De l'informe de l'UCO a l'entrada policial a Ferraz, la legislatura ha estat en permanent zona de perill pel noqueig de Pedro Sánchez. No hi ha hagut risc real de ruptura del bloc, cap soci no s'ha plantejat la fuga amb el PP o una moció instrumental d'avançament electoral. Però el desgast és fort i l'agenda judicial ha agafat les regnes fins i tot amb aquesta setmana vall que acaba de guanyar l'executiu. Les declaracions de José Luis Ábalos i Koldo García han posat l'escàndol en pausa. Ningú no estirarà la manta de moment fins que una altra revelació o nou informe de l'UCO pressioni una de les parts i mogui les confessions en tots dos sentits. I això pot passar en qualsevol moment i fer saltar el pilot d'emergència de nou.
Els incentius dels socis per mantenir el Govern es mantenen, però s'eleva el to a postures cada vegada més dures. En el Congrés i fora. Tant pels grups parlamentaris com en els quadres intermedis de l'executiu saben que la resposta és insuficient. "La legislatura és morta", és la sentència més categòrica en boca de Podemos. La resta demana pista d'aterratge per continuar, mentre part de socis es recol·loquen internament pel que pugui passar. Sánchez necessitarà aterrar els compromisos abans de la compareixença del 9 de juliol —cita òmnibus, per malestar afegit dels socis. La reunió entre María Jesús Montero i Ernest Urtasun abans de principis de la pròxima setmana va en aquesta línia.
Mentre el to puja, les conseqüències del cas Santos Cerdán es materialitzen. El bloc Sumar s'ha esquerdat abans del previst amb la sortida de part de Compromís al Grup Mixt. La diputada Àgueda Micó se n'anirà amb Podemos, BNG, UPN, Coalició Canària i el diputat José Luis Ábalos. Un altre més en la negociació individualitzada, en aquest cas ja al marge de Yolanda Díaz.
Des de l'informe de l'UCO, Sánchez ja no és l'amo del seu temps
En el driblatge curt, Sánchez agafa oxigen amb l'agenda internacional. La negociació amb Mark Rutte és un punt a favor de l'executiu perquè dona una sortida a altres membres de l'Aliança que rebutgin el "compromís artificial" —en paraules de Sánchez— del 5% del PIB en despesa militar d'aquí al 2032. El fang nacional i la resposta matussera del PP amb un comunicat meridià en els seus termes han fet la resta. Tant que ha portat Rutte a repetir la literalitat de l'acord i aclarir del pacte el sostre del 5%: "El fet és que Espanya creu que pot assolir aquests objectius amb una despesa equivalent al 2,1% del PIB. Però l'OTAN està absolutament convençuda que Espanya haurà de gastar un 3,5% en conjunt".
I com pitjor estan les coses per al govern, més l'ajuda el PP. En tres dies, tres errors com una casa. Feijóo en té prou amb col·locar-se en posició de govern i evitar missatges durs per agrupar un electorat de centre. Apoderar-se del vot de VOX (sòlid en qualsevol enquesta) passa per altres lògiques més enllà d'endurir el missatge migratori. Per això, carregar contra el salari mínim, típica mesura que no té marxa enrere, el treu d'aquest tauler transversal sense acontentar en excés als empresaris. Qualsevol proposta que enfronti els votants (treballador versus empresari, dona conservadora versus liberal) serà una equivocació.
L'acusació trumpista de frau electoral de dos expresidents, Aznar i Rajoy, i Feijóo, com a actual líder del PP, ha estat irresponsable i cala en un electorat cada vegada més permeable a la informació falsa. "El sistema no està plenament blindat", diu Feijóo, i remata Ayuso: "Sánchez se n'anirà com va arribar, amb un intent de tupinada". Tampoc no ha estat fi amb la despesa en defensa. Anomenar "triler" el president per la negociació amb Rutte sense aclarir quina és la postura del PP sobre el sostre de despesa militar al 5% no li suma.
En aquesta vall psicològica, Sánchez obre un marge per sortir del bloqueig i definir una relació amb els socis que ha entrat en la seva fase més complexa. Suports fràgils però segurs fins que torni una rebolcada del cas Koldo. Agafar les regnes uns dies no garanteix estar al comandament de l'agenda completa. Des de l'informe de l'UCO, Sánchez ja no és l'amo del seu temps.