols de les vostres ungles o dels vostres cabells, però ja se sap que la fe pot moure muntanyes, que la disfunció erèctil va en increment en una societat que envelleix, i que el mercat de potencials tractaments per aquesta disfunció tan relacionada amb l’autoestima masculina mou molts, però que molts diners arreu del món.
Tot el que us acabo d’explicar és important per a comprendre el fracàs de les accions empreses durant els últims anys per tal d’evitar l’extinció de les cinc espècies de rinoceront que hi ha actualment. Un estudi que ha sigut portada de la revista Science, realitzat en onze reserves de l’ecosistema del Gran Kruger, a Sud-àfrica —on es calcula que hi ha el 27% dels rinoceronts del continent africà—, demostra que en aquestes reserves, 1.985 rinoceronts han sigut morts per caçadors furtius del 2017 al 2023, la qual cosa implica una davallada del 6,5% de la seva població anualment, sobretot de rinoceronts negres i rinoceronts blancs (tots dos amb dues banyes), a pesar d’una inversió de més de 74 milions de dòlars contra la caça furtiva per part dels diferents governs. Com pot ser això?
Una estratègia que ha funcionat prou bé per protegir els rinoceronts és tallar-los les banyes, perquè si no hi ha el material considerat valuós, ja no paga la pena el risc de caçar-los furtivament
La major part de les accions que s’han aplicat contra la caça furtiva busquen ser proactivament dissuasives, impedint que els caçadors furtius puguin entrar a la reserva, mitjançant reixes, càmeres que graven, vigilància de gossos ensinistrats i de persones per tot el perímetre, que, en conjunt, han permès detenir a 700 caçadors il·legals, juntament amb un enduriment de les penes de presó i multes substancials. Tanmateix, aquestes mesures no són prou efectives a causa d’una combinació de factors socioeconòmics. La societat rural dels voltants és molt pobre i els beneficis econòmics en vendre una banya de rinoceront són molt alts. En la balança risc-benefici, els caçadors poden decantar-se per obtenir diners que els fan molta falta, tot i el risc; però, a més a més, la inestabilitat política afavoreix el règim de poder que exerceixen les màfies criminals, poderoses i amb tentacles dins la societat, que a més d’empènyer a la gent per a obtenir aquest bé tan preuat i ben pagat, en alguns llocs del món, coaccionen i subornen els guardes de les reserves per saber on hi ha situades les càmeres i per on patrullaran els gossos. Més d’un centenar de guardes d’aquestes reserves han sigut expulsats de la feina per acceptar suborns. D’altra banda, els caçadors furtius que són detinguts s’enfronten a un sistema de justícia ineficient, lent i poc just, que els pot deixar fora de la presó, per desídia o per corrupció. Aquest context socioeconòmic sistèmic fa que en molts casos sigui més atractiu intentar obtenir un gran benefici econòmic enfront d'un risc difús i poc probable de detenció i multa.
Com s’hi pot fer front? Altres estratègies per desincentivar la caça furtiva consisteixen a disminuir la probabilitat d’obtenir benefici econòmic pel risc implicat. La millor estratègia seria aconseguir que la banya de rinoceront perdés el seu valor al mercat, per exemple, educant a la societat dels països asiàtics, que és la compradora d’aquest material, per ensenyar-los que no té poders màgics ni valor mèdic. Si no hi hagués demanda, ni els grups criminals ni els mateixos caçadors no s’arriscarien. Però aquesta acció és utòpica i de difícil implementació, les tradicions culturals costen molt de ser debatudes o canviades. Una altra estratègia que es pot implementar més fàcilment és tallar les banyes dels rinoceronts, perquè si no hi ha el material considerat valuós, ja no paga la pena el risc de ser capturat. Aquesta estratègia ha sigut practicada en algunes de les reserves de rinoceronts de Sud-àfrica. Requereix l’activitat de veterinaris formats i preparats, per tal d’anestesiar els animals i tallar-los les banyes, les quals tornen a créixer al cap d’un temps i, per tant, és una acció que cal repetir periòdicament, però és l'única que ha demostrat efectivitat i ha disminuït dràsticament la mort de rinoceronts per la caça furtiva. A les reserves on han escornat els rinoceronts, la probabilitat per rinoceront de morir en un any ha baixat del 15% al 0,6%, amb un cost d’implementació molt més baix que les altres mesures aplicades.
Malgrat que les accions coercitives i punitives contra la caça furtiva poden tenir una certa eficàcia, és important combinar-les amb mesures que permetin protegir animals salvatges perquè s’aconsegueixi que aquests perdin el seu interès econòmic. Els científics i conservadors de la natura han treballat costat a costat per fer aquesta anàlisi i consideren que les seves conclusions poden servir a moltes altres reserves i animals. Certament, tallar les banyes als rinoceronts no els salva totalment de què siguin sacrificats pels caçadors furtius, ja que la banya torna a créixer (sempre es deixa la base de la placa i una mica de banya basal) i una possible conseqüència és que els caçadors furtius prefereixin marxar cap a altres reserves en què els rinoceronts no hagin sigut escornats. D’altra banda, cal fer estudis per a determinar si el tall de les banyes té algun efecte negatiu sobre la salut dels rinoceronts; aquest és un tema desconegut encara.
Tanmateix, em sembla molt trist concloure que per poder salvar als rinoceronts de l’extinció a causa de la caça furtiva, se’ls hagi de despullar de l’atribut que els fa meravellosament únics, la banya al mig del musell.