Sánchez de fina pell

"Y es que estás hecho de plástico fino
Dicen que tienes un tacto divino
Y quien te toca se queda con él"
Radio Futura

El president del govern d'Espanya és negre o jueu o gitano o homosexual o discapacitat o pobre, o totes aquestes coses alhora, i per això en ofendre'l han tret a la palestra els delictes d'odi, aquesta caldera bullent d'indignació que cada cop més sovint aboquem, com a l'edat mitjana abocaven oli sobre els que es desviaven de l'ortodòxia. Sánchez sembla un governant de pell molt fina, el molesta que l'odiïn o li tinguin mania, i aquesta vegada els seus seguidors no han esperat que els esbronqués a l'Executiva per no sortir prestament i decidida a defensar-lo dels afronts. Aquesta vegada n'hi ha hagut prou amb uns fatxes atonyinant un ninot que deien que el representava —tot i que calia una mica més que imaginació per creure'ls— perquè, pel que sembla, aquest odi que destil·len quatre gats d'extrema dreta ens amenaça a tots i és el preàmbul d'una ordalia de violència que posarà fi a la societat que coneixem.

Clavar cops de pal al ninot de Sánchez no és delicte; odiar Sánchez, tampoc. Com no ho era cremar un ninot de Puigdemont en un poble sevillà, que, per cert, estava força més ben fet i s'assemblava molt més a l'expresident expatriat. Ho vaig dir aleshores, quan Torra feia escarafalls, i per això puc dir-ho ara. Espero que la Fiscalia faci el mateix, perquè en aquell cas va afirmar: "pretendre estendre la representació en relació amb un personatge concret [Puigdemont] amb un atac a una ideologia, resulta un artifici que no troba encaix en la jurisprudència del TC ni del TS, quan defineixen els elements vertebradors del denominat discurs de l'odi". Què pretenen ara els socialistes posant el crit al cel i afirmant que "exploraran totes les vies legals" contra els autors de la protesta? Em fa més por que des del poder s'"explorin" les vies legals per castigar l'oponent que no pas les cançons dels rapers, els ninots cremats, els ninots de palla penjats, les fotos i les banderes cremant i els Alcorans i les Bíblies en flames. Com que jo sempre vaig defensar que cap d'aquestes coses no era delicte i que, a més a més, no hauria de ser-ho, tinc la solvència moral per poder blasmar ara els progressistes que es posen en primer temps de salutació a la repressió.

El primer que caldria fer és deixar d'anomenar els delictes contra les minories perseguides "delictes d'odi", ja que aquest ús del llenguatge, amb molt poqueta perversió, permet després estendre la manipulació cap a on convingui. Odiar no és un delicte, odiar és una passió negativa humana. Odiar, odiï vostè qui vulgui, encara que ja dic des d'aquí que és una pèrdua d'energies i de temps que es girarà contra l'odiador, encara que em consta que els que nien aquesta serp al seu cor no s'atenen a aquestes raons. Delictes contra les minories discriminades, podria ser una denominació més clara. Així tindrem clar que ni els policies, ni el president del govern espanyol, ni el partit que governa, ni el de l'oposició, ni les dones, ni tants d'altres són el subjecte d'aquest tipus penal. Jo comparteixo la petició feta per Sumar al Congrés per a la derogació dels delictes apologètics i d'opinió, que el PSOE va votar afirmativament, i també d'un estrenyiment i aclariment dels d'odi, i és que s'han convertit en el colador de la repressió que tothom sembla voler exercir contra els altres per defensar els seus.

Em decep molt que els progressistes s'afegeixin a aquesta processó, al·legant, a més, que s'han donat casos instigats per la dreta, per reprimir —així s'ha fet amb els indepes i també amb els rapers i amb els tuitaires de l'Operació Aranya—, perquè si amb el PP s'ha emprat de manera espúria la llei per castigar el dissident, el que cal és demostrar que el que és progressista és el contrari i no pas donar-los la rèplica. La llibertat d'expressió es defensa precisament perquè l'utilitzin els que et molesten o t'ofenen, no perquè se'n serveixin els que et lloen i t'enalteixen. I en cas de dubte, que s'apliqui una màxima que patento, in dubio pro libertate. O sigui que si desfilen conys insubmisos, els drag es disfressen de Crist, pengen el ninot de Carmen Calvo, els rapers volen matar policies o els indepes volen cremar fotos del rei o els bascos, banderes d'Espanya, o els ultrafatxes fan pinyates amb Sánchez, és preferible que puguin fer-ho que no pas intentar ficar-los a la presó per això. Davant el dubte, llibertat sempre. No ho dic jo, ho diu el Tribunal Europeu de Drets Humans, que ha deixat ben clar que es pot cremar l'efígie del cap de l'Estat, o sigui que s'han de poder clavar cops de bastó a l'efígie de qui hi està per sota.

Atès que el sil·logisme establert és "o nosaltres o el feixisme", tota amplificació del perill potencial del feixisme esdevé un "només nosaltres"

Finalment, analitzem l'asserció mil vegades repetida, però no provada, que aquests fets i protestes són "la prèvia" que la violència passi a ser real. Res no demostra tal cosa. De facto, estic d'acord amb Martínez de Pisón que la societat actual no té res a veure amb la dels anys 30 del segle passat. Ara tenim tant a perdre, tots, fins i tot qui menys té, que ningú no està disposat a arriscar-ho per aconseguir res. No hi ha cap objectiu polític, ni tan sols de defensa exterior, pel qual hi hagi masses disposades a arriscar res: ni la pell, ni la bossa, ni la llibertat. O sigui que compte amb les violències venidores, les ambientals, les inventades i les del relat.

Per si de cas, recordo que la democràcia i la pau social han sobreviscut a una transició sagnant en què la violència política de tot signe —ultradretà, independentista, ultraesquerrà, anarquista, terrorisme d'Estat— regava els carrers de sang de la de debò dia sí dia també. Més de 600 morts, dels que són sota terra, ho testifiquen. I vam superar els assassinats d'ETA, quan les dianes i les amenaces sí que feien por, perquè al darrere hi havia les pistoles. I darrere de tot això ens diuen que la democràcia no sobreviurà a un grup d'ultres friquis reunits a Ferraz? És més, si l'amplificació d'aquest discurs pogués donar lloc a violència real, el més prudent seria no donar difusió a una cosa que podria haver passat totalment desapercebut en una nit de festa.

Tanmateix, el PSOE s'entossudeix a exigir tota l'atenció mediàtica per a l'incident. Ho fa no tant pel risc real que aquesta exhibició poc edificant representi, com perquè se'n retroalimenta. Atès que el sil·logisme establert és "o nosaltres o el feixisme", tota amplificació del perill potencial del feixisme esdevé un "només nosaltres". Un pas més és pretendre que el PP és el mateix que aquesta trepa i que es troba al mateix punt de l'eix ideològic que ells, perquè això encara estreny més el marge d'aposta per la democràcia.

No va ser Voltaire qui ho va dir, però és l'essència del seu pensament: no actuaria mai com ells, però hauré de defensar que puguin fer-ho sense acabar a la presó. Per cert, ignoro en quin concepte la policia ha cridat "a declarar" ningú per uns fets que són atípics. Una manera d'acovardir sabent que ni la Fiscalia ni els jutges no faran res? Compte amb aquesta consideració deletèria del que és violència i el que és delicte d'odi i del que és terrorisme, que ja sabem tant vosaltres com jo per a què serveix.