No entenc el perquè de tants escarafalls davant la resposta del rei emèrit a la pregunta de si donaria explicacions. “Explicacions de què?” és el que ha contestat Juan Carlos I amb tota la raó, i d’aquí li ve el riure. Per què ha de donar explicacions si cap poder de l’Estat l’ha posat en situació d’haver-les de donar, si ha quedat tot arreglat i ben arreglat i a més ha tingut una prou bona rebuda, de fill pròdig i no pas de fugat de la justícia amb premi inclòs, de campió? Les imatges, que han fet la volta al món, són demolidores. Ja poden gastar-se diners, tots els que vulguin amb la Marca España, que no ho arregla ni Déu. El tema de les explicacions té cua. No entenc que les explicacions puguin solucionar els fets, ans al contrari, en les circumstàncies actuals i amb tot el que ha quedat provat, però em sembla pervers que l’executiu es mostri decebut perquè esperessin aquestes explicacions. És clarament la prova que les necessitaven per més o menys salvar els mobles; l’evidència de la doble cara, a l’ús, amb la que governen, no els la salva ningú.

I no només em refereixo al PSOE, també a Unidas Podemos, que amb el to una mica més pujat acaben allà mateix; de fet del vermell al morat hi va poc més que una mica més de blau. Són d’esquerres, tots i totes, perquè ho diuen; no saben si són republicans, o depèn del dia, o del matís, el que vol dir que no ho són; però el pitjor és fins a quin nivell estan degradant la democràcia espanyola, per molt que també afirmin que són demòcrates. I una altra vegada per més diners que gastin en la idea de la “democràcia plena espanyola” i més que en parlin, només cal veure a l’emèrit passejant-se pel regne per caure en el descrèdit més absolut del país, dels seus dirigents i fins i tot de la seva ciutadania.

Ha quedat provat, reiteradament, que no passa res perquè no hi ha cap poder polític que defensi els principis democràtics si aquests topen amb els poders fàctics i està vist que la monarquia té aquesta categoria suprema, més enllà del paper que li reserva la Constitución Española

Que content que està el Rei que els temps en què va haver de demanar perdó siguin una cosa del passat, ni ell mateix devia pensar que la democràcia espanyola tindria una evolució tan positiva, vull dir favorable a una monarquia que no ha pogut amagar les vergonyes, però que no té ni sembla que tindrà en aquest marc constitucional tampoc cap problema amb els delictes. Per matar elefants es va considerar necessari fer veure que importava ser respectable, i que la monarquia no podia ser més que irreprotxable, ara estem en un moment molt diferent i ja no cal dissimular en res. Per moltes raons, una perquè tot es pot amagar darrere el patriotisme; només cal ser espanyol i no hi ha ningú més espanyol que el mateix Rei i la família reial al complet. Tot i que fins i tot aquí, també s’hagi de forçar la definició d’espanyol.

L’altra perquè, en general, ha quedat provat, reiteradament, que no passa res perquè no hi ha cap poder polític que defensi els principis democràtics si aquests topen amb els poders fàctics i està vist que la monarquia té aquesta categoria suprema, més enllà del paper que li reserva la Constitución Española. Amb tot, per a mi, el més penós de tot l’espectacle, que ho és molt, totes les i els que es declaren republicans, ataquen més o menys al rei emèrit i aprofiten per acabar defensant el Rei actual, amb comunicat i tot. Tan nefasta és l’educació d’aquest país que no sabem no ja què signifiquen les coses, sinó el que som i com ens declarem?