Una de les pitjors coses que li pot passar a un estat és generar una imatge d'inseguretat jurídica; és dolent des de totes les perspectives, però, sens dubte, també des d'aquella que més preocupa alguns: l'econòmica.

Les construccions doctrinals i jurisprudencials entorn del concepte de seguretat jurídica són moltes i molt detallades, tanmateix, als ciutadans, també als inversors, el que realment els interessa és quelcom molt més senzill que aquestes elaborades i doctes construccions.

El que realment interessa a ciutadans i inversors és la seguretat jurídica, entesa com una combinació entre lleis comprensibles i una interpretació previsible d'aquestes. És a dir, que tots coneguem les regles del joc per endavant i, també, les conseqüències d'infringir-les o què esperar en cas que d'altres se les saltin.

Un superficial recorregut per l'hemeroteca, així com per les bases de dades de jurisprudència, ens portarà a comprendre que fa ja bastant temps que, d'una part, moltes lleis no estan correctament formulades i, sobretot, que la interpretació que se'n fa, en molts casos, acaba sent arbitrària i imprevisible, cosa que abunda en la sensació, no injustificada, que ens trobem davant d'una clara inseguretat jurídica.

El que realment interessa a ciutadans i inversors és la seguretat jurídica, entesa com una combinació entre lleis comprensibles i una interpretació previsible d'aquestes

Fa temps que els successius legisladors no s'apropen a la seva principal funció: generar lleis de forma responsable i tècnicament adequada. Així veiem que existeixen una sèrie de normes que només serveixen per generar espais en els quals qualsevol tipus d'interpretació és possible i, més encara, quan alguns dels més alts responsables d'interpretar i aplicar les normes saben molt bé de què pateixen aquestes lleis.

S'ha transformat en rutina veure com es legisla a cop de telenotícies en funció de criteris poc clars, d'interessos polítics i mediàtics i, en cap cas, seguint paràmetres científics o tècnics per a l'elaboració de normes que sempre transcendeixen la fugacitat de la notícia o la contingència que va generar la norma.

Com a exemple, només cal anomenar les 32 reformes que ha patit l'actual Codi Penal des de la seva promulgació el 1995; es tracta d'un rècord impropi d'un estat democràtic i de dret i, sens dubte, una situació atípica entre els països del nostre entorn; per això, recordo molt bé, en una recent vista oral en el TJUE, la sorpresa que va generar en els magistrats del Tribunal Europeu la dada de les 32 reformes en 25 anys.

En qualsevol cas, si bé és tremendament preocupant la tècnica i profusió legislativa, no ho és menys la variable jurisprudència que es genera i que, com estem veient en els últims anys, sempre acaba depenent a qui se li apliqui segons quina norma.

A l'article 1.6 del Codi Civil s'estableix que: "La jurisprudència complementarà l'ordenament jurídic amb la doctrina que, de manera reiterada, estableixi el Tribunal Suprem en interpretar i aplicar la llei, el costum i els principis generals del dret". Aquesta norma, o criteri, és en el Capítol I de l'esmentat codi i sota el títol "Fonts del Dret", la qual cosa reflecteix la importància que tenen els criteris jurisprudencials que estableix el Tribunal Suprem, especialment de cara a la seguretat jurídica.

Un clar exemple d'aquest permanent atac a la seguretat jurídica és el que s'ha vist, per exemple, en la causa del procés i en la permanent persecució dels polítics independentistes catalans.

Les alambinades teories jurídiques desenvolupades per atreure i justificar la competència per part de l'Audiència Nacional, primer, i del Tribunal Suprem, després, són alguns dels exemples, però la cosa no acaba aquí.

El com s'ha justificat l'aplicació de l'article 384 bis del Codi Penal per suspendre dels seus càrrecs els mateixos polítics és un altre greu atemptat a l'esmentada seguretat jurídica i encara més quan gairebé per decret s'ha privat de la immunitat a diputats i senadors electes.

El mateix passa amb la particular interpretació que s'ha fet del delicte de malversació que, quan es tracta de polítics catalans, també pot donar-se mentre s'afirma, sense enrojolament, que: "Cap d'aquests pagaments no va ser finalment executat".

Tampoc no ajuda la imatge de serietat, ni encara menys a garantir la seguretat jurídica, mantenir vigents unes ordres nacionals i internacionals de detenció i ingrés a presó contra tres eurodiputats a qui, alhora, se'ls reconeix la seva immunitat fora d'Espanya i contra qui s'acaba sol·licitant el preceptiu suplicatori.

Aquests són alguns dels múltiples exemples que, no per coneguts, es poden esmentar a efectes de demostrar cap a on ens han arrossegat: un escenari mancat de qualsevol seguretat jurídica i, si bé només he exposat exemples penals, també n'hi ha en molts altres àmbits del dret com poden ser el contenciós administratiu o el civil.

La seguretat jurídica, no només en l'àmbit penal, és pilar fonamental de qualsevol estat democràtic i de dret; també ho és de tot estat ben configurat, i és un dels paràmetres que es valoren a l'hora d'establir no només la qualitat democràtica d'aquest sinó, també, la seva viabilitat.

El patriotisme, que no el patrioterisme, com millor es demostra [...] és sent exigents amb el manteniment de determinats criteris i estàndards que facin viable el país que es diu defensar

Quan un estat falla en aquest aspecte podrà creure que està resolent problemes, però, en realitat, no estarà fent altra cosa que cavar la seva pròpia tomba en matèria de credibilitat i atractiu per a visitants i inversors, sense perjudici de col·locar-se extramurs dels països de l'entorn.

Un país es defineix per moltes coses, una d'elles és aquesta de la qual he parlat: la seguretat jurídica, que tant escasseja quan es tracta de casos que tenen rellevància o implicacions polítiques o, també, quan afecten persones, institucions o empreses poderoses.

En qualsevol cas, els majors, menors o nuls nivells de seguretat jurídica no només depenen dels legisladors i els jutges sinó, també i especialment, dels ciutadans i de la nostra capacitat per exigir uns alts nivells de seguretat i previsibilitat a l'hora de legislar i aplicar les normes vigents, i els qui menys han fet per interioritzar i garantir aquest tipus de seguretat són, justament, aquells que de forma més radical diuen estimar i defensar la seva pàtria.

El patriotisme, que no el patrioterisme, com millor es demostra no és mitjançant banderetes als canells, ara a les màscares, sinó sent exigents amb el manteniment de determinats criteris i estàndards que facin viable el país que es diu defensar. Sense seguretat jurídica ni hi ha democràcia ni hi ha futur... molt menys pàtria.