Tal dia com avui de l’any 410, fa 1.612 anys, a Roma (llavors capital de l’Imperi romà d’Occident); el rei visigot Alaric i la seva guàrdia personal segrestaven Gal·la Placídia (388-450), filla de l’emperador romà Teodosi I (347-395) i de la seva segona esposa Gal·la, i germanastra de l’emperador Honori i del futur emperador Valentinià III. El seu segrest es va produir en el context del saqueig de Roma a mans dels exèrcits visigots. El rei Alaric se la va emportar com a ostatge per garantir el compliment del pacte pel qual els visigots abandonaven Roma: la concessió del seu establiment a les províncies Narbonense i Tarraconense.
Després de la mort d’Alaric (a finals del 410), els visigots van entronitzar Ataülf, cunyat del difunt; que es va casar amb Gal·la Placídia per suavitzar les relacions amb Roma. Ataülf i Gal·la Placídia van conduir el poble visigot al sud dels Pirineus, i el van establir sobre el territori que, més tard, seria Catalunya. Però no van triar Tarragona com la capital del seu regne; sinó que es van decidir per Barcelona, que per primer cop es convertia en seu regia. Un dels motius d’aquella elecció seria la composició sociològica d’aquelles ciutats: mentre Tarragona era una urbs oligàrquica i gentrificada; Barcelona era un actiu nucli de fabricants i de negociants més inclinats al pacte.
El regnat d’Ataülf i Gal·la Placídia va ser molt efímer: tan sols una setmana després de l’establiment de la seu regia a Barcelona, Ataülf va ser assassinat per ordre d’un magnat de la nació visigoda anomenat Sigeric, que l’havia acusat de cedir excessivament a les pressions dels romans (per influència de la seva esposa), i de posar en risc el poble visigot. Segons algunes fonts, també a Barcelona va néixer l'únic fill de la parella, que va ser anomenat Teodosi, en honor al pare de Gal·la Placídia, però que va morir prematurament poc després de l’assassinat del rei Ataülf. Després d’aquell regicidi, Gal·la Placídia va ser apartada del poder i humiliada públicament.