Al juny a la Moncloa es van veure caure abans de setembre. El president va reconèixer haver valorat la dimissió. Els equips van buscar sortides, noquejats per l'informe Santos Cerdán, i el Comitè Federal del PSOE va ser un autèntic funeral malgrat la ratificació per majoria de Pedro Sánchez. Per això, el ja tradicional tancament del curs polític de Sánchez ha estat una aposta i escenificació del got mig ple. Hi ha bones dades econòmiques comparades amb la UE, l'ocupació està en xifres rècord, la inversió estrangera directa disparada i els indicis d'alentiment econòmic dels Estats Units no han arribat a Espanya. El balanç és salvable fins i tot en xifres parlamentàries. 43 lleis aprovades i 86% de les votacions guanyades en el Congrés. Això, segons el Govern. La realitat és que les lleis més icòniques de l'executiu segueixen en pausa i només ha sortit la llei d'amnistia, la que més mal ha fet a Sánchez en una oposició liderada per Feijóo al Congrés i Ayuso des de Madrid.

Fins i tot amb els brots verds —que diria l'executiu—, s'arriba a l'equador amb la legislatura en punt mort. Porta així des de gener i va assolir el seu moment de col·lapse al juny. Els principals anuncis de Sánchez mostren la seva intenció d'engegar el motor al setembre. Els permisos retribuïts són la medalla de la coalició Sumar a falta d'avançar en la mesura estrella de Yolanda Díaz. La jornada reduïda, per més que s'imposi a Europa, es porta a la tardor per evitar perdre la votació en el Congrés. Ni Junts ni el PP no la volen, per més que els seus votants la validin en enquestes internes. El compromís de presentar els pressupostos el 2026 ho havien demanat tots els socis. Sánchez no té cap altra sortida, fa el correcte i a més li dona oxigen. Però la dificultat ara no són les peticions de Junts o el PNB, fins i tot d'ERC. A això se suma la conjuntura preelectoral. "Necessitem tots els vots, alhora, com en la pel·lícula", deia Sánchez en el balanç. I a l'altre canal: "A partir de setembre pot passar qualsevol cosa en el judicial", afirmava Feijóo. Aquesta posició preelectoral, en una legislatura viva i en coma alhora, complica la negociació de pressupostos.

El desgast de Sánchez ve del mateix cicle polític, que supera ja els set anys

Els pressupostos dependran, per tant, de què els pugui donar als socis i ara també de com vulguin aquests col·locar-se per a les generals. Podemos és ara el soci més difícil del bloc, en clar enfrontament amb Sumar. Amb unes marques esquerres per definir i on donen per fet l'adeu al moviment Sumar. Així, qualsevol llei és més difícil de treure que fa un any.

Les dificultats de Sánchez per governar no desapareixen, només es traslladen a setembre. Oriol Junqueras ja ha advertit sobre el finançament singular i Junts amb l'amnistia que no arriba al president Carles Puigdemont. Està en l'aire la possible crisi de govern en l'arrencada del curs polític, un canvi de ministres que impulsi l'acció executiva. Això inclouria la sortida de María Jesús Montero, vicepresidenta, ministra d'Hisenda, al capdavant de la negociació del finançament català i candidata a les eleccions andaluses. Una incompatibilitat política perquè no hi ha manera de no cremar-se per ambdós llocs. Més quan Juanma Moreno podria avançar les autonòmiques a Andalusia per revalidar la seva majoria absoluta i forçar el cicle de les generals. O Castella i Lleó fer-ho primer i que segueixin les andaluses, com va passar en l'anterior cita autonòmica.

Com diuen des de la direcció de presidència, més que el judicial, el desgast de Sánchez ve del mateix cicle polític, que supera ja els set anys. Però els casos de corrupció pesen. L'UCO té previst lliurar aquesta setmana al jutjat els últims informes del quartet Cerdán-Koldo-Ábalos-Aldama i tornar amb nous lliuraments ja al setembre. L'executiu està en un moment de cert alleujament per l'absència de novetats de pes i les declaracions incongruents de Víctor de Aldama —exculpa Begoña Gómez quan no se sap gravat i demana d'implicar-la ara davant del Suprem—. La caiguda de Cerdán ha deixat en l'aire la certesa que qualsevol pot estar implicat, fins i tot el president. I amb certa frivolitat es dona per fet l'informe de Francina Armengol, el ministre Ángel Víctor Torres o la mateixa Begoña Gómez. La realitat s'imposarà després de l'aturada vacacional. L'aire que aconsegueixi ficar Sánchez a la legislatura amb la presentació dels pressupostos pot marcar l'aguant de Sánchez amb el suport dels socis. És un felí que cau dempeus i alhora va consumint les set vides. La dupla de coalició de PP i VOX només s'espera amb optimisme pels seus votants més acèrrims, per això aguanta el bloc de Sánchez. Més que per suport, pel buit existencial del que ve després.